Assís: diferència entre les revisions

L'any [[1182]] hi va néixer [[Sant Francesc d'Assís]].

 

Assís es troba al vessant nord occidental del [[Mont Subasio]], en posició moderadament elevada respecte a la [[Vall Umbra]] septentrional, això fa que el territori sigui més pla a l'oest i més muntanyenc a l'est. Respecte del nivell del mar es troba a 424 m.

 

La ciutat està a uns 26 km al sud-est de [[Perusa]]. La seva extensió és de 187,19 km² i està dividida en 23 districtes.<ref>Dades facilitades per l{{'}}''Ente per le Nuove Tecnologie l'Energia e l'Ambiente'', [http://efficienzaenergetica.acs.enea.it/doc/dpr412-93_allA_tabellagradigiorno.pdf]</ref>

Limita amb els territoris de 8 municipis: Bastia Umbra, Bettona, Cannara, Nocera Umbra, Perusa, Spello, Valfabbrica, Valtopina

[[Fitxer:Assisi-from-Subasio.jpg|miniatura|La ciutat vista des del Mont Subasio]]

Les temperatures poden variar entre els 2 °C de mínim al gener i els 29 °C de màxima al juliol.<ref>Basant-se en les dades recollides entre 1961-1990. Vegeu:[http://clisun.casaccia.enea.it/profili/tabelle/361%20%5BAssisi%5D%20Assisi.Txt Arxiu]</ref> La sensació tèrmica pot ser inferior a l'hivern a causa del fort vent de [[tramuntana]]. La primavera i la tardor tendeixen a ser estacions més plujoses i temperades. La part del territori situada dins la vall Umbra té episodis de boira, a diferència del nucli urbà. Als districtes propers a la muntanya (Nocera Umbra, Gualdo Tadino, Valfabbrica) l'hivern és més extrem.

 

== Història ==

Les restes arqueològiques indiquen que aquest territori ja va estar poblat al [[neolític]]. Als segles IX aC i VIII aC els [[umbres]] van fundar un poble i hi ha proves que mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]] que vivien a l'altra banda del [[Tíber]].

[[Fitxer:Assisi 2.JPG|miniatura|Temple de Minerva i església de santa Maria]]

L'any 545 la ciutat fou saquejada pels [[gots]] dirigits per [[Tòtila]]. Poc temps després, l'any [[568]], va passar al domini [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] i va quedar dins del Ducat de Spoleto fins al {{segle|XII}}.

 

Després d'un període de guerres, el 1174 fou assetjada i conquerida per [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]], emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual va posar al govern de la ciutat al duc [[Conrad d'Urslingen]]. L'any [[1198]] hi va haver una revolta que va ser l'inici d'una sèrie de lluites contra la veïna [[Perusa]]. L'any [[1181]] (o 1182) va néixer una figura molt rellevant: [[Francesc d'Assís]] inconformista i crític amb l'enfocament del cristianisme per part de la cúria eclesiàstica. El 1198 el poble d'Assís, cansat de l'arrogància del duc, el va expulsar. En el conflicte entre [[Güelfs i gibel·lins]] la població es va declarar a favor del papa. En aquesta època van patir atacs per part dels [[sarraïns]] i dels [[tàrtars]], els quals formaven part de l'exèrcit de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Les tropes imperials van devastar repetidament el comtat, però la ciutat, gràcies a la valentia de la seva milícia i al carisma de [[Clara d'Assís|Santa Clara]], va resistir les incursions. En els anys successius, el control de la ciutat va passar alternativament a mans de güelfs i gibel·lins. Després, Assís va passar al domini de l'Església a càrrec dels Perugini, [[Joan Galeàs Visconti]], els [[Montefeltro]], [[Braccio Fortebraccio da Montone]], passant finalment al control de [[Francesc I Sforza]]. Pel novembre del 1442 Assís, defensada per Alessandro Sforza, va patir l'assetjament de les tropes comandades per Niccolò Piccinino. Després de molts dies de vanes temptatives, amb l'ajut d'un frare traïdor, els assetjants van penetrar a l'interior de les muralles. Un cop aconseguida la ciutat, Piccinino va destinar 15.000 florins a la reconstrucció.<ref>Arnaldo Fortini, "Assisi nel medoevo", Società internazionale degli studi francescani, Edizioni Roma anno XVIII</ref> Els districtes de ''Sopra'' i ''Fiumi'' van continuar lluitant entre sí, els primers adherits als guibel·lins i els segons als güelfs, fins al {{segle|XVI}}, quan la conquesta de l'Úmbria per part del papa [[Pau III]] va restituir la pau a la ciutat.[[Fitxer:Engraved panoramic view of Assisi (Assisi città dello stato pontificio).jpg|miniatura|upright|230px|Dibuix del segle XVI]]

A partir del {{segle|XVII|s}} Assís esdevé centre cultural per la fundació d'instituts i acadèmies, activitats que es veurien interrompudes per les guerres napoleòniques (1799), quan les tropes franceses van saquejar i prendre obres d'art.

 

* Església de [[Rivotorto]]

 

* Un [[amfiteatre|amfiteatre romà]], construït a la primera meitat del segle I, del qual es conserva la graderia de forma el·líptica a redós d'unes cases d'època medieval i una arcada de marbre travertí, mentre la zona de l'arena de l'amfiteatre està ocupada per un jardí.

[[Fitxer:Assisi Rocca Maggiore BW 1a.JPG|miniatura|''Rocca Maggiore'']]

* Plaça de l'ajuntament (''Piazza del Comune''), antigament el centre de la ciutat. A la banda nord destaquen les restes del [[temple romà|Temple de]] [[Minerva]]. A la seva esquerra està el ''Palazzo del Capitano del Popolo'', un edifici que data del 1282, però que va ser restaurat i dotat de restaurat i dotat de torre el 1927, a imitació de l'adjacent ''Torre del Popolo'' (1305), un campanar d'ús civil. A la banda sud de la plaça es troba el ''Palazzo dei Priori'' (1275 - 1493). Hi ha també una font decorada amb escultures de lleons. Al costat occidental hi ha l'edifici de correus, el ''Palazzo delle Poste'', del 1926.

 

Segons els estudis demogràfics realitzats des del 1861, la població d'Assís ha tingut un creixement constant fins al 1951, any a partir del qual es va estancar o bé el creixement ha estat insignificant. L'any 2011 la ciutat tenia 27.377 habitants.<ref>Dades de l'ISTAT, [http://dati.istat.it/Index.aspx]</ref>

 

Segons les dades de l'Institut Estadístic italià (ISTAT) del 31 de desembre del 2010 existeix una minoria d'estrangers residents en aquest municipi, en total 3.142 persones. Les nacionalitats majoritàries d'on procedeixen aquests nous residents són:

* Romania, 850 hab. (3,02%)

* Albània, 746, (2,65%)

* Marroc, 372 hab. (1,32%)

Assís és seu de la facultat d'economia de la Universitat de Perusa. El 2010, els cursos d'economia del turisme a Assís van estar a punt de tancar per sempre <ref>Notícia sobre el perill de tancament [http://www.universita.it/facolta-turismo-assisi-rischio-chiusura/]</ref> per unes retallades pressupostàries que afectaven la Universitat de Perusa. Les acalorades protestes de l'alcalde Ricci i un comitè d'estudiants han aconseguit el manteniment dels estudis i la institució del curs en Turisme Internacional (grau). A més de la universitat, es poden cursar estudis al CTA (Centre Internacional d'estudis turístics).

 

El 1971, es va crear l'Isstitut Teològic d'Assís, centre que depèn de la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia Lateranense. La seu està a l'edifici del Convent de Sant Francesc.

 

* Museu diocesà ie cripta de Sant Rufí

* Museu del Tresor de la basílica de Sant Francesc

* Museo de Santa Maria dels Àngels de la Porciúncula

* Museu d'art contemporani ''Pare Felice Rossetti''

* ''Calendimaggio'' (1 de maig): Festa medieval, amb representacions teatrals, danses i desfilada d'abanderats.

* ''Festa della Mamma'' (segon diumenge de maig): Diada de les mares, iniciada el 1957 pel capellà Otello Migliosi.

* [[Vincenzo Pace]] segona meitat del ({{segle|XVI|s}}) mestre de capella i compositor musical.

 

Assís està agermanada amb:

* {{Bandera|Palestina}} [[Betlem]] (Palestina)