Attock: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 1:
{{polisèmia|Districte d'Attock}}
{{infotaula geografia política}}
'''Attock''' o '''Atak''' (en urdú: '''اٹک''') és una ciutat del [[Pakistan]] capital del [[Districte d'Attock]] (i del ''tehsil'' d'Attock), al nord-oest del [[Panjab]], a 80&nbsp; km de [[Rāwalpind]] i 100 de [[Peshawar]] i a la vora de l'[[Indus]] prop del lloc on hi desaigua el [[riu Kabul]]. Attock és considerada la porta de l'[[Àsia Central]].<ref>[http://pakistaniat.com/2007/01/24/kabul-river-pakistan-attock/ Adil Najam, "When Kabul comes to Attock", Pervaiz Munir Alvi, Travel & Tourism, History and Economy & Development]</ref> La població total de la ciutat ([[2006]]) és d'1.274.935 dels quals 260.724 a la mateixa ciutat i 1.014.211 a l'àrea metropolitana.
En cens anteriors eren 1.454 habitants el 1868, 4.210 el 1881 i 2.822 el 1901. Fou declarada municipalitat al segle XIX sota domini britànic.
 
== Història ==
'''Attock Khurd''' (la vella Attock) fou el lloc d'origen (estrictament a la veïna Shalatura) del gramàtic i matemàtic [[Pànini]] (पाणिन), autor de l'''Ashtodhyaya'', la gramàtica més antiga en sànscrit que es conserva. Llavors Attock era una estació de la ruta de la seda entre [[Pèrsia]] i [[Xina]]. [[Alexandre el Gran]] va estar a uns 25&nbsp; km de la ciutat (a [[Ohind]]) i va creuar l'[[Indus]] per mitjà d'un pont fet per [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]].<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Alexander_the_Great M. A. Foucher, ''Notes sur la géographie ancienne du Gandhara (commentaire a un chapitre de Hiuen-tsang", ''Bulletin de l'École Française d'Extrême-Orient,'' I, No. 4 (Oct., 1901), pp. 322-369; cited, ''Encyclopedia Britannica'', 1911.]</ref> Va formar part del [[regne grec de Bactriana]] que es va estendre cap al [[Panjab]] i que van governar fins a la invasió dels indo-escites a la meitat del {{segle|I|-|s}}. La ciutat destaca en el regnat del nét de [[Chandragupta]], [[Asoka]], emperador budista del nord de l'Índia, el qual en els seus edictes explica que els grecs del seu regne s'havien convertit al budisme (meitat del {{segle|III|-|s}}).
 
La ciutat fou visitada pel peregrí [[Hiuen Tsang]] el [[630]] i [[643]], quan ja el budisme estava en decadència i revivia el bramanisme. Va passar per aquest temps als reis hindús de [[Kashmir]] i hi va romandre fins al {{segle|IX|s}}, per passar després als sultans hindushahides de [[Kabul]] que al començament del {{segle|XI|s}} la van perdre davant [[Mahmud de Gazni]]. Fou després possessió dels [[Gakhars]] que van dominar una part de la regió.