Cleòmenes I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
referència
Línia 1:
{{Infotaula personatge}}
'''Cleòmenes I''' (en [[llatí]] ''Cleomenes'', ''Kleoménes'',en [[grec antic]] Κλεομένης "Kleoménes"), fou el setzè rei de la línia [[agida]] d'[[Esparta]]. Era fill d'[[Anaxàndrides II]] i la seva segona dona, [[Gorgo (reina d'Esparta)|Gorgo]], abans del naixement de cap fill amb la primera dona (suposadament estèril) amb qui després va tenir Dorieu[[Doreu d'Esparta|Doreu]], [[Leònides I|Leònides]] i [[Cleombrot d'Esparta|Cleombrot]]. Leònides , el futur heroi de les [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Termòpiles]], es va casar després amb l'única filla de Cleòmenes, [[Gorgo (reina d'Esparta)|Gorgo]]. Va succeir el seu pare [[Anaxàndrides II]] a la seva mort el [[519 aC]] i va regnar 29 anys.
 
El 519 aC [[Platees]] va demanar ajut al rei quan Esparta no li va donar assistència contra [[Atenes]], segons [[Heròdot]]. Després va rebre a [[Meandri de Samos|Meandri]], que fouva ser [[tirà]] de [[Samos]] per la mort de [[Polícrates de Samos|Polícrates]] i havia estat expulsat pelsper [[Silosó]], am mandat dels perses;. liLi va oferir regals esplèndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als [[èfors]] que en van ordenar la sortida del país.
Va succeir el seu pare [[Anaxàndrides II]] a la seva mort el 519 aC i va regnar 29 anys.
 
El [[510 aC]] Cleòmenes I va ajudar als atenencs a expulsar a [[Hípies (tirà)|Hípies]], el tirà fill de [[Pisístrat]]. Va prendre part en la lluita entre Clístenes i el partit oligàrquic dirigit per [[Isàgores]], al que havia establert al poder i havia ordenar l'expulsió del país de [[Clístenes]] i de 700 famílies, establint un consell de 300 addictes, però la revolta popular a [[Atenes]] el va obligar a sortir cap Esparta el [[507 aC]].
El 519 aC [[Platees]] va demanar ajut al rei quan Esparta no li va donar assistència contra [[Atenes]]. Després va rebre a Meandri, que fou tirà de Samos per mort de [[Polícrates de Samos|Polícrates]] i havia estat expulsat pels perses; li va oferir regals esplèndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als èfors que en van ordenar la sortida del país.
 
El 510 aC Cleòmenes I va ajudar als atenencs a expulsar a [[Hípies (tirà)|Hípies]], el tirà fill de [[Pisístrat]]. Va prendre part en la lluita entre Clístenes i el partit oligàrquic dirigit per [[Isàgores]], al que havia establert al poder i havia ordenar l'expulsió del país de [[Clístenes]] i de 700 famílies, establint un consell de 300 addictes, però la revolta popular a [[Atenes]] el va obligar a sortir cap Esparta el 507 aC.
 
Cleòmenes va planejar la venjança i va reunir aliats del [[Peloponès]] però quan les forces peloponèsies eren a la vora d'[[Eleusis (ciutat)|Eleusis]] els aliats corintis es van fer enrere i els va seguir el co-rei espartà [[Demarat d'Esparta|Demarat]] i després altres aliats, i l'expedició es va frustrar.
 
El [[500 aC]] va anar a Esparta [[Aristàgores de Milet]], per demanar ajut per la [[revolta jòniajònica]], que inicialment va rebutjar però després va acceptar per 50 talents[[talent]]s.
 
El [[491 aC]] els ambaixadors de [[Darios I el gran]] van demanar aliments i agua. Atenes va denunciar a Esparta la submissió dels eginetes i Cleòmenes va anar a [[Egina (illa)|Egina]] per agafar ostatges. Mentre Demarat, amb el que segurament Cleòmenes no es portava bé, encoratjava als eginetes a resistir. Cleòmenes es va aliar a [[Leotíquides (rei)|Leotíquides]] i junts van deposar a Demarat al·legant una decisió de l'[[oracle de Delfos]], la [[pítia]] [[Periala]];. llavorsLlavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demarat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències; després va passar a [[Arcàdia]] per excitar als arcadis contra Esparta, fins que aquest país li va permetre el retorn amb immunitat.
 
No va sobreviure molt de temps. Acusat de bogeria fouva ser reclòs a la seva residència, on va subornar a un [[ilota]] per obtenir un ganivet i es va tirar al damunt de l'objecte i va morir ([[490 aC]]). Heròdot diu que la seva bogeria li va venir de beure massa alcohol, i esmenta que altres pensaven que era un càstig per la seva falsificació de l'oracle, i uns altres per la guerra que havia fet contra [[Argos (Argòlida)|Argos]] on va matar a sis mil ciutadans (la data d'aquesta guerra no està establerta però [[PausàniesPausànias (geògraf)|Pausànias]] diu que fouera al començament del seu regnat: Vegeu [[Argos (Argòlida)|Argos]])
 
== Apotegmes ==
[[Plutarc]], a ""''Apophthegmata Laconica"'', un recull d'[[apotegma|apotegmes]] protagonitzats per ciutadans espartans, refereix el següent episodi: L'ambaixador de l'illa de [[Samos]] va presentar-se davant del rei Cleòmenes, per tal de convèncer-lo d'iniciar una guerra contra el tirà [[Polícrates de Samos|Polícrates]] amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Cleòmenes va rebutjar la proposta amb les següents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del començament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no l'he entès, i tan soporífer, que el final no l'he escoltat perquè m'he adormit".<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/807?rgn=full+text;view=image Cleomenes I] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 792-793</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Commonscat}}
{{Reis d'Esparta}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Cleomenes I}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis d'Esparta]]