Zumarraga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 7:
Les primeres dades relatius a Zumarraga apareixen en 1366, quan el pretendent Enric, que lluitava en la cruenta guerra civil de mitjan segle XIV contra el seu germanastre el rei [[Pere I de Castella]], donà el monestir de Zumarraga al Senyor de [[Lazkao]]. Posteriorment, desitjant sortir de l'estret control que havia sotmès als pobladors d'aquesta zona aquest Parent Major, l'11 de desembre de 1383, en el lloc d'[[Urrutia]], situat en l'avui barri d'[[Eitza]], es va signar una escriptura de concòrdia amb la nounada vila d'[[Urretxu]]. Aquest acord va ser confirmat per [[Joan II de Castella]], en 1385, i ratificat per [[Enric III de Castella]]. No obstant això, en 1405, es van declarar sense efecte tals acords i es va decretar que ambdós municipis havien de pertànyer al veïnatge de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]], on va quedar adscrita fins a 1411.
En data no determinada va ingressar en l'Ajuntament Major d'[[Areria]], en la qual va romandre fins a 1660, i en 1661 Zumarraga va rebre el títol de Vila. Al principi Zumarraga era una població establerta en nuclis disseminats, caserius dispersos, entorn de la parròquia que era [[Ermita de Santa Maria de Zumarraga|Santa Maria de Zumarraga]], més tard coneguda popularment per "l'Antiga". Des de finals del {{segle
Dates claus en el municipi són: les primeres Ordenances Municipals de 1526; el primer Pla d'Ordenació, per l'arquitecte [[Estibanz]], de 1860; l'establiment del mercat quinzenal els dijous en 1865, avui setmanal, que se celebra els dissabtes en la [[Plaça d'Euskadi]] i que és aparador de la producció agrícola dels "baserritarres" de la zona; la inauguració de la nova Casa Consistorial en 1866, que ha estat reformada en 1986 sobre la base d'uns innovadors criteris estètics; la inauguració del nou Cementiri en 1875, que ha estat reformat en 1984 en una volta a la cripta; la primera portada d'aigües en 1901; i la instal·lació en la vila de l'empresa Esteban Orbegozo, S.A. en 1930, que va significar la creació d'abundants llocs de treball, amb una forta immigració en la dècada dels anys 50 i un impressionant creixement demogràfic -quadruplicant la població-, que va arribar la seva culminació en 1977 amb una població de 12.619 habitants, moment que la crisi econòmica varia la tendència i comença una emigració, superior a l'augment vegetatiu, que reduïx la població als 10.324 habitants actuals.
|