Valladolid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 3:
'''Valladolid''', coneguda popularment com a '''Pucela''', és una ciutat i municipi [[Castella|castellà]] al nord-oest de la [[península Ibèrica]], capital de la [[província de Valladolid]], i [[Capital de Castella i Lleó|seu de les Corts i la Junta]] de [[Castella i Lleó]], cosa que la converteix en capital ''[[de facto]]'' de la [[comunitat autònoma]].<ref>L'[[Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó]] no defineix una capital. La ''Llei 13/1987, de 29 de desembre, per la qual es determina la seu de les institucions d'autogovern de Castella i Lleó'', va establir que aquestes tinguessin la seva seu a Valladolid mentre que [[Burgos]] és seu del [[Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó]].</ref> Segons les dades del padró de 2011, té 313.437 habitants, i és el 13è municipi més poblat d'Espanya i el primer de tot el nord-oest espanyol.<ref name = "INE">{{ref-web | títol = [[Instituto Nacional de Estadística]], Padró 2011 | url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0 | consulta= 20 de desembre de 2011 | llengua= castellà}} Xifres de població referides a l'1 de gener de 2011</ref> D'altra banda, l'[[àrea metropolitana]] de la ciutat, conformada per 23 municipis, és la 20a més gran d'Espanya, amb una població de 413.605 habitants (INE 2011).<ref name="AUDES">[http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/pobesp/dat/arc/areas-pob.zip Datos de áreas urbanas en 2006] segons el projecte [http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/audes5/ AUDES5]. Hi ha d'altres estadístiques que aporten xifres diferents, per la qual cosa s'indica un nombre aproximat.</ref><ref name=ref_duplicada_1>Vegeu [[Àrees metropolitanes d'Espanya]]</ref>
 
Malgrat que existeixen indicis d'assentaments pertanyents al [[Paleolític inferior]], Valladolid no va tenir una població estable fins a l'[[edat mitjana]]. Durant la repoblació de la ''[[Meseta]]'', [[Alfons VI de Lleó]] va encarregar el comte [[Pedro Ansúrez]] el seu poblament, i li'n va atorgar el [[senyoriu]] el 1072. A partir d'aquesta data s'inicià el seu creixement, i es va anar dotant de diferents institucions; [[Col·legiata de Santa Maria de Valladolid|Església col·legial]], [[Universitat de Valladolid|Universitat]] o Alcàsser Reial. Això li va permetre esdevenir seu de la [[Corona de Castella|cort castellana]], i posteriorment, entre [[1601]] i [[1606]], [[capital]] de l'[[Imperi Espanyol]], fins que la capitalitat va passar definitivament a [[Madrid]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Aranda Pérez |nom=Francisco José |títol=Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de juny de 2004) |url= http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA846&dq=madrid+corte+valladolid+1606&hl=ca&sa=X&ei=eTDWUJbPF46XhQem9IGoBA&ved=0CEkQ6AEwBA#v=onepage&q=madrid%20corte%20valladolid%201606&f=false |llengua=castellà | editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=p.846 |isbn=8484272966}}</ref> A partir de llavors s'inicià un període de decadència que només se salvà amb l'[[arribada del ferrocarril a Valladolid|arribada del ferrocarril]] al {{segle |XIX}}, i amb la industrialització de la ciutat, ja al segle XX.
 
El seu nucli antic conserva un interessant conjunt històric, compost per cases, palaus, esglésies, places, avingudes i parcs, junt amb un important patrimoni museístic format pel [[Museu Nacional d'Escultura]], [[Museu de Valladolid]], Museu de Ciències Naturals, el [[Museu Oriental de Valladolid|Museu Oriental]], i el [[Museo de Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano]], així com cases museu: [[Casa-Museu de José Zorrilla]], i [[Casa de Cervantes|Casa-Museu de Cervantes]]. Entre els esdeveniments culturals que se celebren a la ciutat destaquen la [[Setmana Santa de Valladolid]], la [[Setmana Internacional de Cinema de Valladolid]] (SEMINCI) i el Festival de Teatre i Arts de Carrer (TAC).
 
== Topònim ==
Sobre l'origen del nom Valladolid hi ha diverses teories. En època [[al-Àndalus|andalusina]] es va anomenar ''Balad al-Walīd'' بلد الوليد, que significa "pobla de Walid"<ref>José M.ª Calvo Baeza, ''Nombres de lugar españoles de origen árabe'', Madrid: Darek-Nyumba (Pliegos de Encuentro Islamo-Cristiano, 11), 1990.</ref> en al·lusió potser al [[califa]] [[omeia (llinatge)|omeia]] [[Al-Walid I|Walid I]], que governava l'[[Història de l'Islam|Imperi islàmic]] en el moment de la conquesta àrab. Relacionades amb aquesta, existeixen també les etimologies ''Valledolit'', ''Vallis Oleti'' o ''Valle de Olit'', un àrab que suposadament posseïa la ciutat.<ref>Vegeu [[Lleó de la catedral de Valladolid]], sobre el possible origen d'aquesta teoria.</ref><ref>[[Sebastián de Covarrubias]]: [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/80250529545703831976613/ima1143.htm Tesoro de la lengua castellana] (1611), fol. 201v.</ref> Un altre possible origen podria ser ''Vallis olivetum''; és a dir, Vall de les Oliveres, tot i que atès el clima extrem de la ciutat no és massa probable que hi hagués gran quantitat d'oliveres a la zona. Una altra teoria, més acceptada que les anteriors, afirma que l'origen de la paraula prové de l'expressió celta ''Vallis tolitum'' (vall d'aigües), ja que per la ciutat hi passen el riu [[Pisuerga]] i el riu [[Esgueva]], que abans de la seva canalització, el {{segle |XIX}}, s'estenia per diversos ramals. Una altra teoria, i aquesta més probable, és pel gentilici ''val·lisoletà'', que es creu que prové de ''vall del sol'' o ''vall assolellada''; en l'[[edat mitjana]] era anomenada ''Vallisoletum''.<ref>Vegeu el [[:Fitxer:Braun Valladolid UBHD.jpg|gravat realitzat el 1574 per Braun i Hogenberg]]</ref>
 
Finalment, també existeix la teoria de Valladolid com a contracció de ''valle de lid'' (vall de combat), lloc, per la seva característica planura, on es reunien els clans i tribus preromanes pels seus enfrontaments armats.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Yates Sosa|nom=Dr. Rafael|títol=El Fin Del Mundo Maya Y La Ex-República De Yucatán|url= https://books.google.cat/books?id=kfVMAAAAQBAJ&pg=PT152&lpg=PT152&dq=%22valle+de+lid%22&source=bl&ots=2pP8YDOlOF&sig=hrZ88p064GmZi4kkKcTBpOcw13w&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj-oNmTl-HYAhWsNpoKHcZZBd4Q6AEIZTAM#v=onepage&q=%22valle%20de%20lid%22&f=false|edició=|llengua=en|data=2012-03-29| editorial=Palibrio|lloc=Bloomington|pàgines=284|isbn=9781463320386|citació=Por último, también existe la teoría de Valladolid como contracción de "valle de lid", lugar por su llanura donde se reunían los clanes y tribus prerromanos para sus entrenamientos armados.}}</ref>
Línia 386:
Valladolid tenia una població de 315.522 habitants a l'1 de gener de 2010,<ref name="INE"/> cosa que la convertia en la ciutat més gran de [[Castella i Lleó]] i la 13a d'Espanya. El 1900 tenia 68.789 habitants, el 1950 amb 124.212 i va arribar el 1991 a 330.700. Des d'aleshores viu un estancament demogràfic.
 
Partint de la primera dada de població recollida per l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]], que data de [[1842]], s'observa un creixement constant de població tota la segona meitat del {{segle |XIX}}, que coincideix en el temps amb la construcció del [[Canal de Castella]] i amb l'[[arribada del ferrocarril a Valladolid]].<ref>{{ref-web | títol = Sèries històriques de població de l'Institut Nacional d'Estadística des de 1842 | url = http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05&O=inebase&N=&L= | consulta = 5 de setembre de 2007 | llengua = castellà}}</ref>
 
Al llarg dels tres primers terços del {{segle|XX}}, Valladolid va experimentar un important augment de població, gràcies a l'[[èxode rural]]. Aquest creixement, lent durant les dues primeres dècades i interromput per la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], va ser especialment significatiu des dels anys seixanta, amb l'arribada de mà d'obra forana, i va suposar el moment de major creixement demogràfic en la història de la capital. Tanmateix, a partir dels anys vuitanta es produí un gir en aquesta tendència, que suposà un estancament en el creixement de la població, a causa de dos motius: la cessació dels fluxos migratoris que havien impulsat el creixement en èpoques passades i un descens brusc en la taxa de natalitat.<ref>{{ref-publicació
Línia 599:
A partir de la definitiva marxa de la Cort, en temps de [[Felip III d'Espanya|Felip III]], la ciutat va patir als segles següents una etapa de certa decadència, amb prou feines mitigada pels efectes de la [[Il·lustració]], protagonitzada per un fort descens demogràfic, i sobretot una gradual depressió econòmica.
 
Valladolid no experimentaria grans canvis fins a la segona meitat del {{segle |XIX}}, moment en el qual va renéixer amb l'ajut de la indústria farinera i el desenvolupament de les comunicacions, que van afavorir el transport de la producció i de les importacions. L'[[arribada del ferrocarril a Valladolid]] i el funcionament del [[Canal de Castella]], van constituir la pedra angular d'aquest repuntament urbà. També es va desenvolupar el sistema financer; van aparèixer les primeres societats de crèdit, i el 1855 es creà el Banc de Valladolid.
 
El 1864 es donà una greu crisi econòmica, que provocà l'enfonsament del Banc de Valladolid i l'aparició de fams. En l'últim terç del {{segle |XIX}}, la ciutat, encara marcada per la crisi, avançava molt lentament. El sector secundari hi era minoritari, mentre que el terciari se situava al capdavant dels sectors productius.
 
Ja al {{segle|XX}}, la dècada dels 50 va conèixer un potent desenvolupament industrial, al voltant, fonamentalment, de la fabricació d'automòbils, i també comercial, a conseqüència de l'anterior. En l'actualitat, la indústria val·lisoletana continua fonamentalment lligada a la indústria de l'automòbil. En paral·lel amb aquesta producció de gran escala, diversos polígons urbanitzats alberguen petites i mitjanes empreses, dedicades a subministraments de tota classe per al mercat espanyol. El comerç és una altra de les grans fonts econòmiques de la ciutat, que a causa d'aquesta secular tradició compta, des de 1965, amb la [[Fira de Valladolid|Fira Internacional de Mostres]] per exhibir les constants innovacions en el sector.