Batalla de Versinícia: diferència entre les revisions

La '''Batalla d'Adrianòpolis''' va tenir lloc el 22 de juny del 813, prop de la ciutat del mateix nom (actual [[Edirne]], a la Turquia Europea). Dos anys abans, el 811, [[Crum]], emperador dels búlgars, va derrotar Nicèfor després que aquest fes una ofensiva en territori búlgar. Crum va prendre [[Debelt]], cosa que va obligar l'emperador romà d'Orient, Miquel I Rangabé, a emprendre una campanya contra els búlgars, de la que eren partidaris els [[monestir de Studios|monjos estudistes]] de Constantinoble, ja que la veien com a una ''guerra santa''. En el seu atac a [[Mesèmbria]], Crum es va apoderar d'importants quantitats d'or, plata i munició ([[foc grec]]). Després va tornar sobre [[Tràcia]] i va marxar cap al sud, acampant a Mersinica, prop d'Adrianòpolis. Miquel I va alinear les seves tropes contra els búlgars, però cap dels dos bàndols va atacar durant dues setmanes. Finalment, el 22 de juny del 813 els romans d'Orient van atacar, però foren immediatament posats en fuga. Posteriorment a la batalla les tropes búlgares assetjaren Constantinoble.

 

L'exèrcit romà d'Orient de l'emperador [[Nicèfor I]] havia sigut derrotat pels búlgars en la [[batalla de Pliska]] l'any [[811]], cosa que els va deixar en una situació difícil. L'emperador va morir en combat i el seu fill, [[Estauraci]], (que havia de ser el seu successor), va ser ferit greument i fou deposat a la tardor del mateix any, després d'un cop d'estat. [[Miquel I Rangabé]], el [[curopalata]] (majordom de palau) i cunyat d'Estauraci es va proclamar emperador.{{sfn|Kajdan|1991|p=1946}}{{sfn|Finlay|1853|p=127}}

 

La tardor del [[812]] els búlgars van oferir signar un tractat de pau, però l'emperador romà d'Orient va refusar, segons diu el cronista [[Teòfanes el Confessor]] a causa de mals consellers, però probablement el motiu era el punt 3 del [[tractat entre Bulgària i Bizanci del 716]] que establia que "Els refugiats [emigrants o desertors] de qualsevol dels dos bàndols s'hauran de rendir si formen part d'un complot contra les autoritats."<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.497</ref> Aquest apartat havia estat convenient per als romans d'Orient durant el segle VIII perquè els emperadors no comptaven amb un ampli suport, en canvi després de la crisi de Bulgària de mitjan segle VIII, ja no els era favorable.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.499</ref> En resposta a la negativa de pau, els búlgars van assetjar Mesèmbria (actual [[Nessebar]]). Tenien un enginyer àrab que els va construir unes magnífiques [[Maquinària de setge|màquines per l'assalt]] i aviat van fer seva la ciutat, on van trobar una gran quantitat d'or i plata i, a més, 36 [[Sifó (hidràulic)|sifons]] de [[Coure natiu|coure]] emprats per llançar el [[foc grec]].<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.489-499</ref>

 

[[Fitxer:813 Krum razbiva vizantiizi IztTrakia.JPG|miniatura|Els romans d'Orient van sortir amb gran pompa de Constantinoble.]]

Malgrat la pèrdua de Mesèmbria, els romans d'Orient no desitjaven fer un acord de pau.<ref>[[Josep Genesi]], ''Basiliai (Reges)'', p. 12</ref> Durant l'hivern del 812-813 el [[khan]] [[Crum]] va posar en marxa els preparatius per fer un atac, mentre que Miquel I es preparava per a la defensa. El febrer del [[813]] els búlgars van fer algunes incursions ràpides per Tràcia recollint informació i ràpidament es van retirar. Aquestes retirades van ser considerades pels romans d'Orient com a victòries portades per la "providència divina"<ref name="Teo5">[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.500</ref> i els va encoratjar a contraatacar.

Miquel I va aplegar un nombrós exèrcit aplegant soldats procedents de tots els [[tema (circumscripció administrativa)|temes]] de l'imperi, fins i tot de la frontera síria. Degut al descans necessari per tot aquest desplaçament de l'exèrcit, la campanya no es va començar fins al maig, moment en què van sortir de Constantinoble. L'inic de la marxa es va fer entre celebracions i la mateixa emperadriu va acompanyar les tropes fins a la part exterior de la [[Muralles de Constantinoble|muralla]]. Es van donar regals als generals al càrrec i es va fer una pregària incitant-los a lluitar pels cristians.<ref name="Scrip">[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p. 336 — 337</ref>

 

L'exèrcit romà d'Orient va marxar cap al nord i el [[4 de maig]] va haver-hi un [[eclipsi solar]] que va espantar els soldats i els va baixar la moral. Van acampar a la rodalia d'[[Adrianòpolis]] i saquejar i robar tot el que van trobar, encara que estaven en territori propi.<ref name="Teo5"/>El [[khan]] Crum també havia sortit amb les seves tropes en la mateixa direcció<ref name="Scrip"/>i al juny els dos exèrcits havien establert campaments a prop de la petita fortalesa de Versinikia, al nord d'Adrianòpolis. Segons el relat de [[Joan Escilitzes]] l'exèrcit romà d'Orient era 10 vegades més nombrós (altres historiadors van escriure que era 20 vegades) que el dels búlgars. Les xifres estan probablement exagerades, però sense dubte els romans d'Orient eren superiors en nombre. En conseqüència els búlgars van prendre una actitud defensiva. Malgrat la superioritat dels romans d'Orient no van prendre la iniciativa, tots dos van mantenir una calma tensa durant 13 dies. Al final els nervis dels comandants romans d'Orient no van passar la prova de coratge i resistència. Alguns estaven ansiosos per iniciar l'atac i el 22 de juny l'[[estrateg]] de Macedònia Joan Aplakes es va adreçar a l'emperador i li va dir: "Quant més haurem d'esperar per morir? Jo atacaré primer en nom de Déu i tu tindràs el coratge de seguir-me i la victòria serà nostra perquè som deu vegades més que ells."<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p.18</ref>

[[Fitxer:53-manasses-chronicle.jpg|miniatura|La batalla d'Adianòpolis en una imatge de la ''[[Constantí Manassès|Crònica de Manassès]]'' s.XIV.]]

Alguns historiadors romans d'Orient com [[Josep Genesi]]<ref>Josephus Genesius, ''Basiliai (Reges)'', col.992 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> i Theophanes Continuatus<ref>Theophanes Continuatus, Chronographia, col.28 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> van culpabilitzar a Lleó l'Armeni com a principal responsable de la derrota, i afirmaven que va ser ell qui va donar l'ordre de retirada a les tropes que encara no havien entrat en combat. Aquest punt de vista ha estat acceptat per molts acadèmics (J.B. Bury, Steven Runciman, George Ostrogorsky, R.J.H. Jenkins, Warren Treadgold, etc.), mentre que altres (Vasil Zlatarski i sobretot historiadors grecs) rebutgen carregar la culpa a Lleó i prefereixen optar per les altres explicacions alternatives que donen Genesi<ref>Josephus Genesius, Vasiliai (Reges), col.993 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> i Theophanes Continuatus.<ref>Theophanes Continuatus, Chronographia, col.29 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref>

 

L'Imperi Romà d'Orient va quedar en una situació pitjor de com estaven i pel que fa als búlgars, la victòria els va permetre obrir-se camí fins a la mateixa capital. Miquel I va ser forçat a abdicar i acabar la resta dels seus dies en un monestir. Lleó l'Armeni va ocupar el tron fins a la seva mort (813-820), escollit per ser de caràcter més enèrgic i impetuós que el seu predecessor. El nou emperador immediatament va prendre mesures per la defensa de Constantinoble, on s'esperava que arribarien els búlgars.<ref name="Teo7">[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.503</ref>

 

[[Lleó V l'Armeni|Lleó V]] va estar d'acord en negociar però va provar d'aprofitar l'ocasió per matar-lo. Mentre anaven a l'encontre els dos dirigents, els romans d'Orient van llançar fletxes que van matar alguns membres de la delegació búlgara, incloent algun dels alts càrrecs.{{sfn|Zlatarski|1970|p=271-272}}Crum va sortir il·lès però enfurismat per l'actitud traïdora i, com a castic, va fer incendiar totes les esglésies, monestirs i palaus situats fora de les muralles, els captius romans d'Orient van ser travessats amb les espases i les riqueses que van trobar se les van endur al seu país en carros. Després d'això van capturar totes les fortaleses properes a Constantinoble i a la mar de Màrmara. A continuació van penetrar per Tràcia i van devastar la regió.<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p.342-344</ref> Llavors Crum va tornar a Adrianòpolis per ajudar el seu germà a acabar amb el setge, fent servir [[ariet]]s.<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p.344-345</ref> Els búlgars van capturar 10.000 persones i se'ls van endur a l'altra banda del Danubi.<ref>Georgius Monachus, Chronicon, col. 981</ref> Des de Tràcia es van endur més de 50.000 persones. Els búlgars van tornar al seu país per passar l'hivern però amb la intenció de tornar a la primavera per conquerir Constantinoble, no obstant Crum va morir durant els preparatius el 13 d'abril del [[814]].

 

Es desconeix el lloc exacte de la batalla. Segons el cronista Teophanes va ser davant de la fortalesa de Versinikia, que estava a 60 km d'on Miquel I Rangabé havia acampat als afores d'Adrianòpolis.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.684</ref> A aquesta distància en direcció nord, es troba la ciutat de Malomirovo i en les proximitats d'aquest nucli de població es va trobar una antiga inscripció en búlgar de l'època del khan Crum. La inscripció fa referència a la divisió de l'exèrcit búlgar durant la campanya del 813: el flanc esquerre dirigit per Irtais, estava concentrat a la costa de la mar Negra, a Anchialus (actual [[Pomorie]]) i a [[Sozopol]], mentre que el flanc dret estava acampar a l'àrea de Beroe (Stara Zagora) sota el comandament de Tuk.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.37</ref> El centre, sota la direcció personal de Crum estaria probablement localitzat a l'àrea de l'actual ciutat d'[[Elhovo]], que està molt propera a [[Malamirovo]]. És probable que l'exèrcit romà d'Orient estigués posicionat a l'altiplà de Derventski, que està situat en l'actual frontera entre Bulgària i Turquia.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.42</ref>{{sfn|Curta|2006|p=151}}

{{Commonscat}}