Banu l-Azaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m + ei |
m +ei |
||
Línia 5:
A la mort del sultà [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] el novembre de 1310, el seu successor [[Abu-Saïd Uthman (II) ibn Yaqub]] va autoritzar els Banu l-Azaf a retornar al poder nomenant governador a Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah. El 1314 el fill del sultà, Abu-Alí, es va revoltar (novembre) i va obtenir per un temps el suport de quasi tot el regne, però fou derrotat; en resposta, el 1315 Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah fou cridat a Fes i un altre Abu-Zakkariyyà Hayyan fou nomenat governador de Ceuta.
Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar el seu fill Muhàmmad com a ostatge. No va ser això obstacle, perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt de temps després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar el pretendent marínida [[Abu-l-Haqq ibn Uthman]], que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament, però allí, en un audaç cop de mà, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els [[Tribut|tributs]] corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta.
Segons una font va morir el 1319, una altra dóna el 1320/1322 i una tercera diu que era viu a Fes el 1322/1323. El cert és que el 1319 el va succeir el seu fill, que en algun moment es devia declarar autònom. El 1327/1328 les forces del sultà es van presentar a Ceuta; la resistència de Muhàmmad fou molt mal dirigida. Un cosí seu, Muhàmmad ibn Alí es va revoltar al front dels partidaris de sotmetre's (entre els quals cap notable) i va agafar el poder entregant als principals azàfides i sotmetent la ciutat als marínides, que van annexionar Ceuta. L'emir Muhàmmad fou exiliat a Granada el 1328 i més tard a Fes, on va morir el 1366. Fou el darrer azàfida.
| |||