Reial Audiència de Mallorca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
La '''Reial Audiència de Mallorca''' fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca. Fou instaurada per una ''Pragmàtica'' de Felip II dictada l'11 de maig de 1571 i complementada el 25 d'abril del 1572. La institució fou modificada de manera substancial pel [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] de 1715 i per les successives reformes de l'organització judicial al llarg del segle XIX i el segle XX. <ref>Casanova i Todolí, Ubaldo de i López Bonet, Jose Francisco Diccionario de términos históricos del reino de Mallorca. (s. XIII-XVIII) Institut d'Estudis Baleàrics: Palma, 1986</ref>
 
== Origen ==
La seva implantació a Mallorca seguí el model que ja s'havia instal·lat a altres regnes de la monarquia hipànicahispànica, D'altra banda la creixent tensió entre part de la societat mallorquina i el [[governador]] feia desitjar que un organisme col·legial pogués resoldre amb més equitat, per això el 1564 fou enviat a la Cort el [[Síndic de la Universitat|síndic]] Marc Antoni Cotoner.<ref>{{GEM|14|240-241|''Reial Audiència de Mallorca''}}</ref>
 
== Composició ==
Línia 12:
Era la cort suprema de l'illa. Reconeixia com a instància superior al Consell d'Aragó. L’evocació d’una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual de les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era el veguer, que era l’encarregat d’administrar justícia dins la vegueria.
 
== La Reial Audiència després del Decret de Nova Planta ==
== Supressió ==
Amb el [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] de 28 de novembre de 1715 vala serReial suprimidaAudiència iva substituïdapassar pera l'Audiència,ser presidida pel Comandant General militar, càrrec que substituïa els antics virreis. La institució va incorporar aspectes de govern polític a partir de la supressió del Gran i General Consell i la juraria del regne. Es va mantenir la figura del regent, amb cinc oïdors i un fiscal. Amb la supressió del Consell d'Aragó les apel·lacions passaren a resoldre's davant el [[Consejo de Castilla|Consejo de Castilla.]]
 
== Referències ==