Zumarraga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 7:
Les primeres dades relatius a Zumarraga apareixen en 1366, quan el pretendent Enric, que lluitava en la cruenta guerra civil de mitjan segle XIV contra el seu germanastre el rei [[Pere I de Castella]], donà el monestir de Zumarraga al Senyor de [[Lazkao]]. Posteriorment, desitjant sortir de l'estret control que havia sotmès als pobladors d'aquesta zona aquest Parent Major, l'11 de desembre de 1383, en el lloc d'[[Urrutia]], situat en l'avui barri d'[[Eitza]], es va signar una escriptura de concòrdia amb la nounada vila d'[[Urretxu]]. Aquest acord va ser confirmat per [[Joan II de Castella]], en 1385, i ratificat per [[Enric III de Castella]]. No obstant això, en 1405, es van declarar sense efecte tals acords i es va decretar que ambdós municipis havien de pertànyer al veïnatge de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]], on va quedar adscrita fins a 1411.
 
En data no determinada va ingressar en l'Ajuntament Major d'[[Areria]], en la qual va romandre fins a 1660, i en 1661 Zumarraga va rebre el títol de Vila. Al principi Zumarraga era una població establerta en nuclis disseminats, caserius dispersos, entorn de la parròquia que era [[Ermita de Santa Maria de Zumarraga|Santa Maria de Zumarraga]], més tard coneguda popularment per "l'Antiga". Des de finals del {{segle |XV}}, es va anar situant més prop del riu, creant-se un nucli "urbà" a partir d'[[Eizaga]]. Això va ocasionar que, situat encara el temple parroquial en la forest, se sol·licités en el segon terç del segle XVI de les autoritats eclesiàstiques el trasllat de la parròquia al fons de la vall, el que va comportar una translació o nou emplaçament.
 
Dates claus en el municipi són: les primeres Ordenances Municipals de 1526; el primer Pla d'Ordenació, per l'arquitecte [[Estibanz]], de 1860; l'establiment del mercat quinzenal els dijous en 1865, avui setmanal, que se celebra els dissabtes en la [[Plaça d'Euskadi]] i que és aparador de la producció agrícola dels "baserritarres" de la zona; la inauguració de la nova Casa Consistorial en 1866, que ha estat reformada en 1986 sobre la base d'uns innovadors criteris estètics; la inauguració del nou Cementiri en 1875, que ha estat reformat en 1984 en una volta a la cripta; la primera portada d'aigües en 1901; i la instal·lació en la vila de l'empresa Esteban Orbegozo, S.A. en 1930, que va significar la creació d'abundants llocs de treball, amb una forta immigració en la dècada dels anys 50 i un impressionant creixement demogràfic -quadruplicant la població-, que va arribar la seva culminació en 1977 amb una població de 12.619 habitants, moment que la crisi econòmica varia la tendència i comença una emigració, superior a l'augment vegetatiu, que reduïx la població als 10.324 habitants actuals.