Arabista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 4:
== A la península ibèrica ==
Al llarg de la seva [[Història d'Espanya|història]], Espanya ha desenvolupat una variada escola de arabistas, des de personatges com el teòleg Juan de Segòvia al {{segle
A partir del segle XVIII la Il·lustració, va recuperar i en certa manera va redescobrir l'important llegat de la [[Al-Àndalus|civilització hispanomusulmana]] en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], d'aquest període caldria destacar a Miguel Casiri autor del va catalogar els manuscrits de la biblioteca de Sant Lorenzo de l'Escorial. El seu deixeble [[José Antonio Conde y García|José Antonio Conde]], va escriure una ''Història de la dominació dels àrabs a Espanya.'' L'erudit [[Pascual de Gayangos y Arce|Pascual Gayangos]] (1809-1897) va continuar aquesta tradició al {{segle|XIX}}. El seu més important deixeble va ser [[Francisco Codera Zaidín]] (1836-1917), en la càtedra d'àrab de la Universitat de Madrid. Est va editar els deu volums de la ''Bibliotheca Arabico-Hispana''.<ref group="lower-alpha">Fora de l'àmbit acadèmic, també mereix menció Gabriel Morales i Mendigutia (1866-1921), militar, acadèmic i historiador, pel seu coneixement de l'[[àrab]] i de les [[Amazic|llengües amazigues]].</ref>
| |||