Isola di San Michele: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Plantilla
Línia 8:
Segons la tradició, la història de l'illa de San Michele va començar al segle X, quan les famílies Briosa i Brustolana hi van construir una església dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Sempre segons la llegenda, un temps després hi hauria viscut com a ermità Sant Romuald, fundador de l'orde de la Camàldula.
 
El 1212, el capitoli de [[Torcello]] va concedir l'església als [[camaldulesos]]. El temple va ser renovat i reconsagrat l'any 1221. Es va construir un monestir annexe. Als voltants del 1300 la Seu Apostòlica li va concedir el títol d'abadia. A la segona meitat del {{segle |XV}}, l'abad Pietro Donà va encarregar al famós arquitecte [[Mauro Codussi]] la reconstrucció del complex.
 
Amb el temps, es van realitzar altres intervencions, com ara la construcció dels claustres "grande" (a partir del 1501 i atribuït a Giovanni Buora), "della foresteria" (1523-1526), "della cappella Emiliani" (a parir del 1528, per Guglielmo Bergamasco) i "della cavana" (1575).
Línia 17:
Al sud de San Michele, si trobava l'illa de San Cristoforo. D'aquesta, més petita que la de San Michele, hi ha notícies a partir del 1332, quan hi va ser construït un molí de vent. Alguns anys més tard, el propietari era un petit hospici dedicat als sants [[Sant Cristòfor|Cristòfor]] i [[Sant Onofre|Onofre]].
 
Ja al {{segle |XV}}, l'illa era abandonada i el dux [[Francesco Foscai]], el 1424 va donar l'hospici a Giovanni Brunacci, de l'orde del Santíssim Salvador perquè el recuperés. El 1435, el van succeir els agustins del monestir de Monteortone, que van reconstruir l'església.
 
== Cementiri ==