Ostracodes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment i estandardització de plantilles
Línia 14:
== Morfologia ==
[[Fitxer:Ostracvalve.png|miniatura|esquerra|Valva dreta de ''Cyamocytheridea sp.'' de l'[[Eocè]] a Nederokkerzeel ([[Bèlgica]])]]
Els ostracodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{ref-llibre |autor=Richard A. Fortey; Richard H. Thomas |títol=Arthropod Relationships |any=1998 |isbn=9780412754203 |editorial=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{ref-publicació |autor=S. Yamaguchi; K. Endo |article=Molecular phylogeny of Ostracoda (Crustacea) inferred from 18S ribosomal DNA sequences: implication for its origin and diversification |publicació=[[Marine Biology (journal)|Marine Biology]] |volum=143 |exemplar=1 |pàgines=23–38 |any=2003 |doi=10.1007/s00227-003-1062-3}}</ref>
 
Tenen una [[closca]] [[bivalva]], que depenent de l'espècie pot ser tova o molt [[calci]]ficada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta [[cloïssa]]. El [[lligament]] que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el [[múscul]] interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un múscul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major eficiència i una menor despesa energètica.
Línia 33:
 
==Fòssils==
Els ostracodes són, "de bon tros, els artròpodes més comuns en el registre [[fòssil]]"<ref>{{ref-publicació |autor=David J. Siveter, [[Derek E. G. Briggs]], Derek J. Siveter & Mark D. Sutton |any=2010 |article=An exceptionally preserved myodocopid ostracod from the Silurian of Herefordshire, UK |publicació=[[Proceedings of the Royal Society B]] |volum=277 |exemplar=1687 |pàgines=1539–1544 |doi=10.1098/rspb.2009.2122 |pmid=20106847 |pmc=2871837}}</ref> s’han trobat aquests fòssils des del [[Cambrià]] fins a l’actualitat.
 
Els ostracodes són especialment útils en la [[bioestratigrafia]] dels estrats marins a escala regional o local, i són valuosos indicadors de paleoambients per la seva presència estesa, mida petita i closca generalment fàcilment conservable.
 
== Ecologia ==
Ecològicament, els ostracodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostracodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{ref-publicació |url=http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Bio11Tuat02-t1-body-d1.html |publicació=[[Tuatara (journal)|Tuatara]] |volum=11 |exemplar=2|any=1963 |article=The Terrestrial Plankton |autor=J. D. Stout |pàgines=57–65}}</ref> Tenen un rang ampli de dietes, i el grup inclou carnívors, herbívors, carronyers i filtradors d’aliment.
 
== Referències ==