Diferència entre revisions de la pàgina «Assab»

12 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Tipografia
m (Tipografia)
m (Tipografia)
{{infotaula geografia política}}
{{coord|13|01|N|42|44|E||display=title}}
'''Assab''' (o '''Aseb''') és un port d'[[Eritrea]] a la costa de la [[mar Roja]], a la part sud-oriental del país. La seva població era de 39.600 habitants el 1989 i oficialment 74.405 habitants el [[2006]]. És capital de la regió de Debubawi Keyih Bahri (Mar Roja Meridional) (189.627 habitants i 27.600  km²) creada el [[1996]] amb parts de les antigues províncies d'Assab i Denkalia. És capçalera també de la subregió de Sud de la Mar Roja Meridional i de la subregió de Ciutat d'Assab. La ciutat té una refineria de petroli que es va tancar el [[1997]] pels alts costos d'explotació i que fins al tancament produïa 700.000 tones de productes refinats a l'any (petroli soviètic convertit en gasolina, gasoil, querosè, i fuel).
 
A la proximitat hi ha les ruïnes de l'antiga ciutat d'[[Arsinoe (Egipte)|Arsinoe]] fundada pels [[Ptolemeus]] que cal no confondre amb [[Cocodrilòpolis]]. També hi ha un aeroport amb categoria d'internacional (codi IATA: ASA, codi ICAO: HHSB).
 
== Història ==
Davant de l'obertura del [[canal de Suez]] Itàlia va considerar l'establiment d'un port a la mar Roja. La iniciativa fou defensada pel missioner lazarista Giuseppe Sapetó (1811-1895), nascut a Etiòpia. Aquest i l'almirall Guglielmo Acton van sortir de Brindisi el [[12 d'octubre]] de [[1869]] amb l'aprovació i suport del ministeri de Marina i del govern italià, i va arribar a [[Aden]] el [[6 de novembre]] de [[1869]]; la badia d'Assab (que l'Imperi Otomà havia transferit nominalment a Egipte el 15 de novembre de 1866, fou comprada per Sapetó el dia [[15 de novembre]] segons contracte signat a bord del vaixell ''Nasser Megid'' amb els sultans d'Ankala, germans Ibrahim i Hassab ben Ahmad, incloent la zona de la muntanya Ganga i el cap Lumah (6  km de base i 6  km d'altura) a canvi de 6000 tàlers de Maria Teresa dels que 250 foren pagats en l'acte i la resta a pagar en cent dies a contar del 9 de desembre (inici del Ramadà). En aquell moment el govern italià tenia una crisi i el gabinet [[Luigi Federico Menabrea|Menabrea]] havia dimitit i el nou gabinet Lanza (que era contrari a l'expansió colonial) no s'havia constituït; el [[26 de novembre]] el govern dimissionari va acordar disposar dels diners per mitjà del senyor Rubattino, que s'establiria una línia de comerç Gènova-Alexandria i Gènova-Índia i que el territori quedaria sota administració d'una companyia de navegació. La companyia naval Rubattino va signar la compra en escriptura de [[2 de febrer]] de [[1870]] a [[Florència]] (en aquell moment encara capital d'Itàlia); en el termini de 12 mesos la companyia havia d'enviar un vaixell amb carbó a Assab per establir un díposit per a la marina italiana i posar sota administració els territoris de la badia d'Assab que s'havien adquirit per compte de la companyia però realment en benefici del govern.
 
Oficialment Sapetó va sortir de Livorno el [[14 de febrer]] amb instruccions molt reservades del govern, com iniciador de la línia marítima Gènova-Bombai a bord del vaixell ''Africa''. La part de la badia a Buia pertanyia al sultà Abdallah Hashim i l'[[11 de març]] es va signar un nou contracte amb els dos sultans anteriors i Hashim, que fou signat pel comandant de la nau Andrea Buzzolino com a representant de la companyia Rubattino, la cessió dels antics territoris i de Buia, pujant el preu total fins a vuit mil talers de Maria Teresa. El [[13 de març]] de [[1870]] es va hissar la bandera italiana i va quedar establert el primer agent comercial a la ciutat, Giusepe Sapéto. El dia [[15 de març]] Sapetó va concertar un nou tractat amb el sultà de Raheita, Barehan Dini (vassall del [[sultanat de Tadjoura]]), per l'adquisició de l'illa de Umm al-Bahar, enfront de la badia, que finalment només fou acordada per deu anys a canvi de cent talers cada any. El contracte fou signat el [[16 de març]]. L'adquisició total havia costat al govern 104.100 lires dels que només 42.100 eren pels sultans, i la resta per reemborsar a Rubattino de les despeses i 12.000 per a Sapetó.<ref>{{Ref-web|url=www.massimoromandini.it/download/Assab.pdf|títol=PDF|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
1.968.975

modificacions