Sikhs: diferència entre les revisions

Durant l'[[imperi mogol]] a l'Índia (1556-1707), diversos gurus sikh van ser assassinats pels mogols per oposar-se a la persecució de comunitats religioses minoritàries, i els sikh es van militaritzar i [[Guerres mogol-sikh|lluitar contra els mogols]],<ref>{{ref-publicació|cognom=McLeod|nom=Hew|títol=Sikhs and Muslims in the Punjab|publicació=South Asia: Journal of South Asian Studies|volum=22|exemplar=s1|pàgines=155–165|any=1987| doi =10.1080/00856408708723379 }}</ref> i finalment els sikhs van fundar un estat al {{segle|XVII}} (vegeu [[estat sikh de Lahore]]), al qual els britànics van posar final el [[1849]]. Els nous senyors del Panjab aviat es van adonar de les qualitats militars dels sikhs i el delegat britànic a la regió, [[Sir John Malcom|''sir'' John Malcom]] (des de 1852) va començar a reclutar gent d'aquesta religió per a l'exèrcit britànic de l'Índia. Els reclutats foren soldats o ''jagirdars'' (propietaris de terres) que o bé havien conservat les seves propietats o bé havien rebut una indemnització, i per tant foren molt lleials als britànics, com van mostrar durant la [[rebel·lió dels sipais]] del 1857-1858. Els soldats sikhs (''khalses'') formaven un terç dels 60.000 soldats i, posteriorment, la proporció es va augmentar. Per mantenir la lleialtat i afavorir el reclutament, es van dictar disposicions que permetien portar la barba i els cabells llargs segons el costum de la comunitat ''khalsa'' (sikh) i van ajudar a reforçar la seva identitat.

 

 

Milers de sikh es van allistar a la [[I Guerra Mundial|I Guerra mundial]] al costat dels britànics, lluitant a [[França]], a l'[[Àfrica oriental]], i a l'[[Orient Mitja|Orient Mitjà]] i [[Orient Proper|Pròxim]]. En aquest temps, va sorgir a [[Amèrica]], a la costa oest, el moviment ''ghadari'' ('amotinament') i alguns actes de terrorisme van portar a la repressió policial i militar el 1915.