Doctrina del descobriment: diferència entre les revisions

Posteriorment, l'any 1835 la doctrina del descobriment es veuria novament usada per justificar l'expropiació de terres dels indis [[cherokees]]. En el cas ''State v. Foreman'', portat a la cort suprema de l'estat de [[Tennessee]],<ref>State v. Foreman, 16 Tenn. (8 Yerg.) 256, 277 (1835)</ref> el jutge John Catron concediria vigència legal al principi del descobriment com a justificació per atorgar la raó a l'estat de Tennessee en el cas sobre l'expropiació de terres interposat pels indígenes. En aquestes declaracions, va assenyalar que aquest principi formava part del «dret de la cristianitat» i «''que el descubrimiento atorgaba el dret a assumir la sobirania sobre els pobles no convertits [no cristians] de l'África, l'Àsia i Amèrica del Norte i del Sur i a governar-los.''»,<ref name=onu>{{ref-web|url=http://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/E.C.19.2010.13%20ES.pdf|títol=Estudio preliminar sobre las consecuencias para los pueblos indígenas de la teoría jurídica internacional conocida como la doctrina del descubrimiento|editor=Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas|consulta= 3 d'agost de 2012 |obra=Foro Permanente para las Cuestiones Indígenas|lloc= Nueva York}}</ref> Agregava, a més, que «''era més just que el país fos poblat per europeus que seguir sent la guarida de bèsties salvatges i d'homes encara més ferotgesi salvatges.''».<ref>[http://legal-dictionary.thefreedictionary.com/Catron,+John John Catron]. ''Legal Dictionary''. The Free Dictionary by Farlex.</ref>

 

 

== Actualitat ==