Francès antic: diferència entre les revisions

No obstant això, aquesta descomposició no va ser uniforme: en un llarg moviment d'oest a est, aquest sistema va ser abolit primer en els dialectes de l'oest, després al centre amb la regió parisenca per mantenir-se viu en els dialectes de l'est fins al {{segle |XV}}. El lèxic francès actual heretat del francès antic prové generalment del cas de règim, el més freqüent en el discurs. No obstant això, en alguns casos, és el cas subjecte el que s'ha conservat (es tracta sobretot de noms de persones, a causa del seu ús freqüent en cas subjecte com a apel·latius): tal és el cas de fils, sœur, prêtre, ancêtre, i de nombrosos pronoms. Les dues formes han sobreviscut alhora donant lloc a doblets, de vegades diferenciats semànticament com en gars / garçon, copain / compagnon, sire / seigneur, pâtre / pasteur, nonne / nonnain, pute / putain.