Classe social: diferència entre les revisions

Només hi havia una manera de subvertir aquesta situació, i era ingressant en les classes altes. N'hi havia dues maneres fonamentals: aconseguint una fortuna o mitjançant el [[matrimoni]], i les dues són una constant en els contes populars. Els protagonistes pobres sortien a la recerca d'aventures, i gràcies a l'enginy i valor podien trobar tresors, vèncer monstres i fer-se rics (com ''[[El sastre valent]]''). La majoria de contes de fades acaben amb el matrimoni amb un príncep o princesa, màxim signe de prosperitat social. Sovint hi intervé la màgia com a ajuda per poder sobrepassar les rígides barreres socials (''[[El gat amb botes]]'', ''[[La Ventafocs]]'').

 

 

Les classes populars van anar adquirint d'ençà el {{segle|XVII}} un aire pintoresc, exòtic. El costumisme les retratava com l'autèntica essència dels pobles, fet que va augmentar en el [[romanticisme]], tant en les arts plàstiques com en la literatura. Al {{segle|XIX}}, a més a més, s'associava la classe baixa a la llibertat, lluny de les convencions burgeses que asfixiaven l'individu. Per aquest motiu, els captaires, els pirates i els rodamons apareixen en els poemes i quadres com a herois idealitzats, que forgen el seu propi destí.