Ancoratge (nàutica): diferència entre les revisions

Després de la preparació (conèixer la direcció i intensitat del vent, els obstacles circumdants, les possibles corrents, la profunditat i tipus de fons) i assegurant la disposició de l'ancora i el [[tripulació|tripulant]], quan el vaixell és en posició de fondeig s'amolla l'àncora sense dilació<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sleightholme|nom = J. D.|títol = Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero| edició = 1a|llengua = castellà|data = 1978| editorial = Hermann Blume|lloc = Madrid|pàgines = 60|isbn = 84-7214-076-8}}</ref> fins que toqui fons i es finalitza quan es comprova que queda fixe, [[Caçar (nàutica)|caçant]] l'extrem a bord. La maniobra d'ancorar comporta la de [[llevar l'àncora]].

 

[[Fitxer:Guindeau.JPG|miniatura|Molinet]]

* [[Borneig]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sleightholme|nom = J.D.|títol = Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero|url = |edició = 1a|llengua = castellà|data = 1978| editorial = Hermann Blume|lloc = Madrid|pàgines = 62|isbn = 84-7214-076-8}}</ref> Quan un navili és fondejat i el vent canvia de direcció es produeix un moviment circular que pot fer abordatges entre embarcacions que no hagin deixat prou espai al fondejar.