Alexíada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 1:
L{{'}}'''Alexíada''' (títol original: Ἀλεξιάς, ''Alexias'') és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any [[1148]] per la princesa [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] [[Anna Comnè]], filla de l'emperador [[Aleix I Comnè]], del qual és una biografia.
 
== Contingut ==
L{{'}}''Alexíada'' es compon d'un pròleg i quinze llibres que tracten sobre el regnat d'[[Aleix I Comnè]], el qual està narrat amb força detall. L'autora aporta informació d'un dels períodes més actius de la [[plena edat mitjana]], especialment pel que fa a les relacions polítiques entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i les potències de l'Europa occidental. És una de les escasses fonts primàries de documentació quan a l'estudi de les reaccions romanes d'Orient respecte al [[Gran Cisma d'Orient|gran cisma de l'Església]] (any [[1054]]) i la [[primera Croada]]. El contingut d'aquesta obra és també un document de primera mà per conèixer com es va produir el declivi de la influència de la cultura romana d'Orient tant a l'Europa occidental com en l'oriental.{{sfn|Frankopan|2002|p=9-15}}
 
Línia 20:
* Llibre 15: Expedició contra els [[Bogomilisme|bogomils]] i mort d'Aleix (1116–1118).
 
== Estil ==
[[Fitxer:Alexis hugo krizaci.jpg|miniatura|Aleix I Comnè presidint el Consell per les croades]]
Està escrit en una forma tan pura del [[grec àtic]] que resulta artificial.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=27}}L'estil narratiu té una certa semblança a la poesia èpica d'Homer, autor que probablement havia llegit Anna Comnè. L'emperador és retratat com un capità de vaixell (Odisseu) guiant la seva nau (l'imperi) contra tempestes i infortunis del destí (atacs d'estrangers i complots interns).{{sfn|Dyck|1985|p=113-120}}{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}} L'autora el descriu com un a un emperador cristià, moralment superior als que han arribat per fer la guerra santa, que ella classifica en: llatins, celtes i normands. Anna Comnè no amaga el seu vincle amb el protagonista de la biografia, cosa que deixa clara des de la introducció, i al llarg de tot el text es permet fer comentaris expressant la seva opinió personal sobre els fets. Aquesta característica, que actualment es consideraria impròpia d'un historiador, al seu temps va ser una innovació molt ben rebuda per la crítica.{{sfn|Neville|2013|p=193-194}}
 
== Crítica ==
Anna Comnè tenia 55 anys quan va començar aquesta obra i en el pròleg expressa que és conscient de la importància de deixar per escrit la informació que posseïa sobre els fets històrics que va viure. No obstant això, alguns crítics han trobat a faltar més maduresa, ja que tendeix a afavorir la imatge i les decisions del seu pare, siguin quines siguin.{{sfn|Frankopan|2002|p=68-69}} Fins i tot hi ha hagut crítics que han posat en dubte la seva autoria, més que res pels detalls que dóna sobre les batalles, però això queda fàcilment justificat si es té en compte que el seu marit, [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brieni]] era militar i probablement li va narrar amb detall el que passava al camp de combat.{{sfn|Macrides|2000|p=68-69}}Un altre motiu de sospita és l'afecte que demostra en el text al seu pare, mentre que en vida va instigar perquè la fes successora a ella i el seu marit en lloc del seu germà Joan.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=24}}Se li va criticar també que dediqui més atenció als assumptes bèl·lics que als econòmics o administratius relacionats amb la política de l'imperi.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}}