Joaquim Ruyra i Oms: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Joaquim Ruyra i Oms''' ([[Girona]], [[27 de setembre]] del [[1858]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HT-XX6Y-KS?i=35&wc=9PPH-BZQ%3A141480501%2C153158501%2C153158502%2C148836101&cc=1784529|títol=Girona.Catedral.Baptismes (1858-1865).Fol.33|consulta=21 de juny de 2019|llengua=|editor=Arxiu Diocesà de Girona|data=1 d'octubre de 1858}}</ref>- [[Barcelona]], [[15 de maig]] del [[1939]]) fou un [[escriptor]] i [[poeta]] [[Catalans|català]], considerat un dels grans contistes moderns del {{segle|XX}}.<ref>{{Ref-web|títol=Joaquim Ruyra i Oms {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057435.xml|consulta=2020-05-03}}</ref>
 
A l'institut de Girona va conèixer Ramon Torró, amb qui va traçar una gran amistat. Del 1875 al 1881 va estudiar dret, uns estudis que va abandonar per dedicar-se a la literatura. Va començar escrivint en castellà però aviat pasà a fer-ho en català per la influència de [[Jacint Verdaguer]]. Va participar a la vida literària de Blanes, on va anar a viure després de casar-se amb Teresa de Llinàs.
{{Cita|Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut|[[Salvador Espriu]]}}
 
Va començar a ser conegut als jocs florals de Girona i Olot, i va guanyar el premi dels jocs florals de Barcelona del 1886. Després va publicar relats, narracions i poemes simbolistes. L'edició de ''Marines i boscatges'' del 1903 el va consagrar com a prosista i narrador. Va participar amb [[Joan Maragall]] al [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] i el 1918 va passar a formar part de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
 
== Biografia ==
Linha 8 ⟶ 10:
Va ser fill de Francesc Ruyra i Alsina i de Maria Oms O'Doyle. Els seus avantpassats familiars formaven part de la petita noblesa catalana. Procedents del Rosselló, alimentant el patrimoni amb casaments endogàmics entre les famílies Ruyra, Miralbell, Lacreu, Alsina i Oms des del segle XVIII fins al XIX, tenien diverses propietats a [[Hostalric]] i [[Blanes]].{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=21-33}}
 
Nasqué a la [[Casa Ruyra (Girona)|Casa Ruyra]] de [[Girona]],<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21245 | títol=Casa Ruyra | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> on el seu pare va obrir un bufet d'advocat i quan ell tenia set anys vanhi va inscriurenéixer la seva única germana, Pilar. El 1868 es van traslladar al primer pis de la casa Cors, més senyorial, al número 20 del carrer Nou del Teatre, on l'escriptor viurà entre els 12 i els 15 anys. Des delEl 1870 va començar a estudiar a l'escola del seminari de Girona, on va ser bon estudiantalumne, i el 1873 i el 1874 es va matricular a l'Institut de segona ensenyança, a tocar de la Catedral. Durant aquesta època va llegir [[El Quixot]] una desena de vegades i va assistir a tertúlies literàries amb el seu pare, que escrivia poesia, on va conèixer [[Anicet de Pagès]], que li feu despertar la sensibilitat pel català. A l'institut va conèixer a Ramon Torró, amb qui establiria una sòlida amistat.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=35-52}}
 
La família va romandre a Girona fins a la primavera o la tardor del 1873, quan la situació política va fer perillar la integritat física del seu pare, diputat provincial de la monarquia destronada d'Isabel II i acusat de carlista. Va viure el [[Sexenni revolucionari]], la visita a Girona d'[[Amadeu de Saboia]] del 1871 i la sensació d'alegria i llibertat de la proclamació de la República el febrer de 1873. Els pares i els dos germans van abandonar la ciutat amagats en un carro per anar buscar a Fornells el tren per anar a [[Malgrat de Mar]], a casa de l'amic de la mare Benet Turró, que administrava el patrimoni de casa seva. Però a prop de Quart un grup de voluntaris liberals els interceptaren i el pagès els va salvar, però el terror durant l'interrogatori va marcar l'escriptor.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=35-52}}
 
Probablement va acompanyar el seu pare a [[Hostalric]] en la seva infantesa, on van tenir propietats fins que el 1884 el seu pare decideix vendre el que quedava de l'antic mas Rovira. D'Hostalric sempre mantindrà una relació d'amistat amb el descendent dels administradors de la família, Joan Serras Montplet, de qui el 1934 assistiria al casament.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=21-33}}
 
=== El bohemi ===
La família Ruyra, després de vuit mesos a Malgrat finalment s'instal·là a [[Can Creus (Blanes)|Can Creus]] de Blanes, on periòdicament s'havien desplaçat els anys anteriors amb diligència o cotxe de cavalls. L'escriptor va viure la infantesa i joventut amb la companyia inseparable del seu oncle, Ramon Ruyra Alsina, així com del seu cosí Trinitat Oms i Ruyra, que van néixer el mateix any que l'escriptor.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=21-33}} Però la relació més estreta va ser, des que es van conèixer el 1873 a Malgrat, i després a Blanes i Barcelona, amb Ramon Turró. Els amics Ruyra i Turró van acabar el batxillerat a Girona el 1875 i es van matricular a Barcelona, per estudiar Dret i Medicina, respectivament. Malgrat les seves profundes diferències, alimentaven en contínua conversa i tensa discussió actituds de rebuig de l'ordre social establert, discutien sobre els drames romàntics que escrivien i vivien una vida bohèmia a d'estudiant a Barcelona mentre fumàven caliquenyos. Turró, animat per [[Jacint Verdaguer]], inicia la seva carrera literària el 1878 amb uns escrits a ''La Renaixença'', i Ruyra fa el mateix, però decideix publicar anònimament.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=53-85}}
 
El camí dels joves pren camins diferents després d'un viatge de Ruyra a Madrid, on uns anys abans s'havia establert Turró. Ruyra marxa prescindint de l'examen de llicenciatura, segons alguns biògrafs probablement per una enfrontament amb el pare, una història amorosa o una "fugida romàntica per aconseguir la glòria literària a Madrid". En qualsevol cas, Ruyra mai parlarà obertament d'aquest viatge, com tampoc dels seus sentiments, malgrat la importància que va tenir en la seva vida.{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=53-85}}
 
A la tornada, aprobades les darreres matèries però sense fer l'examen d'estat per exercir la professió, s'establí a Blanes on es dedicà a escriure les dècades del 1880 i 1890. No fou, però un trencament total amb la vida anterior. Ruyra seguí visitant els teatres de Barcelona i veient-se amb Turró, que havia tornat de Madrid a causa de [[Jaume Pi i Sunyer]], però que vivia sense diners, en pensions rònegues. Malgrat veure's menys, les dues vides en paral·lel seguiran influenciant-se fins al final. Ruyra no deixaria mai de resoldre operacions d'àlgebra i de perseguir l'originalitat, mentre Turró no va deixar mai de ser escriptor, i alimentar una profunda relació amb [[Jacint Verdaguer]] i [[Joan Maragall]].{{sfn|Julià Capdevila|2010|p=53-85}}
 
=== L'escriptor ===
Linha 49 ⟶ 51:
 
Fou traductor de [[Schmidt]], [[Molière]], [[Augustin Eugène Scribe|Scribe]], etc. També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de ''Qüestions de llenguatge''.
 
{{Cita|Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut|[[Salvador Espriu]]}}
 
=== Reculls de narracions ===