Renaixença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 118:
El teatre romàntic ajudà a consolidar el sentiment nacional, però els autors aviat s'adonaren que la temàtica i les fórmules del gènere havien d'anar més lluny si es volia mantenir l'interès del públic i captar, sobretot, l'atenció de la burgesia. Aquesta classe vivia enmig de fortes controvèrsies, derivades de la Revolució Industrial, però també complaguda gràcies al poder que posseïa.
 
Catalunya va ser un país de pagesos fins al {{segle |XIX}}, en què les persones que no trobaven feina al camp van anar treballant a les indústries de les ciutats.
 
Al voltant del 1860 una nova generació d'escriptors posaren en qüestió l'èmfasi del teatre romàntic i s'acostaren més a la realitat: canviaren els reis i els cavallers medievals per protagonistes més reals. Són els primers intents del '''drama realista''', d'on sorgí amb la força la figura d'Àngel Guimerà.