Diferència entre revisions de la pàgina «Ètnia»

4 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
Plantilles i correccions de format
m (Bot elimina espais sobrants)
m (Plantilles i correccions de format)
Malgrat que el concepte "ètnia" es refereix a una de les unitats d'estudi bàsic de l'[[Antropologia]], no va ser fins al la fi dels anys 80 que començaren a sorgir preguntes explícites sobre el seu contingut i les seves implicacions. Paral·lelament, es discuteix l'aproximació monogràfica amb la qual el terme està relacionat. Per contra, i a causa de les implicacions polítiques que conté, la idea d'etnicitat compta amb abundant literatura. No obstant això, la relació entre ètnia i etnicitat dista de ser simple, tant en el pla de la teoria com el dels fets.
 
L'expressió ètnia va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament eclesiàstic. En el marc d'una cosmovisió cristiana, el món és dividit entre els pobles cristians i els pagans o "gentils". A partir del {{segle |XIX}}, aquests últims són denominats races o tribus, malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui l'etnologia o l'etnografia. A principis del segle XX, aquests termes són substituïts progressivament per diversos neologismes, com el francès ''ethnie,'' reinventat per Vacher de Lapouge l'any 1986, o els neologismes alemanys ''ethnicum'' i ''ethnikos'' (d'inspiració [[Llatí|llatina]] i [[Grec|grega]], respectivament). Tanmateix el concepte continua connotant diferència i oposició als Estats Occidentals "civilitzats", al mateix temps que permet assenyalar i "ordenar" a les poblacions conquerides per la colonització, les fracciona i les delimita en definicions territorials i cultures unívoques.
 
Els criteris definitoris d'ètnia varien en funció de cada estat i tradició acadèmica. Així, mentre que als països eslaus, Europa del Nord i Alemanya posen l'accent en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat, a França el criteri determinant és la comunitat lingüística. El que no varia és la idea d'una essència cultural quasi natural i immutable ni la concepció naturalista i reïficant de la condició humana.
1.654.751

modificacions