Amalasunta: diferència entre les revisions

Amalasunta era filla del rei ostrogot [[Teodoric el Gran]]. El [[515]] es va casar amb [[Eutaric]], un noble ostrogot d'[[Hispània]] i amb qui tingué dos fills: [[Atalaric]] i [[Matasunta]].

 

Amalasunta va néixer a Ravenna, filla del rei ostrogot [[Teodoric el Gran]] i de la princesa Andefleda (o Audefleda), filla del rei dels [[francs]] [[Clodoveu I]].{{sfn|Sirago|1998|p=11}}

 

[[Procopi (historiador)|Procopi]] i [[Cassiodor]] la van conèixer en primera persona, el primer per ser conseller i ambaixador romà d'Orient, el segon per tenir el càrrec a la cort ostrogoda de ''magister officiorum''. Tots dos la descriuen com a més influïda per la cultura romana que per la dels gots, i diuen que era coneixedora de la llengua [[llatí|llatina]] i la [[grec antic|grega]].

 

El [[515]] es va casar amb [[Eutaric]], un noble ostrogot d'[[Hispània]] i amb qui tingué dos fills: [[Atalaric]] i [[Matasunta]].

A la mort de Teodoric, l'agost del [[526]], com que Eutaric ja havia mort el [[522]], Atalaric va pujar al tron, però com encara era un infant, la regència va caure sobre les espatlles de la seva mare, Amalasunta.

La reapropiació de Lilibea, però, no va ser reconeguda per l'emperador [[Justinià I]], que l'any [[533]] va iniciar negociacions complexes amb el regne dels gots per tractar problemes polítics i qüestions teològiques (la ''teopaschita controvèrsia''), durant les quals Amalasunta s'ocuparia del senador Alexandre, enviat per l'emperador, de confiar el govern d'Itàlia a l'Imperi Romà d'Orient en el cas que, amb la mort del seu fill Atalaric, llavors greument malalt, les seves relacions amb la noblesa goda li impedissin fer-ho ella.

 

[[Fitxer:Isla Martana Lago Bolsena.jpg|miniatura|L'illa Martana, on va ser duta amb enganys i després assassinada]]

Amb la mort del seu fill el [[534]], Amalasunta es va veure convertida en reina i va buscar guanyar-se un aliat en la figura del seu cosí [[Teòdat]], amb qui es va casar. Poc després, però, Teòdat ordenava que Amalasunta fos empresonada en una illa del [[llac de Bolsena]] (illa Martana), en la regió del [[Laci]]. Allà seria assassinada, en la primavera de [[535]], per uns parents dels conspiradors que havia manat executar durant la seva regència. La seva mort va proporcionar a [[Justinià I]] el ''[[casus belli]]'' per començar la [[Guerra gòtica d'Itàlia]].{{sfn|Sirago|1998|p=11}}