Diferència entre revisions de la pàgina «Negació»

2.835 bytes afegits ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
*el rebuig d'allò implicat per X o les seves conseqüències
*l'exclusió de X d'un conjunt o d'una característica donada
*el matís del significat de la frase afirmativa
 
La negació està sempre lingüísticament marcada, és a dir, ha d'incloure un mecanisme específic perquè per defecte les frases són afirmatives. La negació pot aplicar-se a un enunciat sencer, a una oració o a un sintagma, segons la posició dels elements de negació. Aquests elements solen ser plurals a totes les llengües conegudes; no hi ha un únic element que negui <ref>Antoine Culioli, « La négation : marqueurs et opérations » a ''Pour une linguistique de l'énonciation, vol. 1 : Opérations et représentations,'' Paris, 1991 </ref>.
 
Segons l'escola d'anàlisi, es considera que la negació té diferent natura. Per als estructuralistes és un pol binari amb l'afirmació, de manera que hi ha oracions enunciatives afirmatives i negatives; oracions exhortatives afirmatives i negatives etc. Per a d'altres és un accident gramatical apart, com pot ser l'aspecte o el temps als verbs o el gènere a l'adjectiu.
 
==Formació de la negació==
La negació es pot formar lèxicament o mitjançant procediments analítics <ref> Monneret et Rioul, ''Questions de syntaxe française'', PUF, 1999 </ref>, gramaticals. La negació lèxica pot raure en l'addició d'afixos ("desfer" nega a "fer") o en l'ús de l'antonímia ("mort" nega semànticament a "viu"), mentre que els procediments gramaticals inclouen l'aparició d'elements de negació (com l'adverbi "no") o l'ús d'estructures suplementàries (com el cas de "sense sal"), on és el significat dels mots el que nega l'afirmació.
 
La negació, paradoxalment, pot tenir un significat no negatiu, com en el cas de fórmules de cortesia ("no tindràs pas un altre llapis?") o la ironia. Alguns idiomes fan funcionar la doble negació com una afirmació, com passa a les proposicions lògiques, mentre que d'altres es recolzen en la duplicació de partícules, com el català ("Ningú no ho diria").
 
==La negació lògica==
La negació lògica neix de la lingüística, és un universal semàntic (un concepte compartit per tots els idiomes perquè pertany al llenguatge mental comú) <ref> Anna Wierzbicka, ''Semantics: Primes and Universals'', Oxford University Press, 1996</ref>. El signe ¬ indica negació lògica i vol dir que no és veritat la proposició següent (esquematitzada amb lletres majúscules: P, Q, R...). Si apareixen dos signes ¬¬, s'anul·len, com si fossin els signes negatius en matemàtiques.
 
Es fa servir per fer raonaments. Si apareix a la conclusiió la negació de la premissa, el raonament deixa de ser vàlid, segons la prova per contradicció de la lògica clàssica. En programació, la negació lògica serveix per invertir l'ordre donada (en una polaritat binària).
 
==Polaritat==
La negació pot indicar o no polaritat. Si oposa dos termes, com en l'antonímia complementària, existeix polaritat (si no és "mascle" és "femella"). Però també pot existir absència de polaritat (si no és "negre" pot ser "gris", "blanc", "verd...") <ref> Edward Sapir, ''Linguistique'', Gallimard Folio, 1991 </ref>. En aquest cas és parla de gradació, escalaritat o negació parcial.
 
La negació no ha de ser bidireccional: la "nit" és el "no-dia" però "dia" pot ser "no-nit" quan es parla d'una jornada, o tenir un sentit diferent si es parla de "dies de la setmana", per exemple. Això succeeix per la polisèmia de totes les llengües.
 
==Referències==
41.688

modificacions