|
#REDIRECT [[Guillem Ramon I de Montcada]]
'''Guillem Ramon de Montcada ''el Gran Senescal''''' (? - [[1173]]) fou senescal de Barcelona ([[1130]]-[[1173]]) i senyor de [[Tortosa]], [[Sentmenat]], [[Arraona]], [[Peníscola]] i [[Carles]], i castlà de [[Lleida]].
Cal dir de que els ordinals són molt confusos per aquest personatge.
== Antecedents familiars ==
Actualment estan força corroborades les teories de [[Schideler]] desvinculant els senescals Guillem I i Guillem Ramon I del tronc de la família [[Montcada (llinatge)|Montcada]]. Sembla clara la seva pertinença a la [[senyoria d'Hostoles]], una vicaria comtal, i d'una branca cabalera.
[[Armand de Fluvià]] fa la següent seqüència cronològica:
* Miró d’Hostoles (...+1034).
* Fills de Miró: Enees (hereu), Ramon (...+1060).
* Fills de Ramon: [[Guillem I de Montcada]] (...+1120/22), Albert, Bernat.
* Fills de Guillem I: '''Guillem Ramon I de Montcada''' (...+1173), Ferrana, Lambarda, Ot.
Agnès, la mare de Guillem Ramon no té el llinatge esbrinat.
Així doncs, la teoria més acceptada el fa fill del [[Senescal]] Guillem I i la dama Agnès.
==Núpcies i descendents==
Guillem Ramon es va casar amb [[Beatriu de Montcada]], pubilla dels Berenguer, una família provinent dels [[Vescomtat de Girona|vescomtes de Girona]], [[aprisiadors]] de terres al [[Comtat d’Osona]]. És d’aquesta manera com el Gran Senescal esdevé Montcada. D’ aquest enllaç en nasqué:
* [[Ramon de Montcada]], l’hereu de la senescalia
* [[Guillem Ramon I de Bearn]], [[vescomtat de Bearn|vescomte consort de Bearn]] pel seu casament amb [[Maria de Bearn]]
* Berenguer, qui es va casar amb [[Ramona de Tornamira]]
* Adelaida, que es casaria amb el comte [[Ponç III d’Empúries]]
* Berenguera, que es casaria amb [[Galcerà de Pinós]]
El matrimoni es va desfer amb un procés de nul·litat amb al·legacions de parentiu entre els consorts. És versemblant la interferència de [[Ramon Berenguer IV]] qui el [[1135]] concedeix Beatriu a [[Guillem de Sant Martí Sarroca|Guillem de Sant Martí]] juntament amb l’honor de Montcada, en una de les primeres picabaralles del comte i el senescal.
Guillem Ramon es torna a casar en segones noces amb [[Tota de Cardona]], i encara en terceres amb Sança.
== Senescal de Barcelona==
El càrrec de [[Senescal]], creat per [[Ermessenda de Carcassona]] en la seva segona regència entre el [[1035]] i el [[1043]] va anar parar a mans dels fidels vassalls més directes. El canvi polític i generacional de [[Ramon Berenguer I]], porta la casa d’Hostoles a la senescalia en la persona de [[Guillem I]], pare de Guillem Ramon I.
Les picabaralles varen ser una constant en la vida de [[Ramon Berenguer IV]] i Guillem Ramon. Dos personatges similars en edat i dos caps de brot astuts. El comte, potser més calculador i el senescal mes vigorós. El [[1136]] Guillem Ramon tornava a tenir el castell de Montcada.
La temeritat del senescal quan va tallar l’aigua de [[Barcelona]], per discòrdia amb el comte, tampoc va ser suficient per a cap ruptura definitiva. Guillem Ramon va passar una temporada a l‘[[Aragó]].
I si és cert que el comte intervé desfent el primer matrimoni del senescal, també és cert que el senescal intervé en el casament del comte amb [[Peronella]], filla de [[Ramir II d'Aragó]], el monjo, tramant el prometatge quan aquesta només tenia dos anys i desbaratant el testament d’[[Alfons el Bataller]] i les pretensions d’[[Alfons VII de Castella]].
Durant aquest temps, lluny dels seus castells i del comte, també trama el casament del seu fill Guillem amb [[vescomtat de Bearn|Maria de Bearn]], utilitzant a Ramon Berenguer com a protector de la desvalguda Maria. D’aquesta manera aconsegueix un vescomtat pels Montcades.
Altra vegada junts, el comte i el senescal viatgen per [[Provença]]. El senescal participa almenys en l’organització de l’expedició a [[Almeria]], i en la [[conquesta de Tortosa]] i [[Lleida]].
On més mediren les seves forces és a Tortosa. La trama de preparació per part de [[Ramon Berenguer IV]] és meticulosa, parsimoniosa i enrevessada. El compte pacta amb el senescal la infeudació del castell de La Suda i la senyoria damunt de la ciutat i pobles, i la tercera part dels guanys, i Mallorca.... Però deu anys abans havia promès quasi el mateix a [[Guillem de Montpeller]]. I després encara va pactar repartiments amb els genovesos, amb els Templers i Hospitalers i amb [[Ermengarda de Narbona]].
Quan es fa el repartiment, els conflictes entre Ramon Berenguer i Guillem Ramon, arriben als tribunals.
Mentrestant ([[1150]]), el senescal porta per primera vegada l’[[Ordre del Císter]] a [[Catalunya]]. La primera fundació a [[Valldaura]] per monjos procedents de l’abadia de [[La Gran Selva]] (prop de [[Tolosa]]), no resulta adequada, però ja son els monjos que després arriben a [[monestir de Santes Creus|Santes Creus]], lloc on arrelen. [[Ramon Berenguer IV]], com si no volgués ser menys, un any més tard també porta des de l'[[abadia de Fontfreda]], també occitana, els monjos per fundar [[monestir de Poblet|Poblet]].
El patrimoni acumulat per Guillem Ramon de Montcada, (aquest serà el nom definitiu) va esdevenir enorme i capaç de despertar els cels del propi comte. Altrament, per la seva gran ambició, era una peça del tot necessària en la [[política feudal]] de noves conquestes.
Va tenir el senescal una vida intensa i també llarga. [[Ramon Berenguer IV]] mor el [[1162]] i el seu fill [[Guillem I de Bearn]] el [[1172]]. Abans havia mort el fill Berenguer. Quan ell mor, l’any [[1173]] queda el seu fill Ramon, aposentat a [[Tortosa]] i actuant de senescal però amb molta menys ambició.
Les grans propietats de Montcada, esteses principalment per [[Osona]] i el [[Vallès]], passen al nét [[Guillem Ramon I de Bearn|Ramon]], un dels fills de Guillem i Maria de Bearn, i un dels personatges més singulars de la nissaga.
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Senescals de Barcelona|Senescal de Barcelona]]|abans=Guillem I d'Hostoles|després=Ramon de Montcada|anys=[[1130]]–[[1173]]}}
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Montcada, Guillem Ramon}}
[[Categoria:Nobles catalans històrics]]
| 