Cantor: diferència entre les revisions

Els tractats de l’època medieval indicaven amb el terme ''cantor'' el cantant que interpretava la melodia, al qual el ''discantor'' afegia un [[contrapunt]]. Tanmateix, cal dir que els teòrics medievals tendien a descriure el cantor com una figura poc educada sobre el complex coneixement teòric que posseeix, en canvi, el ''musicus'' . Un dels exemples més famosos d’això es troba a les ''Regulae Rhythmicae'' de [[Guido d'Arezzo|Guido]], que comença el seu tractat assimilant el cantant a la bèstia: «Musicorum et cantorum magna est distantia: Isti dicunt, illi sciunt, quae componit musica. Nam qui facit, quod non sapit, diffinitur bestia».<ref>{{ref-web|url=http://chmtl.ucs.indiana.edu/tml/9th-11th/GUIREG_TEXT.html|títol=GUIREG TEXT|editor=chmtl.ucs.indiana.edu|consulta=2016-11-11}} «Hi ha una gran distància entre músics i cantors: aquests pronuncien, mentre aquells coneixen allò que constitueix la música. Per tant, qui fa el que no sap, es defineix com una bèstia».</ref>

 

 

Durant l'edat mitjana, el principal cantor de moltes catedrals angleses era conegut com a ''precentor'' i, a l'època contemporània, continua jugant un paper fonamental en els grups corals anglicans.