Neogòtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles i correccions de format |
||
Línia 5:
[[Fitxer:Burg Hohenzollern im Blick von Mariazell.JPG|miniatura|[[Castell]] de Hohenzollern.]]
[[Fitxer:Sta-eulalia.jpg|miniatura|La façana neogòtica de la [[catedral de Barcelona]]]]
El '''neogòtic''' és un estil arquitectònic desenvolupat al {{segle|XIX|s}} i continuat encara al {{segle|XX}}. Es caracteritza per la recuperació i, a vegades, reinterpretació, de les formes més típiques de l'[[arquitectura gòtica]] medieval i en particular dels seus referents canònics, les grans catedrals gòtiques franceses. És una de les màximes expressions de l'[[historicisme arquitectònic]] del {{segle
A [[Anglaterra]], el neogòtic, anomenat ''Gothic revival'', comença a la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} i enllaça pràcticament sense solució de continuïtat amb les supervivències tardanes de l'arquitectura gòtica, l'anomenat ''Gothic survival''. A l'[[Europa]] continental li va donar un gran impuls l'auge de la restauraciò d'edificis històrics de la qual el gran protagonista n'és l'arquitecte francès [[Eugène Viollet-le-Duc]]. Al Regne Unit els principals teoritzadors del neogòtic són [[John Ruskin]] i [[Augustus Welby Northmore Pugin|Augustus Pugin]], aquest darrer coautor de l'edifici del [[Palau de Westminster|parlament de Londres]].
|