Orde de Frares Menors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 45:
Van crear-se, a més, nous seminaris i el Col·legi Internacional Romà (1890) per a la formació superior dels frares. L'orde es va recuperar i va assolir una força encara més forta que abans. Les últimes resistències a la unificació, aquest cop per motius polítics, van ser vençudes per [[Pius XII]] el 1940.
 
El primer general del nou orde va ser el prussià [[Aloysius Lauer]] (1897-1901), que va introduir els principis de la unió, especialment a Àustria i Alemanya, on podria representar un canvi més gran. [[Dionysius Schuler]] (1903), va dedicar-se a preparar la reunificació dels franciscans espanyols, separats de l'orde durant el {{segle |XIX}}, que havien quedat al marge de la unió de 1897.
 
== L'orde avui ==
Línia 52:
Tenen al seu càrrec alguns dels santuaris del franciscanisme primitiu: Sant Damià, l'Eremo dei Carceri i la Porciúncula d'[[Assís]] o la basílica d'Araceli de [[Roma]]. També són els custodis dels Sants Llocs de [[Terra Santa]]. La institució científica més important que dirigeixen és l'Ateneo Antoniano de Roma, amb facultats de teologia, filosofia i dret, a més de l'Institut Bíblic de Jerusalem i altres centres.
 
L'hàbit, per a diferenciar-se d'altres [[ordes franciscans]], és de color marró des del {{segle |XIX}}, amb caputxa curta, cinyell de corda i sandàlies.
 
La cúria general, que era al convent d'Araceli de Roma, és avui al Convent de Santa Maria Mitjancera de Roma.