Palau d'Hivern: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 20:
[[Caterina II de Rússia]] (1729-1796) va fer edificar una nova part anomenada l'Ermitage (Эрмитаж), on rebia els convidats i on guardava la seva [[pinacoteca]] particular. És d'aquesta part on el Palau d'Hivern va rebre el nom de [[Museu de l'Ermitage]]. Fou [[Alexandre I de Rússia]] (1777-1825) qui va declarar el palau museu imperial.
El palau fou construït amb una aspecte monumental, ja que havia de reflectir la grandesa i el poder de la [[Rússia Imperial]]. Des del palau, el [[tsar]] i [[autòcrata]] de totes les rússies governava sobre un territori de 22.400.000
El 1905, el palau fou escenari del [[Diumenge Sagnant (1905)|Diumenge Sagnant]], tot i que per aquesta data la família imperial de [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] ja havia optat per fixar la seva residència al palau d'Alexandre que es troba més retirat i més segur al complex de [[Tsàrskoie Seló]], i tan sols tornaven al Palau d'Hivern en ocasions molt especials o de naturalesa formal. Després de la Revolució de febrer de 1917, durant un temps breu, el palau fou la seu del govern provisional rus, liderat per [[Aleksandr Kérenski]]. Posteriorment aquell mateix any, el palau fou atacat per un grup de soldats i mariners de l'[[Exèrcit Roig]]— la qual cosa fou un acte transcendental per al futur naixement de l'estat soviètic.
|