Abat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Algo Etiquetes: Revertida escolar editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 85.192.73.194. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Manuel Abat}}
[[Fitxer:StAnthony.jpg|miniatura|[[Sant Antoni Abat]].]]
L’'''abat''' (de l'[[arameu]] ''ababa'', que significa «pare»<ref name="abat" /> en relació amb la paternitat de [[Jesucrist]], i ''ammà'', mare{{CC|data=abril de 2017}}) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una [[abadia]] o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al [[budisme]].<ref name="dic" /> En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’'''abadessa'''.<ref name=oremu>{{ref-llibre|cognom=Alsius|nom=Salvador|títol=Hem perdut l'Oremus|url=http://books.google.cat/books/about/Hem_perdut_l_oremus.html?id=D_vJQQAACAAJ&redir_esc=y|pàgines=13|lloc=Barcelona|editorial=La Campana|any=1998|isbn=84-86791-64-x ||consulta=9 juliol 2014}}</ref> Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat.<ref name=oremu/> Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un ''abat mitrat'' era un abat que usava insígnies pontificals).<ref name="abat_mitrat">{{GEC|0154621|Abat mitrat}}</ref> També reben aquest títol de manera honorífica els [[prevere]]s triats per a presidir un [[Capítol (catolicisme)|consell catedralici]]. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa.
Durant els [[Història_del_cristianisme#Primer_cristianisme_.28c.33-325.29|tres primers segles del cristianisme]] s'anomenava abat al practicant de l'[[ascetisme]] més experimentat que fa de guia als altres.<ref name="dic">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las Religiones|pàgines=9|lloc=Madrid|editorial=Alianza; El Prado|any=1994|isbn=84-7838-400-6|edició=1a ed|capítol=Abad}}</ref>
Des dels inicis del [[Monestir|monaquisme]] primitiu, es tractava d'un qualificatiu de respecte cap a un [[monjo]].{{CC|data=abril de 2017}} Posteriorment, d'ençà el {{segle|V}},<ref name="dic" /> amb l'aplicació generalitzada de la [[Regla de Sant Benet]] es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'[[ordenació sacerdotal]] de l'abat,<ref name="abat">{{GEC|0073593}}</ref> el cap jurídic d'un monasteri.<ref name="dic" /> D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una [[col·legiata]] i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'[[Evangeli]] i la [[regla monàstica]] del monestir i des de l'[[edat mitjana]] és independent de la diòcesi en els aspectes de la [[Clergat#Clergat regular|disciplina regular]].<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3</ref> Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del [[Capítol (catolicisme)|capítol de monjos]], que l'elegeix.<ref name="Diccionari" />
Dins el cristianisme [[Jeroni d'Estridó]] criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.<ref name="abat" />
== Vegeu també ==
| |||