Núria Gispert i Feliu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
| religio = Catòlica
}}
'''Núria Gispert i Feliu''' ([[Barcelona]], [[6 de juny]] del [[1936]] - [[16 de setembre]] de [[2020]]<ref>{{ref-notícia |títol=Mor als 84 anys la mestra, activista social i política Núria Gispert i Feliu |publicació=El Punt Avui |url=http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1849983-mor-als-84-anys-la-mestra-activista-social-i-politica-nuria-gispert-i-feliu.html |consulta=16 setembre 2020 |data=16 setembre 2020}}</ref>) ésfou una mestra, dirigent del món associatiu, política catalana i activista cristiana.
 
== Biografia ==
El seu pare l'animà comprometre's amb els més dèbils.<ref name=gispertperio/> Va començar el seu voluntariat als 14 anys a una escola del barri de Can Tunis on ajudava a unes religioses que atenien a fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies desestructurades.<ref>{{ref-notícia|cognom=Piñol|nom=Joan|títol=Medalla d'honor a Núria Gispert|publicació=Catalunya Cristiana|data=22 setembre 2013}}</ref> Hi anava "els diumenges a la tarda, ensenyant catecisme i parlant amb mares i fills".<ref name=gispertperio>{{ref-notícia|cognom=Sust|nom=Toni|títol=Núria Gispert, una trayectoria entre la solidaridad y la política|publicació=El Periódico|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/catala-de-lany/nuria-gispert-una-trayectoria-entre-solidaridad-politica-3242873|consulta=7 abril 2014|data=6 abril 2014}}</ref> Diplomada en Magisteri, ha estat vinculada des de la seva joventut a l'[[escoltisme]]<ref> Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997</ref> i a nombrosos moviments de militància cristiana. Va participar en la formació de l'Associació de Veïns del Barri de [[Sant Andreu de Palomar]] l'any [[1970]]. Formà part de la primera junta del Club Natació Sant Andreu l'any 1971. També va ser presidenta de l'APA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels entre el 1969 i el 1975 i secretària de l'APA del Col·legi Jesús Maria i Josep entre el 1969 i el 1975. A més, va promoure el Grup Drets Humans Sant Andreu entre el 1969 i el 1979.<ref>{{ref-web|url=http://www.sabadelluniversitat.org/SBDCongres/p/NGispert_cat.asp|consulta=11 setembre 2013|títol=Núria Gispert i Feliu|obra=Congrés Sabadell Ciutat 2005|editor=Ajuntament de Sabadell}}</ref>
 
HaVa estatser regidora de l'[[Ajuntament de Barcelona]] pel [[PSUC]] i posteriorment pel [[PSC]] del 1979 al 1995,.<ref>{{ref-web| url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1979/04/04/pagina-2/33423853/pdf.html| editor=[[La Vanguardia|lavanguardia.com]]| llengua=castellà| consulta=17/01/2012| data=4/4/1979 |títol=Los cuarenta y tres concejales del nuevo Ayuntamiento de Barcelona }}</ref> Al llarg d'aquest període, Núria Gispert desenvolupà una intensa activitat pública a l’àmbit dels serveis socials municipals, on va dedicar especial atenció al desenvolupament de les polítiques locals d’infantesa, habitatge, cultura i moviments cívics. En la vida interna del PSC, es posicionà al costat de [[Raimon Obiols]] en la pugna amb el sector de [[Josep Maria Sala i Grisó|Josep Maria Sala]].<ref name=gispertperio/>
 
En el camp eclesial l'any [[1995]] el cardenal [[Ricard Maria Carles]] la va escollir per participar en les sessions del [[Concili Provincial Tarraconense]] on va defensar les actituds més obertes, socials i de compromís eclesial amb la cultura catalana.<ref name=catreli>{{ref-notícia|títol=L’activista cristiana Núria Gispert, Medalla d’Honor del Parlament|publicació=CatalunyaReligió|url=http://www.catalunyareligio.cat/articles/43521?page=383|consulta=28 agost 2013|data=9 juny 2013}}</ref> Fou directora de [[Càritas Diocesana]] de Barcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al 2004.<ref>{{ref-web|url=http://www.caritasbcn.org/ca/node/2955|consulta=11 setembre 2013|títol=El Parlament atorga la Medalla d'Honor a Núria Gispert pel seu compromís social|obra=Caritasbcn.org|editor=Càritas Diocesana de Barcelona}}</ref> Va presentar la seva dimissió d'aquests càrrecs el [[14 de novembre]] del [[2004]] per raons personals, després de compaginar les dues tasques, a Madrid i Barcelona, durant dos anys.<ref>{{ref-notícia|nom=J. B.|títol=Nuria Gispert dimite como presidenta de Cáritas Española|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-11-2004/abc/Sociedad/nuria-gispert-dimite-como-presidenta-de-caritas-espa%C3%B1ola_963434265350.html|consulta=11 setembre 2013|data= 14 novembre 2004}}</ref>
 
Els darrers anys hava seguitseguir col·laborant en diverses institucions socials i cíviques. Des del 2000 és membre de la Fundació [[Trinijove]] i des del 2002 de la [[Fundació Pere Tarrés]], la ''Fundació Internacional [[Olof Palme]]'' i la Fundació ''Vicenciana''. Des del 2004 també és membre del ''Consell Deontològic de l’Associació de la Premsa'' de Madrid, de la ''Fundació del Consell de la Informació de Catalunya'', del ''Centre d’Estudis Jordi Pujol'' i del consell assessor de la [[Fundació Catalana de l'Esplai]]. També col·laboralaborà com a voluntària amb l'ONG [[Braval]].<ref>{{ref-notícia|títol=La formació del voluntariat|publicació=Braval|url=http://www.braval.org/ca/obs/p/la_formacio_del_voluntariat|consulta=28 agost 2013|data=12 febrer 2012}}</ref><ref name=catreli/><ref name=gispertperio/> Forma part de l'''Associació Consell de Cent''<ref>[http://w1.bcn.cat/associacioconsellcent/ca/membres/g Web de l'Associació Consell de Cent]</ref> que agrupa els exregidors i exregidores de l'[[Ajuntament de Barcelona]].
 
== Reconeixements ==