Cúrcuma: diferència entre les revisions

El principal component actiu de la cúrcuma és la curcumina, una substància de color groc present als rizomes de la planta i responsable de la seva activitat biològica. Se sap que aquesta substància és estable a l'[[estómac]] i a l'[[intestí prim]]; la seva elevada lipofília li permet una ràpida absorció gastrointestinal per difusió passiva. Després de la seva administració, és metabolitzada i excretada principalment per la [[bilis]], la [[femta]] i l'[[orina]]. Els seus principals metabòlits també són bioactius. Es coneix la seva activitat antibacteriana, antifúngica i antiparasitària, i recentment s'ha demostrat la seva capacitat per a inhibir la integrasa del [[HIV-1]]. També s'han demostrat efectes específics en altres [[teixit (biologia)|teixits]] i [[òrgans]], com la [[pell]], el sistema gastrointestinal i respiratori i el [[fetge]].

 

 

Hi ha molts estudis que demostren la capacitat de la cúrcuma per a estabilitzar membranes i per a prevenir la peroxidació lipídica, un procés fonamental en l'establiment, la progressió i les complicacions de moltes patologies com les malalties hepàtiques, renals, cardiovasculars i neurodegeneratives, en la diabetis i en les cataractes.