Sòcrates: diferència entre les revisions

Segons explica [[Plató]] a l'[[Apologia (Plató)|Apologia]], durant el judici Sòcrates comença defensant-se dels prejudicis que han portat a aquesta situació. Explica la caricatura que fa d'ell [[Aristòfanes]], i també quan van començar els seus problemes: amb la visita a l'[[Oracle de Delfos]]. A la pregunta de [[Querofont]] a l'Oracle de si hi havia ningú a Grècia més savi que Sòcrates, aquest va respondre que no. Sòcrates va considerar que això era una [[paradoxa]], perquè precisament ell afirmava que [[Només sé que no sé res|no sabia res]]. Per tal de resoldre aquesta contradicció, va preguntar a polítics, poetes i artesans, i es va adonar que aquests en realitat no sabien, sinó que ho feien veure, i que per tant, ben bé podia ser cert allò que deia l'Oracle, perquè com a mínim ell era conscient de la seva ignorància. Explica Sòcrates que això li va valer moltes enemistats.

 

 

Un cop acabades les dissertacions de cada part, el jurat vota a favor de considerar-lo culpable per 280 vots a 220. Un cop decidida la culpabilitat, calia decidir la condemna. Sòcrates diu que en realitat allò que mereixeria seria que la ciutat el mantingués i li donessin menjar al [[Pritaneu]] (un honor que era reservat només als guanyadors dels [[Jocs Olímpics]] i als benefactors de la ciutat). Tot i això, proposa pagar una multa de 100 [[dracma|dracmes]], una quantitat molt petita, però que era una cinquena part de les seves possessions i que per tant era una prova de la seva [[pobresa]]. Davant la negativa del jurat, accepta ampliar la multa a 3.000 dracmes, perquè els seus amics s'ofereixen a fer el pagament. Per la seva banda, l'acusació proposa la [[pena de mort]].

La seva contribució més important al pensament occidental probablement va ser el seu mètode d'investigació [[dialèctica]], conegut com el [[mètode socràtic]] o mètode d'''elenchus''. Va fer servir aquest mètode per investigar especialment els conceptes [[moral]]s claus, com ara el [[Bé (filosofia)|Bé]] o la [[justícia]]. És per aquest motiu que es considera a Sòcrates el pare de l'[[ètica]] [[occidental]] o filosofia moral, així com d'uns altres temes claus en la [[filosofia]].

 

 

Com a exemple d'ús del mètode socràtic, podem pensar en algú que vulgui jutjar les seves [[creença|creences]]. El mètode socràtic ajudaria a fer-ho, eliminant successivament les creences que porten a una [[contradicció]] mitjançant el mètode [[reducció a l'absurd]]. Així, primer caldria proposar una [[tesi]] determinada. Sòcrates respondria explicant quines premisses prèvies i de conseqüències lògiques posteriors comporta aquesta tesi. El seu interlocutor pot haver d'acabar acceptant que hi ha una contradicció, perquè s'arriba a un resultat oposat al que deia la seva tesi original. D'aquesta manera, l'interessat es veu obligat a posar en dubte la validesa de les seves creences. Un cop, Sòcrates va dir: "Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència de l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".<ref>Original en anglès: "I know you won't believe me, but the highest form of Human Excellence is to question oneself and others." Vegeu Coppens.</ref>

 

=== Doctrina filosòfica ===

És complicat destriar les creences de Sòcrates de les de Plató. No existeixen gaires evidències concretes que permetin desmarcar clarament el pensament dels dos filòsofs. L'assumpte és encara més complicat pel fet que el Sòcrates històric sembla que va ser conegut per fer preguntes sense respondre-hi, argumentant que no era prou savi per respondre a les qüestions que feia als altres.<ref>Plato, ''Republic'' 336c & 337a, ''Theaetetus'' 150c, ''Apology'' 23a; Xenophon, ''Memorabilia'' 4.4.9; Aristotle, ''Sophistical Refutations'' 183b7.</ref>