Sumeri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
aaaaaa Etiquetes: Substitució afegitons editor visual |
m Revertides les edicions de 85.94.176.42. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
Línia 1:
|nomnadiu=eme-ĝir, eme-gi
|estats=Parlada antigament a [[Sumer]]
Línia 6:
|família= [[Llengua aïllada]]
}}
El '''sumeri''' ({{unicode|𒅴𒂠}} EME.GIR<sub>15</sub> "llengua nadiua") era la llengua dels [[sumeris]], al sud de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'[[accadi]] fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al {{segle|XIX}}. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el [[babiloni]] i l'[[assiri]]) ni amb l'[[arameu]], totes dues semítiques, ni amb l'[[Llengua elamita|elamita]].<ref>{{GEC|0212117|sumeri}}</ref>
== Cronologia ==
El sumeri escrit té cinc períodes:
* Sumeri arcaic: 3100–2600/2500 aC
* Sumeri clàssic o sumeri estàndard: 2600/2500 – 2300/2200 aC
* Neo-sumeri: 2300/2200 – 2000 aC
* Sumeri tardà: 2000 – 1800/1700 aC
* Postsumeri: 1800/1700 - 100 aC
Algunes versions inclouen el sumeri tardà dins del postsumeri. El mot "postsumeri" vol dir que la llengua ja s'ha extingit, i només la feien servir els babilonis i els assiris com a [[llengua litúrgica]] i [[llengua clàssica]]. L'extinció va ser després de la caiguda de la [[tercera dinastia d'Ur]], el darrer estat sumeri, vers el 2000 aC. Nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri es va continuar parlant a una petita regió ([[Nippur]]) fins al 1700 AC. És una sort que hi hagi tants textos bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.
== Classificació ==
El sumeri és la primera llengua escrita coneguda. L'alfabet cuneïforme va ser adoptat després per l'accadi, l'[[Llengua elamita|elamita,]] i fins i tot per llengües indoeuropees com la [[llengua hittita]]. Unes altres llengües, com l'[[ugarític]] i l'[[antic persa]] van ésser escrites amb un cuneïforme simplificat.
És una [[llengua aglutinant]], això vol dir que les paraules podien ser una cadena de sufixos o prefixos més o menys distingibles.
És una [[llengua ergativa]]. Es comporta com una [[llengua nominativa-acusativa]] per la 1a i 2a persona del present-futur (a la conjugació aka-maruu), però com una [[llengua ergativa-absolutiva]] per la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e", i l'absolutiu no en té (se'n diu el "sufix zero"). Exemple: ''lugal-e e<sub>2</sub> mu-du<sub>3</sub>'' "el rei construí la casa"; ''lugal ba-gen'' "el rei anà". Més exemples: ''i<sub>3</sub>-du-un'' (< *i<sub>3</sub>-du-en) = hi hauria d'anar; ''e<sub>2</sub> i<sub>3</sub>-du<sub>3</sub>-un'' (< *i<sub>3</sub>-du<sub>3</sub>-en) = hauria de construir la casa
Distingeix els gèneres gramaticals animats (persones, incloent déus i gent) dels inanimats. No hi ha pronoms masculins/femenins separats. Té dos temps (passat i present-futur). Hi ha un gran nombre de declinacions - [[nominatiu]], [[ergatiu]], [[genitiu]], [[datiu]], [[locatiu]], [[comitatiu]], [[equatiu]] ("com"), [[terminatiu]] ("a, cap a, fins a"), i [[ablatiu]] (de, des de).
Una altra característica és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb significats diferents). Possiblement eren [[pseudohomòfon]]s, perquè és segur que hi havia diferències de pronúncia (com el [[tò]]) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons són marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: ''du'' = "anar", ''du<sub>3</sub>'' = construir''", "e" = "fossa", "e<sub>2</sub>'' = "casa" o" e<sub>3</sub>'' = "sortir".
S'han fet propostes controvertides que unien el sumeri a qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i gens de credibilitat científica.
Més credibilitat té la inclusió de la llengua a les hipotètiques superfamílies [[nostràtica]] o [[dené-sino-caucasiana]].
== Varietats ==
L'únic dialecte conegut del sumeri és l{{'}}emesal ({{unicode|𒅴𒊩}} EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). L'eme-sal és diferent de la varietat estàndard, l{{'}}eme-ĝir. Només la feien servir les dones als textos literaris, i és dominant a alguns gèneres de cançons de culte. Les característiques de la eme-sal són fonològiques: per exemple "m" es fa servir sovint en comptes de "ĝ" (com ame''-''ĝe<sub>26</sub> ''"''jo"''),'' però també té paraules diferents ''(''ga-ša-anen comptes de nin'', "''senyora, sobirana"'').''
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Cilindre de Barton]]
| |||