Matamba: diferència entre les revisions

Quan Verónica va morir el 1721, va ser succeït pel seu fill Afonso I Álvares de Pontes. Durant el seu regnat, el districte nord de Holo es va separar de Matamba per formar el seu propi regne i va entrar en relacions amb Portugal. Com a resultat dels intents de Matamba de prevenir la secessió i el comerç portuguès amb la província rebel, les relacions entre Matamba i la colònia portuguesa es van deteriorar. Ana II (Ana I va ser reina Njinga, ja que Matamba va acceptar els noms de pila dels antics governants i la seva dinastia) qui va arribar al poder el 1741, i es va enfrontar a la invasió portuguesa en 1744. La invasió de Matamba per les forces portugueses el 1744 va ser una de les seves majors operacions militars al {{segle |XVIII}}. En el curs del seu atac, l'exèrcit de Matamba va causar una greu derrota als portuguesos, però tot i això, les restes de l'exèrcit van aconseguir arribar a la capital de Matamba. Per evitar una llarga guerra i retirar-los, Ana II va signar un tractat de vassallatge amb Portugal, que va renovar els punts concedits per Verónica el 1683. Si bé el tractat va permetre a Portugal reclamar Matamba com a vassall i va obrir Matamba al comerç portuguès, va tenir poc efecte sobre la sobirania real de Matmaba, o fins i tot sobre la conducta del comerç. Ana II, com Verónica abans d'ella, estava interessada a desenvolupar Matamba com a país cristià, enviant cartes rutinàries al prefecte caputxí del Congo i Angola o a les autoritats portugueses demanant que els missioners arribessin a establir bases permanents al seu país. Tot i que el país va ser visitat pels missioners de Cahenda i també dels Carmelites Descalços, no es va establir una missió permanent.