Diferència entre revisions de la pàgina «Reixa del diable»

cap resum d'edició
m (Tipografia)
| comestibilitat = no comestible
}}
La '''reixa del diable''', '''cranc''', '''cresta de gallina''', '''geneta''', '''gita''' o '''gitatgita de bruixa''', '''múrgara pudent''', '''ou de bruixa''', '''esquitxamerdes''' o '''tripes del dimoni'''<ref name=Bolets>{{ref-llibre|cognom=Vidal|nom=Josep Maria|cognom2=Ballesteros|nom2=Enric|títol=Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars|pàgines=35|lloc=Figueres|editorial=Brau Edicions|any=2013|isbn=9788496905986}}</ref> (''Clathrus ruber'', del [[llatí]] ''clathrus'' (reixa, alhora provinent del [[grec]] ''klêithron'', reixa o enreixat) i de ''ruber'', vermell) és un [[bolet]] de l'ordre de les [[fal·lals]].
 
Els [[fongs]] de la classe [[Gasteromycetes]] constitueixen un grup força heterogeni que es caracteritza per la possessió d'una espècie d'[[himeni]] endogen que anomenen [[gleba]], tot ell envoltat d'una estructura coneguda com a [[peridi]], un tipus de membrana externa; el peridi pot trobar-se diferenciat en dues o més capes, en cas d'ésser dos la més externa es diu exoperidi i la més interna endoperidi. La gleba es forma dins del cos fructífer, que anomenarem [[basidiocarp]], i fins que ja són madures o pràcticament madures les espores aquestes no es troben en contacte amb el medi extern. També pertanyen a aquest grup espècies molt conegudes com l'[[ou del diable]] o el [[pet de llop]].
1.344

modificacions