Arres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Arres''' és un [[municipi]] de la [[Vall d'Aran]], situat al [[terçó]] d'[[Irissa]], de 11,53  km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de '''la Garona''', i comprèn el ''poble'' d''''Arres''', dividit en dos nuclis pròxims, [[Arres de Jos]] i [[Arres de Sus]]. Limita amb els municipis de [[Bossost]] al N i NW, de [[Vilamós]] a l'Est i S i amb el francès de [[Banhèras de Luishon|Luishon]] a l'W. L'eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona. de la qual surt, fora del terme, un brancal prop d'[[Arròs]] que puja vers Vilamòs i els dos nuclis d'Arres.
 
L'àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l'extrem de llevant, prop dels '''forats d'Eth Margalida''', segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s'alça el '''tuc d'Ulishèra''' (2.236 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a la frontera francesa, on es destaquen '''Eth Pas d'Arró''' (2.116 m) i més al N, el '''tuc de Montagut''' (2.151 m), '''Eth pas d'Arres''' (2.114 m), el '''tuc d'Arres''' (2.161 m), la '''la Pala Barrada''' (2.062 m) i '''Era Trona d'Arres''' (2054 m); es dirigeix vers l'E fins a la '''Borda de Troi''', agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins mig  km passat el '''pont d'Eth Lop'''; es dirigeix vers NE fins al '''Colhau de Miei Bòsc''', passat el '''prat de Barbèr'''; continua vers llevant, més al N, passant pel ''mall d'Era Creu'' i pel sector de '''Palagrana''' i '''Valinas''' tornà arribar als forats d'Eth Margalida.
 
El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenada '''Montagut''' (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d''''Era Barèsta''' i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'[[avet]] i de [[faig]] (uns 28,262 m³ de fusta). La '''muntanya''' 252, anomenada '''de Sasseuva, Pales e Paletes''', al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pel '''barranc d'Arres''', té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet ('''bosc d'Er Avedau'''), faig i [[pi negre]] (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida de '''Regodèr''' (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la de '''Sassolans''' (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments de [[blenda]] i [[plom]] més importants de la vall, la ''''Mina Victòria''', jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.
Línia 10:
Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la forma ''Arres'' i ''Darres'', i ja apareixien els dos nuclis d''''Arres Sobiràs''' i '''Arres sotiràs'''.
 
'''Arres de Sus''' es troba a 1,267 m d'altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d'Arres de jos que després es continua per una pista forestal de 8  km vers Bossost. L'''Esglesia parroquial'' de '''Sant Joan''' es troba aïllada enter aquest nucli i el d'Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos pobles; és una obra del segle XVIII, (segons els experts fou edificada entre 1816/17 i la torre tenia un rellotge. L'antiga parròquia de '''Sant Joan''', romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d'un carrer molt costerut; obra del segle XII, d'una nau i amb la volta substituïda per un empostissat; la façana de ponent, oposada a l'absis, té un campanaret d'espadanya.
 
== Entitats de Població ==