Apamea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Tipografia
Línia 7:
Fou la ciutat de '''Pharnake''' dins l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] i va prendre el nom d'''Apamea'' quan fou possessió de [[Seleuc I Nicàtor]], després del [[301 aC]]. Seleuc la va engrandir i fortificar i li va donar el nom de la seva dona Apama, i fou una de les ciutats principals de l'[[Imperi Selèucida|Imperi selèucida]], junt amb [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Selèucia]]. Fou la seu principal del pretendent selèucida Trifon Diòdot. Després de la Batalla de [[Magnèsia del Sipilos]] ([[189 aC]]), el [[188 aC]] es va signar allí el tractat de pau d'Apamea entre l'Imperi selèucida i Roma. En algun moment, es va canviar de nom a '''''Pel·la''''', però el nom no va prevaldre.
 
El [[84 aC]], va passar a [[Tigranes II d'Armènia]], el Gran. El [[64 aC]], fou incorporada a Roma dins la província de [[Síria (província romana)|Síria]]. El 49 aC, durant la revolta de Q. Cecilius Bassus a Síria, els rebels van controlar Apamea per tres anys fins a l'arribada de Cassius el 46 aC. D'aquesta època, és famós el seu [[Gran Columnata d'Apamea|carrer de columnes]] (de gairebé 2  km de llarg i 37 metres d'ample) que és conegut com a ''Cardo Maximus'', amb temples i altres edificis a ambdós costats, avui en ruïnes.
 
Al segle VI, fou teatre de disputes entre romans d'Orient i perses. Al segle VII, fou presa pels àrabs sense lluita. Llavors es va dir ''Famiah''.