Russafa: diferència entre les revisions

El barri fou incorporat a la trama urbana de la ciutat a finals del {{segle|XIX}}, quan es dissenya l'Eixample de València. La trama irregular dels carrers de Russafa fou incorporada al plànol en quadrícula de l'Eixample de manera integrada, respectant la irregularitat de la parcel·lació, cosa que encara és palesa al plànol de la ciutat. Els successius plans de l'Eixample ([[1887]], [[1912]] i [[1924]]), els dos darrers dissenyats per [[Francesc Mora i Berenguer|Francesc Mora]], propicien la substitució de les antigues edificacions de l'antic poblat per nous edificis que hauran d'ajustar-se a les noves ordenances i a les noves alineacions, formant illes amb algunes limitacions, en un intent de millorar la qualitat higiènica dels habitatges. La construcció de l'Eixample en aquesta zona es realitza fonamentalment, en les primeres dècades del {{segle|XX}}, amb un notable increment de les alçades a partir de [[1925]]. La desaparició del traçat del ferrocarril dóna lloc a l'avinguda del Regne de València, impulsant el creixement a l'entorn de l'antic poblat de Russafa, el traçat del qual es modificarà sota la pressió de la trama rectangular.<ref>[http://www.valencia.es/revisionpgou/catalogo/urbano/2.26%20FICHA%20NHT%20RUZAFA_firmado.pdf Catàleg de Béns i Espais Protegits de València. Nucli Primitiu de Russafa], a la web de l'Ajuntament de València.</ref>

* '''[[Església de Sant Valeri|Església parroquial de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir]]'''. Aquesta església s'alça sobre altra anterior incendiada el [[1415]]. El seu traçat i l'adreça de la primera etapa de la sevaseua construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentre que a [[Juan Pérez Castiel|Juan Bautista Pérez]] i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, avui gairebé desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau, i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de Josep Mínguez, s'acaba el [[1740]]. Incendiada el [[1936]], es reconstrueix el [[1939]] per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.

* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels'''. Altre monument religiós amb matisos històrics és el convent de Nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de [[1238]], [[Jaume I]] va instal·lar el seu campament a Russafa, per assetjar la ciutat de València; el 14 de setembre iniciava converses amb [[Zayyan ibn Mardanix|Zayyan]], rei moro de València, culminant amb la rendició de València el 28 del mateix mes, i signà aquesta rendició en el lloc que ocupa avui aquest convent. El rei Jaume I i el seu exèrcit van fer l'entrada a València el [[9 d'octubre]]. Es pot veure en la sevaseua façana principal una placa commemorativa d'aquest esdeveniment històric.

* '''Placa escultòrica de ''don'd'En [[Bernardino Landete Aragó]]'''. Relleu escultòric en perfil amb els trets facials del pare de l'estomatologia espanyola, instal·lat en la plaça del Doctor Landete. Aquest relleu va ser sufragat principalment pel col·lectiu d'odontòlegs valencians.