Josep Moix i Regàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 21:
Moix era [[teixidor]] d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de [[Sabadell]] dins la [[CNT]].<ref name=nomen/> El 1926 hagué de marxar a l'[[Argentina]], per la persecució de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. El [[1929]] tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sabadell.
 
En el Congrés de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'alineà amb la posició trentista, oposada a la tendència anarquista sostinguda per la [[Federación Anarquista Ibérica]] (FAI). Així el maig del [[1932]], la [[Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell]] deixà de pagar la seva contribució a la direcció confederal, per la qual cosa el setembre del mateix any, Moix va ser expulsat de la CNT igual que tota la FLS .<ref>{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/25549/jose-moix-regas|títol=José Moix Regás|consulta=3 setembre 2020|llengua=Castellà|editor=Real Academia de la Historia|data=}}</ref>. El maig del 1933 participà en la constitució dels anomenats Sindicats d'Oposició (dissidents de les tesis de la FAI), però també xocà contra les idees anarco-sindicalistes d'aquests i va acabar abraçant el marxisme i afiliant-se a la ''Unió Socialista de Catalunya'' (USC) <ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells|cognom2=Peig|nom=Andreu|any=1980|editor=Editorial Riutort|títol=Informe de l’Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936|pàgina=21.15|isbn=8485164032}}</ref> Va participar activament en els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]], i s'hagué d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat totalment amb el [[socialisme]], s'afilià a la [[Unió General de Treballadors]] (UGT) i al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC).
 
Dins la tasca sindical aconseguí que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat socialista va experimentar el seu major creixement a la regió barcelonina. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l'alcaldia del 1936 al 1938. Fou també director general de Treball al Principat i l'abril del [[1938]] fou nomenat ministre de Treball al [[Segona República Espanyola|govern espanyol]] dirigit per [[Juan Negrín]]. El febrer del 1939, acabada la [[guerra civil espanyola]], marxà a [[Alacant]] i d'ací a [[França]] i, en arribar el torn d'aquesta, passà a Mèxic. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] tornà a França, i el 1949 substituí [[Joan Comorera]] com a secretari general del PSUC. El 1953 les autoritats franceses l'expulsaren en mig d'una campanya anticomunista. Llavors s'instal·là a Praga. El 1956 deixà la secretaria a [[Gregori López Raimundo]] per ocupar la presidència del partit, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.