A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent,<ref name="patmapa" /> per ampliar les dependències i fou quan s'edificà l'ala modernista seguint el projecte de l'arquitecte Soler i March.
L'any 1987 una línia de [[torbonada]] de 137 km/h, va deixar pràcticament en ruïnes l'edifici i les condicions de vida de la comunitat van quedar en un estat tan precari que va fer plantejar el seu tancament. La solidaritat dels manresans junt amb un gran nombre de persones i amics de l'orde de les [[dominiques]], va fer possible dur a terme una nova restauració de l'edifici.<ref name=":1" /> Es va aprofitar per elaborar un seriós pla d'intervenció per tal de resoldre, a la vegada que es restaurava l'edifici, altres problemes estructurals de fons i adequar les instal·lacions als usos i necessitats actuals. Es va procedir a habilitar una extensió menor tenint en compte l'excés de superfície construïda, ensorrar afegits inútils de poc valor històric i deixar sense ús determinades zones del convent. També s'introduïren novetats com la torre d'escala i la caixa de l'ascensor.<ref name=":1" />
Actualment hi resideix una comunitat de cinc [[Monges Dominiques|monges dominiques]] de l'[[orde dels Predicadors]].
