Nucli de la Terra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
{{FR|data=2014}}
[[Fitxer:Earth-crust-cutaway ca.svg|miniatura|Esquema de la Terra, del [[nucli intern]] a l'exosfera. Parcialment a escala]]
El '''nucli terrestre''' és una esfera principalment sòlida d'uns 1.220  km de radi situada al centre de la [[Terra]]. Anteriorment s'anomenava Nife per la seva riquesa en [[níquel]] i [[ferro]].
 
== Descobriment ==
Línia 18:
No se sap gaire sobre el procés de creixement del nucli interior terrestre. Com que es refreda lentament, molts creien que el nucli interior seria molt homogeni i pur. Es va arribar a suggerir que el nucli interior de la Terra podria ésser un únic [[cristall]] de ferro, però això no és compatible amb l'alt grau d'heterogeneïtat observat al nucli interior.
 
Els sismòlegs han revelat que el nucli interior és bastant heterogeni i té unes grans estructures tals que les ones sísmiques el travessen més ràpidament en algunes direccions que en altres. La superfície del nucli interior mostra variacions ràpides en propietats a escales de com a mínim un quilòmetre. Això és confús, ja que se sap que les variacions laterals de temperatura al llarg del límit del nucli interior són extremament petites (aquesta conclusió està confirmada per observacions dels [[camp magnètic|camps magnètics]]. Descobriments recents suggereixen que el nucli interior en si està compost de capes, separades per una zona de transició d'entre 250 i 400  km de gruix. Si el nucli interior creix gràcies a petits sediments solidificats que hi cauen a la superfície, és possible que hi quedi líquid atrapat als porus de les roques i que aquest fluid residual pugui romandre en part al seu interior.
 
Com que el nucli interior no està rígidament connectat al [[mantell terrestre|mantell]] sòlid de la [[Terra]], s'ha considerat durant molt de temps la possibilitat que [[moviment circular|rodoli]] un xic més ràpid o més lent que la resta de la Terra. Als anys 90, alguns sismòlegs afirmaren haver detectat aquesta '''superrotació''' observant durant diverses dècades els canvis en les característiques de les [[ona sísmica|ones sísmiques]] que passen a través del nucli interior, i comptant amb la seva propietat de transmetre més ràpidament les ones en algunes direccions. Alguns estimen que gira un grau més que la resta de la Terra per any, i d'altres han estimat que gira un grau menys.