Diferència entre revisions de la pàgina «Corfú»

6 bytes afegits ,  fa 6 mesos
m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
{{Infotaula geografia política}}
'''Corfú''' (en [[grec modern|grec]]: Κέρκυρα, ''Kérkira''; antigament coneguda com a '''''Corcira''''') és l'illa [[Grècia|grega]] més septentrional de les situades a la [[mar Jònica]], situada prop de la costa d'[[Albània]], de la qual n'està separada per un petit estret d'entre 3 i 25  km. La capital n'és la [[Corfú (ciutat)|ciutat de Corfú]], al nord-est de l'illa, amb 31.000 habitants ([[2001]]).
 
Administrativament formava part de l'antiga [[prefectures de Grècia|prefectura de Corfú]], però a partir de l'1 de gener del 2011 és una de les 74 [[unitats perifèriques de Grècia]].
El nom de ''Corfú'' deriva del [[grec medieval]] Κορυφώ (''Koryphó''), que alhora deriva de l'antic [[Grec antic|grec]] Κορυφαί (''Koryphaí''), que vol dir 'crestes'.
 
Juntament amb altres petites illes com [[Paxí]], [[Antípaxos]] i [[Eríkoussa]], forma la [[Prefectures de Grècia|prefectura]] o ''nomós'' de Corfú, que pertany a la regió o ''perifèria'' de les [[illes Jòniques]], de 641  km² i 120.000 habitants (2005). Se subdivideix en 13 municipis (''dimi'') i tres comunitats (''kinótites'').
 
La ciutat de Corfú és seu de la [[Universitat Jònica]], fundada l'any [[1984]]. En aquesta ciutat es va concloure '''l'Informe Bangemann del 1993''' al 1994 en una cimera europea.
 
== Geografia ==
L'illa té una superfície de 580  km², amb una llargària màxima de 60  km i una amplitud màxima de 30  km. El perímetre de l'illa fa més de 200  km. És plena de [[cap geogràfic|caps]] com l'Hàgia Ekaterini i el Draptis al nord, el Lefkimmi i l'Asprókavos al sud-est i el Megakhoro al sud. I són moltes i molt belles les [[platja|platges]] que s'hi poden trobar, com Hàgios Górdios, el llac Korissi, Hàgios Geórgios, Marathia, Kassiopi, Sidari, Roda, Paleokastritsa i moltes altres. Hom diu que és una de les illes gregues més belles. Hi abunden [[olivera|oliveres]], [[Vitis vinifera|vinya]], [[figuera|figueres]], [[perera|pereres]], [[pomera|pomeres]] i [[magraner]]s, juntament amb la flora típicament mediterrània.
 
La zona del nord és la més muntanyosa. La major elevació és el Pantokràtor, de 914 m. Cap al mig, l'altura baixa i és plana al sud.
1.252.106

modificacions