Olazti: diferència entre les revisions

Fa uns 5.000 anys els olaztiarres van deixar la caça i la recol·lecció de fruites, per esdevenir ramaders i pagesos, que conreaven la terra dividida en feixes, que a Olazti diuen "peces" (lurzatiak). El principal conreu va ser el dels cereals: Blat en les terres més properes al riu Burunda (etxarte, Aldoiar, Orna) i l'ordi i sègol als marges d'Urbasa. Amb el cereal molt feien uns pans anomenats talos, i també farinetes bullides amb pessols i fabes. Quan la collita era dolenta feina farina amb fejes del faig (pagoa i glans del roure (haritz). Per moldre feien servir unes pedres planes. La patata, blat de moro, mongeta i tomàquet no van arribar fins al segle XVI provinents d'Amèrica. La beguda més usual era la cervesa (garagardoa), la feien fermentant l'ordi molt, en tines, encara que no era considerada como un refresc, sinó com un brou alimentari. La beguda refrescant era la sidra(sagardoa) feta amb pomes. El vi, encara que era conegut per les importacions del fenicis, no es va generalitzar fins a l'arribada del romans. Les fruites més comunes eren: pomes (sagarrak),peres (udareak), prunes (okaranak)i avellanes (hurrak). La principal activitat manufacturera va ser la indústria de la pedra de sílex d'Urbasa ( ara fan ciment portland) per la fabricació de puntes de fletxes i llances, algunes de les quals han estat trobades a les coves d'Isturitz(Iparralde) a més de 100  km de distància d'Olazagutia.