Diferència entre revisions de la pàgina «Vegetació de Catalunya»

m (neteja i estandardització de codi)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
* '''Prepirineu septentrional''', segment oriental (el límit és la [[Serra de les Corberes]]) Les altituds màximes del segment oriental dels pre-pirineus septentrionals no ultrapassen pràcticament els 1.000 m.
* '''Zona axial''' Les altituds màximes dels Pirineus i on hi predominen els materials silicis (àcids). El pic d'[[Aneto]] fa 3.404 m i la [[Pica d'Estats]] 3.143 m, El [[Canigó]] fa 2.785 m mentre que cap al mar finalitza amb els 1.257 m del [[Puig Neulós]] a la [[Serra de l'Albera]].
* '''Prepirineu meridional''': Amb valls i serralades calcàries, de vegades càrstiques, les muntanyes són d'altituds inferiors, [[Serra de Boumort]]: 2.070 m, [[Serra del Montsec |Montsec]]: 16781.678 m.
* '''Territori del ruscínic, o del Rosselló i l'Empordà''':entre les [[Corberes]] i les [[Massís de les Gavarres |Gavarres]] hi ha una baixa plana litoral de 20 a 30 km d'amplada màxima es divideix entre una plana rossellonesa al nord i una plana empordanesa al sud. Són terres de clima mediterrani però exposades a la violència del vent de [[tramuntana]] són relativament fredes a l'hivern i no gaire humides. L'aspecte de la vegetació és de caràcter més meridional que les terres que les envolten per l'oest i pel sud.
* '''Territori olositànic o del Sistema Transversal''': aproximadament centrada en la [[Garrotxa]] amb muntanyes baixes i mitjanes amb estructura tectònica de [[horst]] i fosses tectòniques limitades per [[Falla (geologia)|falles]]. Encara que és una zona petita és molt característica pel seu clima que és el més humit de Catalunya fora de l'Alta muntanya i per la presència de sòls vulcànics amb l'aparició d'espècies vegetals netament atlàntiques.
** '''Segment septentrional''' que és el més humit,(fins al [[Montseny]])
** '''Segment central''' (del [[Montseny]] al [[Priorat]]) Hi ha una serra litoral ([[Garraf]], [[Ordal]] 633m ) una fossa prelitoral ([[Penedès]]) i una serra prelitoral ([[Montserrat]] 1224 m). També compta amb la serralada de [[Prades]] (1.201 m) i del Montsant (1.156 m) i la serra del [[Cardó]].
**Segment meridional (de l'Ebre fins al riu Sénia i ja al [[País Valencià]] fins a l'[[Alcalatén]] El relleu d'aquesta zona és amb una plana litoral poc extensa, serra litoral del Montsià (762 m), zona prelitoral més o menys deprimida, [[La Galera]] i muntanyes i altiplans prelitorals [[Ports de Beseit]] ([[Caro]] 1447 m).
* '''Territori auso-segàrric''': aproximadament en l'altiplà central limitat pels Pirineus, per les Muntanyes Olositàniques i per les Muntanyes Catalanídiques, comprèn llocs de relleu suau, amb freqüència tabular amb altituds entre els 200 i els 1.000 m en alguns llocs la terra conté [[guix]] que dóna lloc a una vegetació especial anomenada [[vegetació gipsòfila]]. Comprèn la [[Plana de Vic]], L'Altiplà del [[Moianès]], l'[[altiplà de la Segarra]], el [[Pla de Bages]], Les Serres de Soler i de Rubió (màxim a 877 m), La [[Conca d'Òdena]], Els Altiplans i les serres de l'Alt [[riu Gaià|Gaià]], La [[Conca de Barberà]]. S'hi troben paisatges submediterranis al nord i paisatges mediterranis continentals a la resta.
* '''Territori sicòric''': de la [[Segarra]] al [[Segrià]], aproximadament. És una baixa plana (120-500 m) amplament oberta per l'oest. Aquesta plana és la terminació oriental de la gran planúria de l'Ebre mitjà. El clima és mediterrani continental de tendència àrida, és el lloc on plou menys de Catalunya entre 400 i 350 litres.
6.305

modificacions