Elizabeth Eckford: diferència entre les revisions

La fotografia més coneguda de l’esdeveniment va ser presa per [[Will Counts]] de l'''Arkansas Democrat''. La seva imatge va rebre de manera unànime el Premi Pulitzer de 1958, però per rivalitats entre mitjans el premi finalment va ser per a un altre fotògraf per una agradable fotografia d’un nen de dos anys a Washington., DC. La foto de l'any del 1957 va ser del mateix dia però a Alex Wilson, un reporter negre del ''Memphis Tri-State Defender'' que va ser colpejat per la multitud enutjada a Little Rock el mateix dia. Aquesta imatge va impulsar el president [[Dwight David Eisenhower]] a enviar tropes federals a Little Rock.<ref>{{Ref-llibrecite book |title= Elizabeth and Hazel Two Women of Little Rock |last= Margolick |first= David |publisher= Yale University Press |location= New Haven |isbn= 978-0-300-14193-1 |page= [https://archive.org/details/elizabethhazeltw00marg_0/page/34 34&ndash;37, 47&ndash;51, 59&ndash;61, 80&ndash;82] |accessdate= |year= 2011 |url= https://archive.org/details/elizabethhazeltw00marg_0/page/34 }}</ref>

El 4 de setembre de 1957, Eckford i altres vuit estudiants afroamericans (coneguts com els Little Rock Nine) van intentar sense èxit entrar a l'escola secundària Little Rock Central, que havia estat [[Segregació racial als Estats Units|segregada]]. Una multitud enfadada d’uns 400 va envoltar l’escola aquell dia, amb la complicitat de la Guàrdia Nacional d’Arkansas.<ref name= "Margolick p. ">{{Harvnbharvnb|Margolick|2007|p=}}</ref>

Eckford, de quinze anys, va intentar entrar a l’escola, mentre que soldats de la Guàrdia Nacional, sota les ordres del governador d’Arkansas, Orval Faubus, es van posar enmig per evitar que entrés. Finalment, es va rendir i va intentar fugir a una parada d’autobús a través de la multitud de segregacionistes que l’envoltaven i l’amenaçaven amb el [[linxament]].<ref name= "Margolick p. ">{{Harvnb|Margolick|2007|p=}}</ref> Un cop Eckford va arribar a la parada d’autobús, no va poder deixar de plorar. Un reporter, Benjamin Fine, pensant en la seva pròpia filla de 15 anys, es va asseure al costat d’Eckford. Va intentar consolar-la i li va dir: "que no et vegin plorar".<ref name= "Roberts-Klibanoff p. ">{{Harvnbharvnb|Roberts|Klibanoff|2007| p=}}</ref> Aviat, també la va protegir una dona blanca anomenada Grace Lorch que la va escortar a un autobús urbà.<ref name= "History. ">{{Harvnbharvnb|History|2012|p=}}</ref> <ref name= "Beals p. ">{{Harvnbharvnb|Beals|2007|p=}}</ref>

El pla original era que els nou fills arribessin junts, però quan es va canviar el lloc de reunió la nit anterior, com que la família Eckford no tenia telèfon, Elizabeth se'n va assabentar.<ref name= "encyclopediaofarkansasp. ">{{Harvnbharvnb|encyclopediaofarkansas|2012|p=}}</ref> Daisy Bates, una forta activista per a la dessegregació, va donar instruccions perquè els nous estudiants l’esperessin perquè poguessin caminar tots junts fins a l’entrada posterior de l’escola.<ref name= "Williams p. ">{{Harvnbharvnb|Williams|2007|p=}}</ref> Aquest canvi d’última hora va provocar que Elizabeth fos la primera en fer una ruta diferent cap a l’escola, caminant fins a l’entrada principal completament sola. La família d'Elizabeth Eckford no va ser informada de la reunió i no sabia que el consell escolar havia demanat als pares que l'acompanyessin. A més, Eckford anava sola amb un autobús públic fins a l’escola segregada. Aquell dia, Elizabeth portava un vestit blanc i negre emmidonat i es va tapar la cara sota unes ulleres de sol negres. Elizabeth també tenia el seu llibre escolar a la mà. Mentre caminava cap a l’escola, Elizabeth estava envoltada per una multitud de guàrdies armats i una munió de gent, i no va veure cap cara negra. La multitud incloïa homes, dones i adolescents (estudiants blancs) que s’oposaven a la integració. Els adolescents blancs van cantar "Dos, quatre, sis, vuit, no ens integrarem". Elizabeth va intentar entrar a l'escola a través de la multitud, però se li va denegar l'entrada. Eckford es va dirigir cap a una parada d'autobús al final del bloc. Eckford va descriure la seva experiència:

Tot i que algun dia Elizabeth Eckford seria coneguda com a membre del Little Rock Nine, en aquest moment de la jornada escolar, estava tota sola, convertint-se en la primera estudiant afroamericana que entrava en un institut blanc del sud.<ref name= "Margolick p. ">{{Harvnb|Margolick|2007|p=}}</ref>

La Guàrdia Nacional d’Arkansas, sota les ordres del governador, i una multitud enfadada d’unes 400 persones van envoltar l’escola i els van impedir l’entrada. El 23 de setembre de 1957, una multitud d’unes 1000 persones va tornar a envoltar l’escola mentre els estudiants intentaven entrar. L'endemà, el president [[Dwight David Eisenhower|Eisenhower]] va prendre el control de la Guàrdia Nacional d'Arkansas del governador i va enviar la [[101a Divisió Aerotransportada]] per acompanyar els estudiants a l'escola per protegir-los. Tant les tropes federals com els guàrdies nacionals federalitzats van ser desplegats a l’escola durant tot el curs escolar, tot i que no van poder evitar incidents de violència contra el grup que hi havia a l’interior, com ara que Eckford fos llançada per una escala.<ref name= "History. ">{{Harvnb|History|2012}}</ref>

Totes les escoles secundàries de la ciutat es van tancar l'any següent, de manera que Eckford no es va graduar a l'escola secundària central. Tanmateix, havia pres correspondència i cursos nocturns que obtenien prou crèdits per obtenir el títol de batxillerat.<ref name= "encyclopediaofarkansasp. ">{{Harvnb|encyclopediaofarkansas|2012}}</ref> El 1958, a la [[National Association for the Advancement of Colored People]] (NAACP), Eckford i la resta de Little Rock Nine van rebre la Medalla Spingarn, igual que la Sra. Bates.

Eckford va servir a l'[[Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica]] durant cinc anys, primer com a empleada i després com a especialista en informació. També va escriure per al diari Fort McClellan ([[Alabama]]) i el Fort Benjamin Harrison ([[Indiana]]). Després d’això, ha treballat com a cambrera, professora d’història, treballadora assistencial, entrevistadora d’atur i reportera militar.<ref name= "America.gov p. ">{{Harvnbharvnb|America.gov|2007|p=}}</ref>

El 1997, va compartir el Premi Pare Joseph Biltz —entregat per la Conferència Nacional per a la Comunitat i la Justícia— amb [[Hazel Bryan Massery]], una estudiant llavors segregacionista de la Central High School que va aparèixer en diverses de les fotografies del 1957 que cridaven a la jove Elizabeth. Durant la concentració de reconciliació de 1997, les dues dones van fer discursos junts.<ref name= "Masur p. ">{{Harvnbharvnb|Masur|2011|p=}}</ref> Però més tard la seva amistat es va trencar, amb Eckford reflexionant: "[Hazel] volia que em curés i que acabés amb això i que això no continués més. Volia que em sentís menys incòmoda perquè no se sentís responsable".<ref name="Margolick p.">{{Harvnb|Margolick|2007}}< /ref> El 1999, el president [[Bill Clinton]] va lliurar el premi civil més alt de la nació, la Medalla d’Or del Congrés, als membres del Little Rock Nine.

El matí de l'1 de gener de 2003, un dels dos fills d'Eckford, Erin Eckford, de 26 anys, va ser assassinat per trets per la policia a Little Rock.<ref name= "AP p. ">{{Harvnbharvnb|AP|2003|p=}}</ref> L' ''Arkansas Democrat-Gazette va'' informar que els agents de policia havien intentat desarmar-lo sense èxit després d'haver disparat diversos trets del seu rifle. Quan Eckford va apuntar el seu rifle cap a ells, els agents de policia el van disparar. La seva mare temia que la seva mort fos "un suïcidi per part de la policia". Va dir que Erin havia patit [[Malaltia mental|malalties mentals]], però que no havia pres la medicació prescrita durant diversos anys. El diari va informar més tard que els fiscals que investigaven el tiroteig mortal havien decidit que els trets dels agents de policia estaven justificats.

L'actriu Lisa Marie Russell va interpretar a Eckford a la pel·lícula de [[Disney Channel]] ''The Ernest Green Story'' (1993). [[Amandla Stenberg]] va interpretar a Eckford durant un segment del programa ''Drunk History'' (2019).<ref>{{Ref-cite web |cognomlast1=Wright |nomfirst1=Megh |títoltitle=The Season 6 Drunk History Trailer Features a Boozy Amber Ruffin |url=https://www.vulture.com/2018/12/drunk-history-season-six-trailer-video.html |consultaaccessdate=10 February 2019}}</ref>