Patatera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.35.71.13. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
La '''patatera''', '''trumfera''', '''creïllera''', o '''pataquera''' (''Solanum tuberosum'') és una planta herbàcia [[perenne]] de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Solanàcia|solanàcies]] originària d'[[Amèrica del Sud|Amèrica]] i cultivada arreu del món pels seus [[tubercle]]s [[Aliment|comestibles]]. Segons el sistema de classificació [[APG II]] és dins del [[clade]] dels ''eudicots'', en concret dins dels ''euasterids I'', on se situa l'ordre de les [[solanal]]s.
== Història ==
El mot «patata» és un manlleu del [[castellà]]. En aquesta llengua, el mot d'origen [[Taïnos|taïno]] ''batata'', que vol dir [[moniato]], es contaminà del vocable amb què els [[Quítxua|quítxues]] anomenen la patata: ''papa''.
Altres mots usuals que designen la [http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/11/Mapa-1106.pdf patata] són:
* ''creïlla'' (adaptació del castellà 'criadilla', amb les variants queraïlla, querilla, quereguilla, queradilla, queredilla, crilla, creaïlla), al [[País Valencià]], fora del nord.
* ''trumfa'' (del francès ''truffe''), en una àrea extensa del nord i de l'oest del domini lingüístic i ''trufa'' (Catalunya del Nord).
* ''pataca'' (tarragonès i nord del País Valencià) o ''patana'' (Catalunya del Nord).
[[Fitxer:Patateres.JPG|miniatura|esquerra|Patateres|alt=Patateres]]
Els pobles nadius [[Andes|andins]] cultivaren moltes varietats de patates durant segles, essent els pobles originaris d'aquesta serralada els primers a domesticar el tubercle. De la importància que tingué el cultiu de la patata en dóna testimoni el fet que el cultiu de les diferents varietats estava altament desenvolupat, fins al punt que les diverses varietats i les seves propietats diferien clarament de la planta original evolucionada naturalment. Per a aquests pobles la patata era el principal aliment disponible. Al [[Perú]] les patates s'arribaren a cultivar a una alçada de 4.000 metres. El final de la principal festa religiosa dels [[inca (ètnia)|Inques]] coincidia amb l'inici de la collita de la patata.
Les primeres patates cultivades foren vistes pels exploradors espanyols a la vall de la Grita ([[Colòmbia]]) el [[1537]]. Ho relata [[Pedro Cieza de León]] al llibre ''Crónica del Perú'', publicat a [[Sevilla]] el [[1553]], en què també descrivia la patata. Les '''patates''', '''creïlles''', '''trumfes''' o '''trumfos''' són el [[tubercle]] comestible pel qual es cultiva la patatera, que ha estat bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'[[Amèrica]] i és la base avui en dia de molts plats. Aquest tubercle va ser cultivat al [[Perú]] des del [[mil·lenni VIII aC]]. El [[cronista]] Pedro Cieza, contemporani de [[Francisco Pizarro]], la va descriure el [[1550]] i es considera que la portà a Espanya el [[1554]] com a curiositat. L'any [[1573]] va ser plantada a l'hospital de [[Sevilla]] per proporcionar menjar als malalts. Portada a [[Roma]] en [[1588]], el naturalista [[Charles de l'Ecluse]] la va descriure com una "petita trufa" o "tartuffoli". Es considera que a [[Anglaterra]], i procedent de les costes de [[Colòmbia]], fou portada per Thomas Hariot cap al [[1586]], i posteriorment, al {{segle|XVII|s}} es va adoptar el seu cultiu a [[Irlanda]]. En aquest segle, [[Europa]], va patir els efectes d'uns hiverns molt durs que van afectar la producció agrícola i, com a conseqüència, la població patí la fam. A més, es varen unir les malalties i les guerres, cosa que va reduir sensiblement la mà d'obra disponible per al camp. Aquestes penúries tingueren certa prolongació en el {{segle|XVIII|s}}, a les que se sumà la inestabilitat social i política de [[França]], on s'atribueix la popularització del consum de la patata al farmacèutic [[Antoine Parmentier]].<ref>''Examen critique de la pomme de terre'' (1779).</ref><ref>''Recherche sur les végétaux nourrissants qui, dans tous les temps de disette, peuvent remplacer les aliments ordinaires'' (1781)</ref><ref>''Traité sur la culture et les usages des pommes de terre, de la patate et des topinambours'' (1789)</ref>
Es creu que la patata fou importada des del [[Perú]] cap a la [[península Ibèrica]] el [[1554]] com a curiositat, essent -inicialment- cultivades per clergues i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul·la acceptació inicial com a aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent-se com a norma, amb grans quantitats d'aquest per tal d'emprar-los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa.
Vers la seva implantació de com s'arribà a cultivar aquesta en els horts europeus hi ha força anècdotes i contradiccions. Amb tot, el tubercle es convertí ràpidament en un aliment àmpliament estès. Les principals vies d'importació s'establiren a partir de dues rutes principals, la primera, passava mitjançant la península Ibèrica, mentre que l'altre importava les patates mitjançant les illes britàniques i els països baixos. A finals del {{segle|XVI|s}} la patata ja era un aliment comú a [[Itàlia]], [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Rússia]], mentre que a França la incorporació d'aquest aliment es produí més tardanament: l'introductor de la patata en aquest país fou el farmacèutic i gastrònom [[Antoine Parmentier]], reconegut pels banquets, on va oferir la patata com a novetat, a finals del {{segle|XVIII|s}}.<ref name="Spinetti">Spinetti Berti, M. 1990. La patata. [http://www.todopapa.com.ar/pdf/brevehistoria.pdf ''Breve historia de la Bella americana'']. San Cristóbal, Venezuela.</ref>
Al {{segle|XVIII}}, [[Irlanda]] n'adoptà el conreu. El cultiu de la patatera s'estengué i arribà a convertir-se en un dels aliments bàsics de la població europea, fet que es consolidà en el {{segle|XIX|s}} -[[Napoleó I]] pogué reunir i alimentar grans exèrcits gràcies al rendiment de la patata com a aliment. De la gran importància que tingué la patatera en deixa constància la "[[Gran Fam Irlandesa]]", ocorreguda entre els anys [[1846]] i [[1849]], causada per una gran plaga de ''[[Phytophthora infestans|mildium de la patata]]'' que n'afectà el cultiu amb resultats desastrosos: moriren vora un milió de persones i provocà l'emigració d'un altre milió.<ref name="Spinetti"/>
== Morfologia ==
[[Fitxer:Potato flowers.jpg|miniatura|esquerra|Flors actinomorfes i gamopètales de la patatera]]
[[Fitxer:Potato fruits.jpg|miniatura|Fruits de la patatera]]
La patatera és una [[planta herbàcia]], [[tubercle|tuberosa]], [[perenne]] a través dels seus tubercles, caducifoli, de tija erecta o semi-decumbent{{què}} que pot arribar a mesurar fins a 1 [[metre]] d'alçada.<ref name="Dimitri">{{ref-llibre|cognom= Dimitri| nom= Milan| editorial = ACME S.A.C. I, Buenos Aires|títol= Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas| any = 1987}}</ref>
[[Flor]]eix entre juliol i setembre, les [[flors]] es presenten agrupades en [[Cima|cimes]] i són blanques o violetes amb uns [[estam]]s grocs molt visibles, semblants a les d'altres solanàcies com el [[tomàquet]] o l'[[albergínia]], amb cinc [[sèpal]]s i una [[corol·la]] de tipus rotàcia, actinomorfa i gamopètala, formada per cinc [[pètal]]s soldats. La [[pol·linització]] és de tipus entomòfila (per [[insectes]]), normalment és creuada o també es pot donar l'autopol·linització. Els fruits són unes [[Baia|baies]] de color verd, que recorden un [[tomàquet]] petit i que contenen fins a 300 [[llavors]]. Aquest fruit conté grans quantitats de [[solanina]], un [[alcaloide]] tòxic que els fa no comestibles. Les [[Fulla|fulles]] són compostes, pinnatipartides amb folíols que combinen uns de mida gran amb altres de mida petita.
Es caracteritza per presentar les [[Tija|tiges]] modificades a la part subterrània en forma de [[tubercle]]s comestibles, les patates, que tenen la particularitat de presentar [[Borró (botànica)|borrons]], els ulls de la patata, disposats en forma helicoïdal. Aquests tubercles acumulen gran quantitat d'[[aigua]] (fins al 80%) i altres substàncies com [[midó]], [[sucre]]s, [[Proteïna|proteïnes]] com l'[[albúmina]], fibres com la [[cel·lulosa]], minerals, [[enzims]], [[Vitamina|vitamines]] com la [[vitamina C]] (present sobretot a la pell) i toxines (a les parts verdes i als borrons dels tubercles, per això és important pelar i coure les patates).
== Cultiu ==
[[Fitxer:Aardappel Doré poters (Solanum tuberosum seed potatoes).jpg|miniatura|"patata llavor" o "minitubercles", petits [[tubercle]]s de no més de 3 cm de diàmetre utilitzats per realitzar les grans plantacions comercials del cultiu de patata. També es poden utilitzar tubercles mitjans o només trossos que tinguin almenys un ull (o sigui, un rovell)]].
[[Fitxer:Child Laborers in a Maine field (1940).jpg|miniatura|esquerra|Fins fa poques dècades el cultiu de patata exigia una gran quantitat de [[mà d'obra]] i encara avui aquest és un requeriment indispensable en moltes regions del món. A la imatge, presa cap al [[1940]], s'observa a nens treballant durant la collita de la patata en una granja dels [[Estats Units]]. [[Comtat d'Aroostook (Maine)]]]]
=== Sembra ===
[[Fitxer:Fastrac and McCormick potato harvesting.jpg|miniatura|En l'actualitat, la collita de la patata és mecanitzada en les grans explotacions comercials d'aquest conreu.]]
Si se sembren les [[llavor]]s sense eliminar la substància [[mucilaginosa]] que les recobreix, no [[germinació|germinen]]. Però, fins i tot, si es retira aquesta substància, la producció que s'obté de patates sembrades per llavor és molt heterogènia, perquè en una planta [[tetraploide]] la variabilitat de la descendència és molt alta. Per això, es prefereix fer una multiplicació vegetativa, plantant els [[tubercle]]s (la sembra de llavors s'usa quasi exclusivament per obtenir noves varietats).
[[Fitxer:Patateres HB 18 maig13.JPG|miniatura|Patateres sobre els cavallons]]
Els tubercles que han de fer de "llavor" no han de presentar lesions ni símptomes de malalties i, preferentment, haurien d'haver passat un temps exposats a llum indirecta perquè es posin verdes i les tiges no es desprenguin amb facilitat. Es dipositen a la [[sòl|terra]] a [[Tècniques de regadiu|solcs]] poc profunds i prop del [[fertilitzant]], ja que emeten poques arrels. Quan les patateres fan uns 10 cm d'alt es fan cavallons que eviten que la llum torni verds els seus tubercles i en faciliten el creixement.
=== Categories de la patata de sembra ===
Les patates de sembra es classifiquen en diverses categories:
* '''Material parental o de partida'''
* '''Llavors de prebase'''
* '''Les Llavors de base'''
*: Dins aquesta categoria es distingeixen dues classes: Super Elite (SE) i Elite(E), que amb la nova classificació de la UE es passaran a dir: CEE1, CEE2 i CEE2
* '''Llavor certificada'''
*: Dins aquesta categoria hi ha dues classes: A i B.
=== Condicions de cultiu ===
Les condicions de cultiu varien d'una varietat a una altra, però en general prefereix sòls rics en [[humus]], solts i sorrencs. A continuació es brinden precisions sobre les necessitats o requeriments del cultiu de patata.
; Fotoperíode: Pel que fa a la resposta a la longitud del dia o [[fotoperíode]], la mateixa depèn de la subespècie i varietat considerada. La subespècie ''tuberosum'' requereix per desenvolupar la seva àrea foliar de fotoperíode llarg (més de 14 hores de llum) i en el seu procés de tuberització (formació i engrossiment dels tubercles), de fotoperíode curt (menys de 14 hores de llum). Sota condicions de dia curt (latituds properes a la línia equatorial) les plantes de ''tuberosum'' mostren una tuberització primerenca, els estolons són curts i el fullatge roman reduït. Sota condicions de dia llarg (sobre 25° de latitud nord o sud) passa el contrari.<ref name="Contreras">[http://www.argenpapa.com.ar/default.asp?id=679 Contreras A. M. Ecofisiologia del rendiment de la planta de patata]</ref>
La subespècie ''andigena'', al contrari, tuberitza adequadament sota condicions de dia curt i en ser duta a condicions de fotoperíode llarg el període de creixement s'allarga excessivament, floreix profusament, però no tuberitza o ho fa escassament, és a dir, produeix tubercles petits.
; Llum: La intercepció de llum pel cultiu depèn de la intensitat lumínica, de l'arquitectura del fullatge (planófila o erectófila), de l'edat de les fulles i del percentatge de sòl cobert pel fullatge. El procés [[fotosintètic]] s'efectua quan els raigs de sol incideixin sobre la totalitat de les fulles verdes i no sobre el sòl nu. L'assimilació bruta de la patata en un dia lluminós ple (50.000 [[lux]]) a 18.-20 °C és d'1,92 g {{CO2}} per metre quadrat d'àrea foliar per hora, amb una concentració de 0,03% de CO<sub>2</sub>. Això equival a un rendiment net potencial d'1,23 g de matèria seca. Les fulles més velles fotosintetitzen menys que les més joves. En els cultius amb baixa densitat de plantació (menys de 35.000 plantes/ha) no es produeix competència entre plantes, però part de la llum es perd perquè no tota l'àrea de terra està coberta de fullatge. Això estimula una major producció per planta i una major mida dels seus tubercles, però el rendiment per unitat de superfície serà inferior a aquell que presenta una densitat inicial.<ref name="Contreras"/>
; Temperatura: El tubercle en latència, inicia la brotada i emergència en forma lenta a 5 [[Grau Celsius|°C]] i es maximitza als 14-16 °C. Això és important en considerar l'època de plantació, ja que aquesta s'ha d'iniciar quan la temperatura del sòl hagi assolit almenys 7-8 °C. La resposta fotoquímica a la temperatura té estreta relació amb la intensitat lumínica. Així, quan aquesta última és alta (sobre 50.000 lux) la fotosíntesi neta s'optimitza a altes temperatures.<ref name="Contreras"/>
Durant el desenvolupament del cultiu la planta forma l'àrea foliar profusament a temperatures de 20-25 °C. Temperatures sobre els 37 °C afecten el procés fotosintètic en augmentar excessivament la respiració.
=== Desenvolupament del cultiu ===
Un cop emergida la planta, i fins que el fullatge cobreix tot el terreny disponible, la [[fotosíntesi]] neta aconseguida és utilitzada per al creixement de la planta, tant la seva part aèria com radicular i estolonífera. Aquest desenvolupament és d'alta intensitat en l'ús de nutrients. Les pràctiques agronòmiques tenen tendència a aconseguir una major densitat de plantació, un subministrament adequat de nutrients, un abastament oportú d'aigua, un clima amb temperatures de 18 a 25 °C i una alta intensitat lumínica; afavoriran un desenvolupament òptim d'aquesta etapa.
Després de l'emergència, la part aèria i les arrels es desenvolupen simultàniament. El creixement dels tubercles pot iniciar lentament a les 2-4 setmanes després de l'emergència i continua en forma constant a través d'un llarg període.
Sota condicions favorables al creixement de tubercles pot ser 800–1000 kg/ha/dia, el potencial productiu de la patata, sobretot en un [[conreu]] de període vegetatiu llarg, és superior a les 100 tones/ha.<ref name="Contreras"/>
== Plagues i malalties ==
[[Fitxer:Phytophtora infestans-effects.jpg|miniatura|Podridura del tubercle ocasionada pel fong patogen ''[[Phytophthora infestans]]'']]
[[Fitxer:Late blight on potato leaf 2.jpg|miniatura|esquerra| Símptomes foliars de la "neula tardana de la patata" ocasionada per ''[[Phytophthora infestans]]'']].
La patata és susceptible a diverses malalties causades per [[bacteri]]s i [[fongs]], tals com:<ref name="Enf">Centre Internacional de la patata (CIP). 1999. Principals Malalties, Nematodes a Insectes de la patata. http://www.todopapa.com.ar/pdf/enfermedadescip.pdf</ref>
* El ''[[mildium]]'' de la patata: provocat pel fong ''[[Phytophthora infestans]]''; destrueix les fulles i el [[tubercle]] en l'última fase del seu creixement, manifestant-se en [[necrosi]] de les fulles, taques d'un color platejat i destrucció de teixits dels tubercles. Va ser el responsable de la [[Gran fam irlandesa]] del 1840.
* El fong ''[[Alternaria solani]]'': causa taques necròtiques a les fulles de color marró a negre de diferents mides i amb anells concèntrics característics, que poden ajuntar-se. En els tubercles les lesions són fosques, enfonsades, de forma circular i irregular. Les mateixes poden augmentar de mida durant l'emmagatzematge.
* La '''[[fusariosi]]''': provocada pel fong ''[[Fusarium oxysporum]]''. És una malaltia típica de les patates emmagatzemades. Els tubercles presenten una floridura cotonosa blanca o lleugerament rosada. Aquest fong es desenvolupa molt bé a temperatures de 15 a 20 °C i amb humitat ambient superior al 70%. Aquesta malaltia es produeix per lesions, ferides o talls al tubercle. A causa de la seva influència en la dessecació, el tubercle es momifica i la polpa adquireix una textura granulosa.
* La '''sarna negra''': causada per ''[[Rhizoctonia solani]]''. És comú en sòls fèrtils, àcids i molt humits o amb manca de drenatge. En anys plujosos augmenta la seva incidència. A la superfície dels tubercles madurs es formen [[Esclerènquima|esclerosis]] de color negre a castany fosc. Altres símptomes en els tubercles inclouen esquerdes, malformacions, concavitats i necrosi a l'extrem d'unió amb els estolons.
* La '''sarna comuna''': causada per ''[[Streptomyces scabies]]''. És un problema comú del tubercle en totes les regions on se sembra patata, excepte on els sòls són molt àcids. L'organisme causant s'ha introduït en la majoria dels sòls del cultiu de patata. Afecta la qualitat però no al rendiment.
* La '''podridura tova''' i "cama negra" o "peu negre": causada pel bacteri ''[[Erwinia carotovora]]''. La cama negra pot aparèixer en qualsevol etapa del desenvolupament de la planta quan la humitat és excessiva. Sovint, van pujant per la tija lesions negres i mucilaginoses des d'un tubercle-llavor amb podridura tova. Els tubercles nous es podreixen a vegades a l'extrem dels [[estolons]]. Les plantes joves són generalment nanes i erectes. Pot donar-se el groc i l'enrotllador ascendent dels folíols, seguits sovint el panseixen i la mort de la planta.
* La '''murchera''' o ''podridura bruna'': causada pel ''[[Ralstonia solanacearum]]''. És la malaltia bacteriana més greu de la patata en les regions càlides del món. Amb freqüència restringeix la producció d'aquest conreu. Els símptomes inicials de groc lleu s'observen primer a un sol costat de la fulla o una branca i no a la següent. Els símptomes avançats són el pansiment sever i la sequedat, que precedeixen la mort de la planta.
* La [[podridura anular]] o [[necrosi bacteriana de la patata]]: causada pel ''[[Clavibacter michiganensis]]'' ssp. sepedonicus.
* El '''pansiment''': causada per ''[[Verticillium]]'' spp. El pansiment pel ''Verticillium'' pot ser un problema seriós a les regions tropicals i subtropicals i a deserts irrigats, on la deficiència d'aigua pot ser greu. El ''[[Verticillium albo-atrum]]'' és més sever en regions més fredes amb períodes prolongats de temps càlid i sec. El ''[[Verticillium dahliae]]'' és present en les àrees patateres més càlides i es caracteritza per formar microesclerocis. La malaltia es caracteritza per un groc de les fulles, el que comença a la base de la planta i pot desenvolupar unilateralment, restringit als costats de les fulles, la tija o la planta. Després, la planta pot pansir-se arribant a una mort prematura.
[[Fitxer:Colorado potato beetle.jpg|miniatura|'' [[Leptinotarsa decemlineata]]'']].
Al seu torn, la patata pot ser atacada per diverses espècies d'[[insectes]], [[àcar]]s i [[nematode]]s entre els quals es troben:
* L'escarabat de la patata, ''[[Leptinotarsa decemlineata]]'', les [[larva|larves]] i adults són molt danyosos.
* La [[larva]] del [[coleòpter]] ''[[Diloboderus abderus]]'', coneguda com a cuc blanc, ISOC, bicho cadenat o ''torito''.
* Els llangardaixos talladors, ''[[Agrotis Ypsilon]]'' i ''[[Peridroma saucia]]''.
* La pulguilla, ''[[Epitrix fasciata]]''.
* El sant Antoni verd, ''[[Diabrotica speciosa]]''.
* Els pugons, ''[[Myzus persicae]]'' i ''[[Macroziphum euphorbiae]]''.
* El trips, ''[[Frankliniella schultzei]]''.
* El cuc filferro, ''[[Conoderus]]''spp.
* La mosca minador, ''[[Liriomyza huidobrensis]]''.
[[Fitxer:Myzus.persicae.jpg|miniatura|''[[Myzus persicae]]'', un [[àfid]] que pot transmetre virosis en el cultiu de patata]].
* El corc de la patata, ''[[Phyrdenus muriceus]]''.
* L'arna de la patata, ''[[Phthorimaea operculella]]''.
* La paratrioza, ''[[Bacterioza cockerelli]]''.
* El [[nematode]] daurat de la patata, ''[[Globodera rostochiensis]]''. És la plaga de major importància en el conreu de la patata. Té una distribució gairebé universal a les zones temperades on es cultiva aquest tubercle. Controlar-lo és força difícil, per la qual cosa els països lliures d'ell mantenen rígides reglamentacions quarentenàries a fi d'evitar-ne la introducció.<ref name="Enf4">F. Dao D. i J. A. González. 1971. EL Nematoda DAURAT DE LA patata, HETERODERA ROSTOCHIENSIS
Wollen. I LA SEVA PRESÈNCIA EN ELS ANDES veneçolanes. Agronomia Trop. 21 (2): 71-75. [http://www.ceniap.gov.ve/pbd/RevistasCientificas/Agronomia% 20Tropical/at2102/arti/dao_f.htm]</ref>
* El fals nematode del nus, ''[[Nacobbus aberrans]]''. Les plantes atacades hi ha febles; els símptomes en les arrels consisteixen en formacions de ganyes en forma successiva com els comptes d'un rosari.
* El nematode del quist de la patata, ''[[Globodera pallida]]'', plaga important que pot arribar a disminuir els rendiments fins a un 30%.
[[Fitxer:Aardappel virusaantasting (Solanum tuberosum virus).jpg|miniatura|esquerra| Aspecte d'una planta de patata afectada per una virosi]].
Finalment, les malalties causades per [[virus]] constitueixen un dels factors que més afecten la producció en el conreu de la patata. Les [[virosis]] són les responsables primàries de la degeneració gradual de les varietats, la qual es tradueix principalment en la pèrdua de rendiment. En alguns casos, els virus causen pèrdues qualitatives a causa de la reducció del valor de màrqueting i conservació de tubercles. Els [[virus]] que majors pèrdues econòmiques ocasionen a aquest cultiu són, entre altres, el virus de l'enrotllat de la fulla ('' [[PLRV]]'', per "''Potato leafroll Virus'', un [[Luteoviridae|luteovirus]]), el virus del mosaic (''[[PVX]]'', de ''Potato X Virus'') i el virus del mosaic sever (''[[PVY]]'', per "Potato I Virus", un [[Potyviridae|potyvirus]]). La magnitud de les pèrdues per aquests virus pot arribar a un 90% per al PLRV o a un 60% per al PVX.<ref name="Virus">Salazar, LF Identificació i control de malalties virals i fitoplasmas de la patata. Simposi Internacional de la patata. Metepec, Estat de Mèxic. 25 i 26 Agost de 1997. [http://www.todopapa.com.ar/pdf/identificaciondeenfermedadesviralesyfitoplasmasdelapapa.pdf]</ref>
== Usos ==
[[Fitxer:Potato and cross section.jpg|miniatura|esquerra|Patata]]
La varietat i la hibridació de la patata ha estat exponencial des del descobriment d'aquest tubercle herbaci per la cultura del vell món. La seva floració es dóna a la primavera i a principis de l'estiu, depenent del lloc. Les patates s'utilitzen per a cuinar un dels plats més populars del món: les [[patates fregides]]. A [[Mallorca]] es fan servir per preparar el [[tombet]], el [[Frit mallorquí]] i les [[coca de patata|coques de patata]]. Les patates també es fan servir per elaborar el [[vodka]].
{| class="wikitable" style="float:right;"
|-
!Aigua!!75 g
|-
!Energia!!77,2 kcal
|-
!Greix!!0,1 g
|-
!Proteïna!!1,5 g
|-
!Hidrats de carboni!!17,5 g
|-
!Fibra!!4 g
|-
!Potassi!!0,531 mg
|-
!Fósfor!!0,110 mg
|-
!Ferro!!0,002 mg
|-
!Sodi!!0,038 mg
|-
!Magnesi!!0,046 mg
|-
!Calci!!0,022 mg
|-
!Vitamina A (com Betacarotè)!!5 UI
|-
!Vitamina C!!10 mg
|-
!Vitamina B1 (Tiamina)!!0,5 mg
|-
!Vitamina B2 (Riboflavina)!!1 mg
|-
!Vitamina B3 (Niacina)!!6,3 mg
|-
!Vitamina B6 (Piridoxina)!!0,2 mg
|-
!Vitamina E!!0,1 mg
|-
!Àcid fólic!!44 mcg
|}
La patata és un dels [[conreu]]s més importants del món. Per al consum humà només és superat per tres [[cereal]]s: el [[blat]], l'[[arròs]] i el [[blat de moro]]. No obstant això, els tubercles de la patata brinden un rendiment per hectàrea diverses vegades superior a aquells que s'obtenen amb els grans dels cereals. Aquests tubercles s'utilitzen en alimentació animal i per a consum humà en diversos aliments processats, com a agent gelificant i en la producció de begudes alcohòliques. Així mateix, els tubercles de patata presenten un gran nombre d'aplicacions industrials, per exemple: el [[midó]] de la patata proveeix una cobertura per al paper i per a productes tèxtils.<ref name="PGusos">{{ref-web |llinatge = the NSF potato genome project|nom =|enllaçautor =|títol=Potato, biology and use|any = 2008|edició =|lloc =|id =|url = http://www.potatogenome.org/nsf5/ potato_biology / uses.php|data = 16.05.08}}</ref>
=== Utilització a l'alimentació humana ===
La patata és fàcilment digerida i té un alt valor nutricional. Els tubercles de patata presenten aproximadament un 78% d'aigua i un 18% de midó. La resta està compost per quantitats variables de [[proteïnes]], [[mineral]]s i prop de 0,1% de [[lípids]]. La patata conté diverses [[vitamina|vitamines]], incloent-hi la [[vitamina C]], [[riboflavina]], [[tiamina]] i [[niacina]]. Entre els diferents minerals que es troben en la patata mereixen citar el [[calci]], el [[potassi]], el [[fòsfor]] i el [[magnesi]] per la seva importància en la nutrició humana. A causa del fet que presenta una escassa quantitat de [[sodi]], la patata generalment se suggereix en les [[dieta|dietes]] que requereixen baixos continguts d'aquest element.<ref name="PG">{{ref-web |llinatge = the NSF potato genome project| títol = Potato, biology and use|any = 2008| url = http://www.potatogenome.org/nsf5/ potato_biology / uses.php| consulta = 16.05.08}}</ref> Les patates consumides amb la closca són una excel·lent font de [[Fibra alimentària|fibra]]. De fet, amb 3 grams de fibra per porció, la patata excedeix els percentatges de fibra que es troben en altres aliments com els grans de cereals "sencers". Els percentatges dels diversos constituents d'un tubercle d'una patata crua (amb closca) es trien a la taula adjunta. Malgrat la noció popular, la majoria dels nutrients no es troben a la closca sinó a l'interior del tubercle. En qualsevol cas, en deixar la closca s'incrementa el consum de fibra i, per altra banda, se simplifica qualsevol preparació.<ref name="WSPC">{{ref-web |cognom = Washington State Potato Commission|nom =|enllaçautor =|títol=Nutrition|any = 2008|edició =|lloc =|id =|url = http://www.potatoes.com/Nutrition.cfm| consulta = 16.05.08}}</ref>
A banda del seu valor nutricional, el consum de la patata constitueix un delit per a milions de persones al voltant de tot el món. És la protagonista de diversos plats de la cuina regional de molts països. Aquests tubercles es guisen, es rosteixen, se saltegen i es fregeixen. Intervenen en [[puré de patates|purés]], cremes, [[sopa|sopes]], [[suflé]]s, [[croqueta|croquetes]], [[Truita d'ous|truites]] i masses. A més, a partir de la fermentació dels tubercles s'obtenen diverses [[Beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] com: una varietat de [[vodka]], l'[[aquavit]] escandinau, el [[brennivín]] [[Islàndia|islandès]] i el [[shochu]] [[Japó|japonès]].
==== Puré instantani ====
[[Fitxer:Chuno-01.jpg|miniatura|Grapat de ''[[chuño]]'', preparat a partir de tubercles de patata de la zona [[Perú|peruana]]. A tall de referència de mida, a la imatge es va incloure una moneda d'un quart de dòlar nord-americà]].
És una variant industrial del clàssic [[puré de patates]], la qual es ven com un producte semielaborat en forma de flocs o de pols i que només necessita aigua calenta o [[llet]] per a la seva preparació, just abans de ser servit. Per a l'elaboració dels flocs o pols del puré de patates instantani s'[[escaldat|escalden]] les patates ja tallades a una temperatura de 70[[Grau Celsius|° C]] i, posteriorment, es refreda fins a 20 °C. D'aquesta forma, l'estructura de la patata es trenca perquè es pugui barrejar fàcilment amb els [[additiu]]s. Mitjançant aquest procés s'afegeixen [[monoglicèrid]]s que són els responsables de millorar els sabors al paladar, s'afegeixen [[antioxidant]]s com l'[[àcid ascòrbic]] (Vitamina C), així com [[àcid cítric]] per tal que es pugui conservar, i finalment [[colorant alimentari|colorants]] així com [[fosfat]]s. S'escalfa a una temperatura de 150 °C, d'aquesta manera, la massa resultant es converteix en pols que finalment és [[envasat|envasat al buit]] en una espècie de sobres.
Pel que fa a la seva qualitat nutricional, el puré instantani és substancialment equivalent al puré comú de patates. La diferència és la pèrdua de vitamina C, per la qual cosa molts fabricants l'addicionen per compensar.<ref>[http://www.nutritiondata.com/facts-001-02s01zg.html Nutrition Facts and Analysis for potatoes, mashed, dehydrated, prepared from granule with milk, water and margarina added]</ref>
Existeix una patent nord-americana (US 1025373) anomenada ''patatas deshidratades i processos per preparar'', presentada el 1905 i atorgada el 1912, que descriu justament el mètode per preparar el puré instantani.<ref>US patent 1025373. ''Dehydrate potatoes and Process of Preparing the Same''.</ref>
Abans de l'[[Imperi inca|època incaica]] i en terres peruanes es va desenvolupar una tècnica per [[deshidratació|deshidratar]] la patata per un procés de [[liofilització]] natural, el que permetia el seu emmagatzematge en grans quantitats, per temps prolongat, en espais relativament reduïts. En l'època de l'[[Imperi inca]] se l'emmagatzemava en els [[tambo]]s. La patata deshidratada amb aquest mètode es coneix amb el nom de ''chuño'' (del quítxua ''ch'uñu''= "arrugat") i és l'antecedent més antic del puré de patates instantani.
=== Compostos tòxics presents en la patata ===
[[Fitxer:Solanine.svg|miniatura|Estructura química de la [[solanina]]]]
Un compost tòxic present a la patata és la [[solanina]], un [[alcaloide|glucoalcaloide]] de sabor amarg. Es considera que la seva producció és una estratègia adaptativa de les plantes com a mecanisme de defensa contra els animals [[herbívors]]. La [[intoxicació]] per solanina es caracteritza per alteracions gastrointestinals ([[diarrea]], el [[vòmit]] i el dolor abdominal) i neurològiques (Les [[Al·lucinació|al·lucinacions]] i el [[Cefalea|mal de cap]]). La [[DL50|dosi tòxica]] és de 2 a 5 mg. per quilogram de pes corporal. Els símptomes es manifesten de 8 a 12 hores després de la ingesta.
A la patata aquests glicoalcaloides es produeixen en petites quantitats (de mitjana 0,075 mg per gram de patata), però el seu contingut s'incrementa davant determinades condicions (per exposició perllongada a la llum o lesions mecàniques). Encara que a aquestes concentracions la patata és [[tòxica]], el pelat i el tractament tèrmic (com la cocció o el fregit) permeten destruir aquesta substància, però, roman el seu sabor amarg.<ref name="Zeiger">{{ref-web |cognom = zeigen| nom = E.|títol=Solanina and Chaconine. Review of toxicological Literature. Integrated Laboratory Systems, USA|any = 1998| url = http://ntp.niehs.nih.gov/ntp/htdocs/Chem_Background/ExSumPdf/ChaconineSolanine.pdf | consulta= }} [Article en anglès]</ref>
=== Usos industrials ===
El midó de la patata (la [[fècula de patata]]) cada vegada s'utilitza més en la indústria. Exemples de la seva utilització en la manufactura de productes no alimentaris són els materials per a embalatge, la [[cola d'enganxar]] per a papers pintats, la pols per rentar roba i els [[cosmètic]]s (la [[pasta dentifrícia]], les cremes, les pólvores facials, el [[xampú]] i les [[pastilla|pastilles]]). Malgrat aquests usos no tradicionals, la [[indústria del paper]] és la que més demanda el midó de la patata per a la confecció de [[cartró corrugat]], [[paper d'embolcall]] i [[paper premsa]].<ref name="GMO">{{ref-web |cognom =|nom = GMO Safety, European Union|títol=The potato as a renewable raw material|any = 2008|url = http://www.gmo-safety.eu/en/potato/starch/30.docu.html| consulta= 16.05.08}}</ref>
=== Ús com a organisme model en recerca ===
La patata és una important planta model. Malgrat que altres plantes no cultivades, com ara la ''[[Arabidopsis thaliana]]'', ofereixen certs avantatges per a la investigació, com ara la presència dels [[genoma|genomes]] simples, petits i el [[cicle biològic|cicle de vida]] curt, no poden oferir respostes a les preguntes més pertinents des del punt de vista de l'[[agricultura]]. En aquest context, la patata presenta diversos aspectes biològics que la fan un model molt atractiu pel seu estudi. Igual que altres conreus com el blat de moro, el blat o la [[soja]], la patata és un [[poliploide]]. L'efecte de la [[poliploidia]] sobre la productivitat dels conreus encara no ha estat determinat, però la seva prevalença entre les espècies conreades indica que ha de presentar evidents avantatges. La patata és un poliploide ideal, comparat amb altres conreus, ja que és el resultat de la duplicació d'un mateix genoma (es diu que és un autoploploide) més que de la combinació de diferents genomes (com passa en els alopoliploides, com el blat), per la qual cosa és menys complex. Al contrari que l{{'}}''Arabidopsis'', els diferents [[clon]]s de patata són altament [[heterozigòtics]], una característica que contribueix a la gran diversitat genètica d'aquesta espècie i que potser ha estat un factor preponderant en la supervivència i [[domesticació]] d'aquesta. No obstant això, és un heterozigòtic bastant particular, ja que no només pot acomodar dos al·lels diferents per [[locus]] gènic sinó fins a quatre a causa de la seva condició de autotetraploide. Aquesta característica permet estudiar, no només l'efecte d'un al·lel, sinó l'efecte de diferents dosis d'un determinat al·lel sobre la biologia de la planta.<ref name="PGmoedlo">{{ref-web |cognom =|nom = The NSF potato genome project|títol=Potato as a plant model|data = 2008
| url = http://www.potatogenome.org/nsf5/potato_biology/plant_model.php| consulta = 16.05.08}}</ref>
=== Patates genèticament modificades ===
Els intents per conferir resistències a plagues i malalties a la patata a través de l'[[Aliment transgènic|transgènesi]] no han estat comercialment reeixits. El 1999 es van plantar al Canadà i als Estats Units aproximadament 25.000 hectàrees de patates transgèniques, la major part d'elles expressaven un gen [[Bt]] que els conferia resistència a insectes (particularment a l'"escarabat de la patata", ''Leptinotarsa decemlineata''). A partir d'aquesta data la superfície conreada amb patates transgèniques va decaure contínuament fins a desaparèixer.<ref name="GMO-Compass ">[http://www.gmo-compass.org/eng/grocery_shopping/crops/23.genetically_modified_potato.html GMO-Compass. Genetically modified potatoes.] (en anglès)</ref>
Una de les raons, potser la més important, és que els grans industrials de la cadena de comercialització de la patata (l'empresa McCain, per exemple) es van negar a comprar, rebre o processar patates genèticament modificades a partir de 1999.<ref name = "Food & Drink">[http://findarticles.com/p/articles/mi_m0EUY/is_47_5/ai_58378362 Potato Producers Disappointed by McCain Decision to Reject GMO potatoes] Food & Drink Weekly, Dec 13, 1999</ref>
En les investigacions orientades a donar major resistència a la "neula tardana de la patata", causada pel fong ''[[Phytophthora infestans]]'', s'han aconseguit resultats positius en laboratori amb patates genèticament modificades que expressen un derivat del [[pèptid antimicrobià]] dermaseptina B1, propi de la pell de la granota arbòria tropical ''[[Phyllomedusa bicolor]]'';<ref>Osusky, M., Osuska, L., Kay, W. i Misra, S. 2005. [http://www.springerlink.com/content/wh54v2t277557275/fulltext.html Genetic modification of potato against microbial diseases: in vitro and in planta activity of a dermaseptin B1 derivative, MsrA2]. International Journal of Plant Breeding Research. (16 ago. 2008)</ref> altre tant passa amb els avenços obtinguts en altres varietats modificades que contenen el sistema ''[[Barna-barstar]]'', procedent del genoma del bacteri ''[[Bacillus amyloliquefaciens]]'', en què la [[enzim]]''barna'' s'expressa en les cèl·lules infectades de la planta (gràcies al fet que el gen va ser lligat a un promotor del mecanisme de defensa de la planta) en quantitats suficients per destruir - i l'enzim ''barstar'' inhibeix la seva acció quan es troba en dosis baixes, com ocorre en les cèl·lules sanes.<ref name="GMO-Safety">[http://www.gmo-safety.eu/en/potato/plant_diseases/25.docu.html GMO-Safety. Genetic strategies to combat Phytophthora. Fungal resistance in potatoes: The two-component Barna-barstar system] accedit 15 d'agost de 2008.</ref>
Una altra classe de patates genèticament modificades són aquelles que presenten modificacions en el seu [[midó]] i, per tant, tenen aplicacions industrials. El midó de la patata està constituït per un 20% d'[[amilosa]] i un 80% d'[[amilopectina]]. Aquesta última és una [[molècula]] d'alt pes molecular, altament ramificada i amb excel·lents propietats adhesives. L'amilosa, en canvi, és una molècula més petita, lineal i amb propietats [[gel]] ificants. Aquest percentatge d'amilosa en el midó de la patata limita la seva utilitat per a moltes aplicacions industrials. La separació dels dos components no és econòmicament viable, i per això la major part del midó d'ús industrial es modifica químicament per reduir la seva tendència gelificant. Aquest tractament químic utilitza energia i aigua en grans quantitats per la qual cosa és un procés ambientalment onerós.<ref name="EUBIO">EuropaBio Background Briefing. Genetically Modified starch Potato. (Amflora - EH92-527-1). 4 de desembre de 2006. [http://www.europabio.org/articles/Bkground-Potato_061203.doc] accedit 15 d'agost de 2008.</ref>
Els científics de l'empresa [[BASF]] han desenvolupat patates transgèniques amb 100% d'amilopectina en el seu midó les que s'anomenen "Amflora". Aquesta modificació s'ha aconseguit per mitjà de tecnologia [[antisentit]] que impedeix l'[[expressió gènica|expressió]] del gen ''GBSS'' (''"granule Bound starch synthase"'') imprescindible per a la creació d'amilosa a partir de [[dextrosa]]. Les patates modificades d'aquesta manera no poden sintetitzar amilosa, ja que el seu midó conté només amilopectina. Els residus de la utilització industrial de les patates "Amflora" també poden ser utilitzats per a l'alimentació del bestiar.<ref name="EUBIO"/>
== Mercat mundial ==
El mercat mundial de la patata travessa grans canvis. Fins a inicis de la dècada del 1990, gairebé la totalitat de les patates es produïen i consumien a [[Europa]], [[Amèrica del Nord]] i als països de l'antiga [[Unió Soviètica]]. Des d'aleshores, s'ha produït un espectacular augment de la producció i la demanda de patata a [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Amèrica Llatina]], on la producció té un augment de menys de 30 milions de tones a principis del decenni del 1960 a més de 100 milions de tones per a mitjans dels anys 90. L'any 2005, per primera vegada, la producció de patata del món en desenvolupament —uns 161,5 milions de tones— excedia la dels països desenvolupats (155,9 milions de tones). La [[Xina]] s'ha convertit en el primer productor mundial de patata, i poc menys d'una tercera part de totes les patates es cullen actualment a la Xina i l'[[Índia]].
Àsia i Europa són les principals regions productores de patata del món i el 2006 subministrar el 80% de la producció mundial. Si bé a l'Àfrica i Amèrica Llatina les collites van ser d'un volum molt menor, la producció va ser extraordinària. Amèrica del Nord va ser el primer productor indisputable del continent, amb més de 40 tones per hectàrea. L'Àsia consumeix gairebé la meitat del subministrament mundial de patata, però per la seva enorme població vol dir que el consum per persona va ser de gairebé 25 quilograms en 2005. Els majors consumidors de patata són els europeus. El consum per càpita més baix és el d'Àfrica i el d'[[Amèrica Llatina]], però està en augment.<ref name="AIP mundial">[http://www.potato2008.org/es/mundo/index.html La patata en el mundo]. FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata. []</ref>
=== Àfrica ===
[[Fitxer:Potato plant.jpg|miniatura|Planta de patata o patata]].
La patata va arribar a l'Àfrica cap a principis del {{segle|XX}}. En els darrers decennis la producció ha crescut constantment, de 2 milions de tones l'any [[1960]] a un volum extraordinari de 16,5 milions de tones el [[2006]]. Les patates es cultiven en una gran varietat de condicions, des de les finques comercials irrigades d'[[Egipte]] i [[Sud-àfrica]], fins a les terres altes tropicals intensament conreades d'Àfrica oriental i central, a càrrec principalment dels petits productors.
Egipte és el primer productor de patata d'Àfrica. La patata es va introduir en aquest país al {{segle|XIX|s}} i la seva producció a gran escala va començar durant la primera guerra mundial, perquè els funcionaris britànics de la colònia van fomentar la producció d'aquest cultiu per alimentar als soldats. Tanmateix, després de la guerra, la mala qualitat de les llavors importades i la falta d'experiència dels agricultors amb aquest cultiu van impedir que augmentés la seva producció.
Aquesta situació va canviar a través del temps. Des del 1961 la producció de patata de regadiu a Egipte, concentrada al nord del delta del [[Nil]], ha crescut a una taxa superior al 5% anual. Entre [[1990]] i [[2007]] la producció anual va augmentar d'1,6 milions de tones a uns 2,6 milions de tones, amb la qual cosa Egipte es va convertir en primer productor africà de patates.
Egipte també és un dels principals exportadors mundials de patata. L'any [[2004]], les exportacions van ascendir a més de 380.000 tones de patates fresques, i 18.000 tones de productes congelats de patata, destinats sobretot als mercats europeus. Segons les estimacions de la [[FAO]] sobre la producció de patata a l'Àfrica en 2007, tres països van ocupar el segon lloc com a principals productors de la regió: [[Algèria]], [[Malawi]] i [[Sud-àfrica]] .<ref name="AIP africa">[http://www.potato2008.org/es/mundo/africa.html La patata en el África. ] FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata.</ref>
=== Amèrica del Nord ===
A l'[[Amèrica del Nord]] la producció de patata es concentra als [[Estats Units]] i [[Canadà]], que ocupen el 5è i 13è lloc, respectivament, en la producció mundial de patata. Des del 1990, els dos països han obtingut considerables augments dels rendiments per unitat de superfície, els que hi ha avui són una mitjana de 39 tones per hectàrea als Estats Units. Ambdós són grans exportadors de productes de patata congelada.
La primera parcel·la de patates de l'Amèrica del Nord es va conrear en [[1719]] i les primeres patates fregides es van servir a la [[Casa Blanca]], durant la presidència de [[Thomas Jefferson]], uns 80 anys més tard. L'any 2007, els Estats Units va aconseguir 17,6 milions de tones de patates, amb el qual es van convertir en el cinquè productor mundial. Als Estats Units es produeixen patates a gairebé a tots els estats, encara que la meitat de la producció comercial es conrea a [[Idaho]], [[Washington (estat)|Washington]], [[Wisconsin]], [[Dakota del Nord]], [[Colorado]], [[Oregon]], [[Maine (EUA)|Maine]], [[Minnesota]], [[Califòrnia]] i [[Michigan]]. La patata és una de les 20 hortalisses de més consum als Estats Units. Cada nord-americà consumeix més de 54 quilograms de patates a l'any: cuites, al forn, rostides, fregides, gratinades, en puré, farcides i fins i tot crues.<ref name="AIP amnorte">[http://www.potato2008.org/es/mundo/america_del_norte.html La patata en Norte América. ] FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata.</ref>
Al Canadà, en canvi, la patata es va començar a cultivar abans. Els colonitzadors van ser els primers a conrear-la a [[Nova Brunsvic]], a la costa atlàntica del Canadà, des de mitjan {{segle|XVII|s}}. Avui dia, el Canadà és el tretzè productor mundial de patata, i en 2007 la producció va arribar gairebé a cinc milions de tones. La patata representa una tercera part de la facturació agrícola d'hortalisses, amb la qual cosa es converteix en l'hortalissa més important del Canadà. Des d'inicis del decenni del 1990, la producció de patata al Canadà ha crescut per satisfer la demanda internacional de productes de patata congelats. El 2004 van ser necessàries gairebé dos milions de tones de patata crua-el 37% del total de la collita-per satisfer la demanda de les exportacions. Aquestes involucren, gairebé completament, patates fregides a la francesa congelades, destinades principalment al mercat nord-americà.<ref name="AIP amnorte"/>
=== Amèrica Llatina ===
Si bé la patata es va originar a l'Amèrica del Sud, aquesta regió és la que menys produeix patata del món: menys de 16 milions de tones en el 2007. Per a la majoria dels petits camperols de la regió andina la patata segueix sent un cultiu tradicional, lligat al consum familiar més que a la producció industrial i on s'utilitzen varietats desconegudes a la resta del món. En altres països com l'[[Argentina]], el [[Brasil]], [[Colòmbia]] i [[Mèxic]], està augmentant la producció comercial a gran escala.
Fins a finals del {{segle|XIX}} el cultiu de la patata era pràcticament desconegut al Brasil quan la van introduir els immigrants europeus a les zones relativament temperades del sud del Brasil. Si bé la patata segueix sent un cultiu de menor importància en l'agricultura brasilera, aquest país és el principal productor llatinoamericà de patata, amb una collita rècord en 2007 d'uns 3,4 milions de tones. Als darrers 15 anys, la producció de patata ha augmentat de mitjana un 5% l'any, i la producció mitjana ha augmentat de 14 tones a 24 tones per hectàrea. No obstant això, el consum anual és de només uns 14 quilograms per càpita.
El segon productor llatinoamericà de patata, amb una producció anual de més de 3 milions de tones des de l'any 2000, és el Perú, país on no només es conrea ''Solanum tuberosum'' sinó també altres espècies o grups de cultius de patata. S'ha estimat el consum anual al voltant de 80 quilograms per persona. La producció de patata està principalment en mans dels petits camperols, a una alçada d'entre 2.500 i poc més de 4.000 metres sobre el nivell del mar, als Andes centrals, mentre que una superfície més reduïda en les valls costaneres es destina a la producció comercial. L'enorme diversitat genètica de les patates peruanes és considerada "en perill", a causa de les noves varietats comercials, sovint produïdes per satisfer les preferències dels consumidors urbans.
El tercer país productor de patata a Sud-amèrica és Argentina. Si bé al nord-oest d'aquest país hi ha patates de varietats antigues, la producció d'aquest conreu data recentment del 1870, segons està documentat, quan es van conrear 2.000 hectàrees de tubercles importats, gairebé sens dubte, d'Europa. Actualment, la producció de patata és en gran escala i molt mecanitzada, i es concentra a les províncies de [[Buenos Aires]], [[Tucumán]] i [[Córdoba (Argentina)|Còrdova]]. Des d'inicis del decenni de 1960 la collita nacional mitjana uns dos milions de tones, i de vegades supera aquesta xifra (com el 1998, quan va ser de 3,4 milions de tones). Els nivells de consum de patata, d'uns 44 quilograms per persona a l'any al 2005, també han canviat poc des del 1990. El que ha canviat notablement és la productivitat (o sigui, el rendiment per unitat d'àrea). Juntament amb una caiguda constant de la superfície plantada —de 200.000 hectàrees el 1961 a unes 68.000 el 2007—, la producció per hectàrea s'ha triplicat amb escreix fins a gairebé 30 tones. L'any 2005, l'Argentina va exportar 33.000 tones de patates, i 4.000 tones de farina de patata.<ref name="AIP amsur">[http://www.potato2008.org/es/mundo/america_latina.html La patata en Latinoamérica. ] FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata.</ref>
=== Àsia i Oceania ===
La regió d'[[Àsia]] i [[Oceania]] conté el principal productor internacional de patata: la Xina, que representa més del 20% de la superfície i de la producció mundial d'aquesta hortalissa. Altres països d'Àsia, com ara [[Bangladesh]], l'[[Índia]], l'[[Iran]], el [[Japó]] i [[Turquia]], també estan entre els principals 20 productors mundials de patata. En aquesta regió també es troba el país que assoleix la major productivitat per unitat de superfície: [[Nova Zelanda]] amb una mitjana de 42 tones per hectàrea.<ref name="AIP amasia">FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata. La patata a Àsia i Oceania. [http://www.potato2008.org/es/mundo/asia.html]</ref>
[[Fitxer:Patatesrioja.JPG|miniatura|Plat de patates a la riojana]]
=== Europa ===
Si bé es desconeix la data exacta de la introducció de la patata a Europa, és probable que hagi arribat a través de les [[Illes Canàries]], on es cultivava ''S. tuberosum'' com a mínim des de mitjan segle XVI (registres posteriors revelen que se subministraven patates als pacients de l'Hospital de la Sang, a [[Sevilla]], el [[1573]]). Si bé la patata al principi era més preuada per la seva flor que com cultiu alimentari, va ser essencial en l'agricultura espanyola durant gairebé tot al {{segle|XX}}, amb una producció anual superior a 5 milions de tones fins al decenni del 1990.<ref name="AIP europa">[http://www.potato2008.org/es/mundo/europa.html La patata en Europa] FAO i Organització per a l'Any Internacional de la patata.</ref>
Durant la major part del {{segle|XX|s}} Europa fou indiscutiblement el primer productor mundial de patata, honor que ara correspon a l'Àsia. No obstant això, set països d'Europa continuen estant entre els primers 10 productors del món. Europa també ostenta el consum més alt del món (gairebé 100 quilograms de patates per persona a l'any). En molts països de l'Europa occidental s'està produint un canvi del conreu de la patata a l'elaboració industrial i a la producció de tubercles llavor. El primer productor d'Europa és [[Rússia]]. La llegenda conta que el tsar [[Pere el Gran]], en el seu viatge per l'Europa occidental en [[1697]], va enviar a Rússia el primer sac de patates. Però durant més d'un segle, el nou tubercle va ser considerat tòxic i rebutjat amb el malnom de "poma del diable". Quan per fi els agricultors russos van acceptar la patata, a mitjans del {{segle|XIX}}, el creixement va ser explosiu. Per al [[1973]], Rússia produïa, amb les llavors repúbliques soviètiques de [[Bielorússia]] i [[Ucraïna]], més de 100 milions de tones de patates a l'any. Des de llavors, la superfície conreada de patates ha disminuït sense interrupció, i la producció anual de Rússia en els darrers 15 anys s'ha estabilitzat en 35 milions de tones.
Amb tot, la Federació Russa segueix essent un "tità de la patata", el segon després de la Xina. El rus de mitjana consumeix 140 quilograms de patata l'any. Més del 90% de les patates russes es cultiven en parcel·les domèstiques i en granges privades. Les plagues i les malalties són un gran problema, es perden a l'any fins a quatre milions de tones a causa de la catarinita de la patata, els fongs i diversos virus.<ref name="AIP europa"/>
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
{{categoria principal|Plats amb patata}}
* [[Xurreria]]
* [[Arrossejat]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.cipotato.org/ International Potato Center] {{en}} {{es}}
* [http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/curiosidades/2012/03/06/207739.php ''Patatas: verdades y mentiras''] a Consumer {{es}}
* [http://www.sasa.gov.uk/seed-ware-potatoes Science and Advice for Scottish Agriculture]
{{1000 Ciència}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}
| |||