Activitat òptica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 26:
També el 1845 l'anglès [[Michael Faraday]] descobrí que un tros de vidre sotmès a un fort [[camp magnètic]] es convertia en òpticament actiu [[efecte Faraday]]. Posteriorment aquest efecte fou descobert en molts sòlids, líquids i gasos, essent en tots els casos l'angle de gir proporcional, no només al camí recorregut, sinó també a la intensitat del camp magnètic, com demostrà el físic francès [[Marcel Émile Verdet]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Catalá |nom=J |títol=Física |editorial= |lloc= |data=1979 |isbn=84-400-5184-0}}</ref>
== Teoria ==
La [[radiació electromagnètica]] està constituïda per ones transversals on vibren un [[camp elèctric]] i un [[camp magnètic]] perpendiculars. Aquests camps produeixen en les molècules de les substàncies òpticament actives un moviment helicoïdal dels electrons dels seus àtoms. Aquest moviment dels electrons és oscil·lant en consonància amb l'ona electromagnètica. Com que els electrons oscil·len, per la [[llei de Faraday|llei de Faraday-Henry]] emeten radiació electromagnètica, que s'anomena radiació dispersada. Aquesta radiació es pot demostrar que està en fase amb la radiació incident, però no oscil·la en el mateixos plans que la radiació incident. A la sortida de la substància òpticament activa emergeixen dues radiacions, la incident i la dispersada, que es combinen i, per això no tenen la mateixa direcció d'oscil·lació que la radiació incident, produint una rotació del pla de polarització.<ref>{{ref-llibre |cognom=Alonso |nom=M |coautors=Finn, E.J |títol=Física. Campos y ondas |editorial=Fondo Educativo Interamericano |lloc=México |data=1967 |volum=II |isbn=968-6630-02-3}}</ref>
== Activitat òptica molecular ==
[[Fitxer:Chirality with hands.svg|miniatura|Dos [[enantiòmer]]s d'un [[aminoàcid]] genèric. L'activitat òptica és deguda a l'existència d'aquests isòmers que són conseqüència dels carbonis asimètrics (substituïts per quatre substituents diferents]]
L'existència de l'activitat òptica pot ésser explicada qualitativament de manera satisfactòria a partir de les diferències dels [[Isòmer òptic|isòmers òptics]], composts que presenten un o més carbonis asimètrics, és a dir substituïts per quatre substituents diferents. En aquests composts apareixen [[enantiòmer]]s, que són imatge especular l'un de l'altre, i que només es diferencien pel desviament del pla de vibració de la llum polaritzada. L'angle de desviament és exactament el mateix però cada isòmer òptic el desvia en sentit oposat a l'altre. Una mescla equimolecular d'ambdós isòmers, [[mescla racèmica]], no desvia el pla de vibració, ja que els efectes de cada isòmer es compensen.
=== Rotació òptica específica ===
Per a les dissolucions de concentració c (g per ml de solució) en una substància activa (a una temperatura t i per a una certa longitud d'ona de la llum, λ) és anomenada ''rotació òptica específica'' o ''poder rotatori específic'' [α]<sup>t</sup><sub>λ</sub> el quocient:
Línia 69:
L'activitat òptica molecular és mesurada, a l'estat líquid o en solució, amb els aparells anomenats [[polarímetre]]s. La tècnica emprada en aquestes determinacions s'anomena [[polarimetria]].
=== Rotació òptica molecular ===
El producte de [α]<sup>t</sup><sub>λ</sub> per la massa molecular M de la substància activa s'anomena ''rotació òptica molecular'' o ''poder rotatori molecular'':
| |||