Batalla de Consuegra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 28:
[[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid'', assola [[Xarq al-Àndalus]] [[Setge de Balansiya (1092-1094)|apoderant-se de Balansiya]] el [[1094]] convertint-la en capital d'un principat que ell governa, i posteriorment derrota a Yusuf a la [[batalla de Quart de Poblet]] el 1094 i a la [[batalla de Bairén]] amb [[Pere I d'Aragó]] el [[1097]], però mentre Rodrigo Díaz lluita a Bairén, un exèrcit almoràvit capitanejat per [[Muhammad ibn al-Hadj]] es dirigeix a Toledo.
 
==Desenvolupament tàctic==
== La batalla ==
[[Alfons VI de Lleó]] decideix plantar cara als almoràvits que es dirigeixen a [[Toledo]], però l'escassetat de tropes l'obliga a demanar reforços a [[ElRodrigo CidDíaz de Vivar]], que després de vèncer a la [[Batalla de Bairén]] pot enviar reforços al seu senyor, comandades pel seu únic fill home, [[Diego Rodríguez (fill del Cid)|Diego Rodríguez]], i poc després el seu pare li envia la cavalleria d'[[Álvar Fáñez]], que és emboscada pels almoràvits a prop de Conca: alguns genets cauen en el combat, altres desfan el seu camí fins a València i els pocs restants marxen amb ell fins Consuegra.
 
Ràpidament Alfons reuneix les seves tropes a [[Consuegra]], posant el seu campament [[Castell de Consuegra|al castell]] des de la que es veu tota la plana circumdant. Mana reforçar les muralles de la ciutat i espera als enemics, que no van trigar a arribar.
 
Alfons col·loca a Álvar Fáñez, expert comandant de [[cavalleria]] donant suport a les tropes d'elit de [[Pedro Anúrez]], després col·loca a Diego Rodríguez amb les tropes d'El Cid, les millor armades, i mana a [[García Ordóñez]], un antic enemic del Cid<ref>Segons el [[Cantar de Mío Cid]], en una ocasió en què [[Alfons VI de Lleó]] havia encomanat [[ElRodrigo CidDíaz de Vivar]] cobrar les Parias a l'emir de Sevilla, l'emir de Granada, Almudafar, es va dirigir a saquejar-la ajudat per alguns nobles entre els quals hi havia García Ordóñez. El Cid va sortir amb totes les seves tropes a plantar batalla a Almudafar i després va tallar a García amb la seva espasa un floc de cabell de la barba, considerat una ofensa greu</ref> protegir amb la seva cavalleria la vida de Diego. La [[infanteria]] cristiana es va dirigir contra l'almoràvit, recolzantdonant suport cada contingent per un altre de cavalleria.
 
Els cristians van aconseguir trencar les files de la infanteria, però les ales almoràvits, formades per genets, van envoltar als cristians. El rei va ordenar retirada i, mentre en el flanc esquerre es replegaven Pedro Anúrez i Álvaro Fáñez junts, en el dret només ho va fer García Ordóñez sense ajudar a Diego Rodríguez, qui envoltat pels seus homes, i pels enemics va ser mort.