Valladolid: diferència entre les revisions

Malgrat que existeixen indicis d'assentaments pertanyents al [[Paleolític inferior]], Valladolid no va tenir una població estable fins a l'[[edat mitjana]]. Durant la repoblació de la ''[[Meseta]]'', [[Alfons VI de Lleó]] va encarregar el comte [[Pedro Ansúrez]] el seu poblament, i li'n va atorgar el [[senyoriu]] el 1072. A partir d'aquesta data s'inicià el seu creixement, i es va anar dotant de diferents institucions; [[Col·legiata de Santa Maria de Valladolid|Església col·legial]], [[Universitat de Valladolid|Universitat]] o Alcàsser Reial. Això li va permetre esdevenir seu de la [[Corona de Castella|cort castellana]], i posteriorment, entre [[1601]] i [[1606]], [[capital]] de l'[[Imperi Espanyol]], fins que la capitalitat va passar definitivament a [[Madrid]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Aranda Pérez |nom=Francisco José |títol=Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de juny de 2004) |url= http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA846&dq=madrid+corte+valladolid+1606&hl=ca&sa=X&ei=eTDWUJbPF46XhQem9IGoBA&ved=0CEkQ6AEwBA#v=onepage&q=madrid%20corte%20valladolid%201606&f=false |llengua=castellà | editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=p.846 |isbn=8484272966}}</ref> A partir de llavors s'inicià un període de decadència que només se salvà amb l'[[arribada del ferrocarril a Valladolid|arribada del ferrocarril]] al {{segle |XIX}}, i amb la industrialització de la ciutat, ja al segle XX.

Sobre l'origen del nom Valladolid hi ha diverses teories. En època [[al-Àndalus|andalusina]] es va anomenar ''Balad al-Walīd'' بلد الوليد, que significa "pobla de Walid"<ref>José M.ª Calvo Baeza, ''Nombres de lugar españoles de origen árabe'', Madrid: Darek-Nyumba (Pliegos de Encuentro Islamo-Cristiano, 11), 1990.</ref> en al·lusió potser al [[califa]] [[omeia (llinatge)|omeia]] [[Al-Walid I|Walid I]], que governava l'[[Història de l'Islam|Imperi islàmic]] en el moment de la conquesta àrab. Relacionades amb aquesta, existeixen també les etimologies ''Valledolit'', ''Vallis Oleti'' o ''Valle de Olit'', un àrab que suposadament posseïa la ciutat.<ref>Vegeu [[Lleó de la catedral de Valladolid]], sobre el possible origen d'aquesta teoria.</ref><ref>[[Sebastián de Covarrubias]]: [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/80250529545703831976613/ima1143.htm Tesoro de la lengua castellana] (1611), fol. 201v.</ref> Un altre possible origen podria ser ''Vallis olivetum''; és a dir, Vall de les Oliveres, tot i que atès el clima extrem de la ciutat no és massa probable que hi hagués gran quantitat d'oliveres a la zona. Una altra teoria, més acceptada que les anteriors, afirma que l'origen de la paraula prové de l'expressió celta ''Vallis tolitum'' (vall d'aigües), ja que per la ciutat hi passen el riu [[Pisuerga]] i el riu [[Esgueva]], que abans de la seva canalització, el {{segle |XIX}}, s'estenia per diversos ramals. Una altra teoria, i aquesta més probable, és pel gentilici ''val·lisoletà'', que es creu que prové de ''vall del sol'' o ''vall assolellada''; en l'[[edat mitjana]] era anomenada ''Vallisoletum''.<ref>Vegeu el [[:Fitxer:Braun Valladolid UBHD.jpg|gravat realitzat el 1574 per Braun i Hogenberg]]</ref>

Partint de la primera dada de població recollida per l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]], que data de [[1842]], s'observa un creixement constant de població tota la segona meitat del {{segle |XIX}}, que coincideix en el temps amb la construcció del [[Canal de Castella]] i amb l'[[arribada del ferrocarril a Valladolid]].<ref>{{ref-web | títol = Sèries històriques de població de l'Institut Nacional d'Estadística des de 1842 | url = http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05&O=inebase&N=&L= | consulta = 5 de setembre de 2007 | llengua = castellà}}</ref>

Valladolid no experimentaria grans canvis fins a la segona meitat del {{segle |XIX}}, moment en el qual va renéixer amb l'ajut de la indústria farinera i el desenvolupament de les comunicacions, que van afavorir el transport de la producció i de les importacions. L'[[arribada del ferrocarril a Valladolid]] i el funcionament del [[Canal de Castella]], van constituir la pedra angular d'aquest repuntament urbà. També es va desenvolupar el sistema financer; van aparèixer les primeres societats de crèdit, i el 1855 es creà el Banc de Valladolid.

El 1864 es donà una greu crisi econòmica, que provocà l'enfonsament del Banc de Valladolid i l'aparició de fams. En l'últim terç del {{segle |XIX}}, la ciutat, encara marcada per la crisi, avançava molt lentament. El sector secundari hi era minoritari, mentre que el terciari se situava al capdavant dels sectors productius.