Banu l-Azaf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIII → {{segle|XIII}} AWB
m + ei
Línia 1:
'''Banu l-Azaf''' o '''Banu l-Azafí''', també anomenats '''azàfides''', fou una dinastia local de [[Ceuta]]. Governaren la ciutat des de 1249, quan van assolir el poder, i van canviar la fidelitat de Ceuta als [[hàfsides]] en favor dels [[marínides]] de [[Fes]].
 
Durant mig segle foren un poder local fidel, però Abu-Tàlib Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Azaf (a vegades Ibn Hafas) es va revoltar contra els marínides de [[Fes]] abans del 1305 (potser a finals del {{segle|XIII}}) i es va aliar a [[Muhàmmad III al-Makhlú]] de [[Emirat de Gharnata|Granada]]. El [[13 de maig]] de [[1306]] forces granadines van desembarcar a Ceuta, van deposar a Abd-Al·lah i el van enviar a Granada amb la seva família. Ceuta va passar a control directe del rei [[nassarita]], però davant l'amenaça marínida el [[20 de juliol]] de [[1309]] la ciutat es va sotmetre voluntàriament al [[sultà]] de Fes.
 
A la mort del sultà [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] el novembre de 1310, el seu successor [[Abu-Saïd Uthman (II) ibn Yaqub]] va autoritzar els Banu l-Azaf a retornar al poder nomenant governador a Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah. El 1314 el fill del sultà, Abu-Alí, es va revoltar (novembre) i va obtenir per un temps el suport de quasi tot el regne, però fou derrotat; en resposta, el 1315 Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah fou cridat a Fes i un altre Abu-Zakkariyyà Hayyan fou nomenat governador de Ceuta.