Ostracodes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment i estandardització de plantilles |
||
Línia 14:
== Morfologia ==
[[Fitxer:Ostracvalve.png|miniatura|esquerra|Valva dreta de ''Cyamocytheridea sp.'' de l'[[Eocè]] a Nederokkerzeel ([[Bèlgica]])]]
Els ostracodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{ref-llibre |autor=Richard A. Fortey; Richard H. Thomas |títol=Arthropod Relationships |any=1998 |isbn=9780412754203 |editorial=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{ref-publicació
Tenen una [[closca]] [[bivalva]], que depenent de l'espècie pot ser tova o molt [[calci]]ficada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta [[cloïssa]]. El [[lligament]] que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el [[múscul]] interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un múscul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major eficiència i una menor despesa energètica.
Línia 33:
==Fòssils==
Els ostracodes són, "de bon tros, els artròpodes més comuns en el registre [[fòssil]]"<ref>{{ref-publicació
Els ostracodes són especialment útils en la [[bioestratigrafia]] dels estrats marins a escala regional o local, i són valuosos indicadors de paleoambients per la seva presència estesa, mida petita i closca generalment fàcilment conservable.
== Ecologia ==
Ecològicament, els ostracodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostracodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{ref-publicació
== Referències ==
|