Batalla de Tsushima: diferència entre les revisions

La telegrafia sense fils es va inventar a la segona meitat de la dècada dels 1890 i en tombar de segle totes les principals armades del món havien adoptat aquest mitjà de comunicació millorat. Malgrat que Alexander Stepanovich Popov de l'Institut Rus de la Guerra Naval havia construït i provat un equip de telegrafia sense fils l'any 1900, un sistema de la marca alemanya Telefunken va ser inicialment adoptat per la Marina Imperial Russa. Al Japó, la Marina Imperial va encarregar al professor Shunkichi Kimura el desenvolupament d'un sistema sense fils propi, i aquest sistema es trobava instal·lat a molts dels vaixells de guerra japonesos abans de 1904. Tot i que ambdós bàndols disposaven de primitiva telegrafia sense fils, els russos empraven sistemes alemanys i tenien dificultats en el seu ús i manteniment, mentre que els japonesos tenien l'avantatge d'emprar el seu propi equipament. Avui dia s'admet que aquesta batalla va suposar el començament de la guerra electrònica.

 

El 8 de febrer de 1904 [[destructor]]s de la Marina Imperial Japonesa van llançar un atac per sorpresa contra la Flota Rússia de l'Orient llunyà ancorada a Port Arthur; 3 vaixells — 2 cuirassats i un creuer — resultaren danyats a l'atac. Així va començar la Guerra Russo-Japonesa. El primer objectiu del Japó era assegurar les seves línies de comunicació i subministrament amb el continent asiàtic, permetent-li així dur a terme una guerra terrestre a Manxúria. Per tal d'aconseguir això, era necessari neutralitzar el poder naval rus a l'Orient llunyà. En un primer moment, les forces navals russes romangueren inactives i no s'enfrontaren als japonesos, de manera que aquests van poder desembarcar tropes a Corea sense oposició. Tanmateix, els russos es revifaren amb l'arribada de l'Almirall Stepan Makarov i aconseguiren un cert grau d'èxit contra els japonesos. El vaixell insígnia de l'Almirall Makarov, el cuirassat ''Petropavlovsk'' va col·lidir amb una mina, i Makarov es trobava entre els morts. Els seus successors no van aconseguir desafiar la Flota Japonesa, i els russos van restar bloquejats a la seva base de Port Arthur.

 

Cap al maig, els japonesos havien desembarcat forces a la península de Liaodong i a l'agost començà el setge de la base naval. El 9 d'agost, l'almirall Wilgelm Vitgeft, comandant del 1r esquadró del Pacífic, rebé l'ordre de dirigir-se amb la seva flota a Vladivostok, unir-se allà amb l'esquadró que s'hi trobava estacionat, i aleshores enfrontar-se a la FIJ en un combat decisiu.<ref>Forczyk pp. 26 & 54</ref> Tanmateix, tots dos esquadrons de la flota russa del Pacífic van acabar sent dispersats a les batalles del Mar Groc del 10 d'agost i d'Ulsan el 14 d'agost de 1904. El que quedava del poder naval rus acabaria sent enfonsat a Port Arthur.

 

Degut a la inactivitat del Primer Esquadró del Pacífic després de la mort de l'almirall Makarov i l'enfortiment del bloqueig japonès sobre Port Arthur, els russos van decidir enviar part de la seva Flota del Bàltic a l'Orient Llunyà. El pla era alliberar Port Arthur per mar, unir-se amb el Primer Esquadró del Pacífic i superar així la Flota Imperial Japonesa. D'aquesta manera es podria alentir l'avanç japonès sobre Manxúria fins que arribessin reforços russos pel ferrocarril transsiberià que permetessin superar les forces japoneses a Manxúria. A mesura que la situació a l'Orient Llunyà es deteriorava, el Tsar (encoratjat pel seu cosí, el kàiser Guillem II), va acceptar finalment la formació del Segon Esquadró del Pacífic. Consistiria en cinc divisions de la Flota del Bàltic, incloent-hi 11 dels seus 13 cuirassats. L'esquadró va salpar el 15 d'octubre de 1904 sota el comandament de l'Almirall Rozhestvensky.

 

El Segon Esquadró del Pacífic va navegar pel Mar del Nord. Com que hi havia rumors de torpeders japonesos al Mar del Nord, alguns vaixells russos van obrir foc contra vaixells de pesca britànics a l'alçada del Dogger Bank, provocant que la Royal Navy seguís la flota russa fins que es va arribar a un acord diplomàtic. Com que els britànics els havien prohibit el pas pel Canal de Suez, els russos van navegar tot el camí al voltant d'Àfrica i entre abril i maig de 1905 havien ancorat a Cam Ranh Bay a la Indoxina Francesa. El viatge fou llarg i difícil, i la moral de les tripulacions es va enfonsar. Les ordres de la flota eren trencar el bloqueig de Port Arthur, però la ciutat ja havia caigut el 2 de gener, de manera que el port rus de Vladivostok va esdevenir l'objectiu.

 

Els russos podien navegar per qualsevol de tres estrets possibles per arribar a Vladivostok: La Perouse, Tsugaru, i Tsushima. L'Almirall Rozhestvensky va triar Tsushima per mirar de simplificar la seva ruta. L'Almirall Tōgō, amb la seva base a Pusan, Corea, també creia que Tsushima seria la ruta triada pels russos. L'Estret de Tsushima és la franja d'aigua a l'est de l'arxipèlag de Tsushima, que es troba a mig camí entre l'illa japonesa de Kyushu i la Península de Corea, i és la ruta més curta i directa des d'Indoxina. Les altres rutes haurien forçat la Flota Russa a navegar cap a l'est al voltant del Japó. La Flota Combinada Japonesa i els Esquadrons del Pacífic Segon i Tercer russos, enviats des d'Europa, lluitarien als estrets entre Corea i Japó, a prop de les [[Illa de Tsushima|Illes Tsushima]].

 

Degut al viatge de més de 28.000 quilòmetres, la Flota Russa no es trobava en les millors condicions per una batalla naval. A banda dels quatre nous cuirassats de classe ''Borodino'', la 3a Divisió de l'Almirall Nebogatov estava formada per vaixells més antics i amb un manteniment deficient. En general, cap dels dos bàndols no tenia un avantatge significatiu en maniobrabilitat.<ref name="Forczyk p. 33">Forczyk p. 33</ref> Tanmateix, el llarg viatge, combinat amb la manca de la possibilitat de dur a terme un manteniment adequat, volia dir que els fons dels vaixells russos es trobaven en molt mal estat, reduint significativament la seva velocitat. Els vaixells japonesos podien arribar als quinze nusos, però la Flota Russa amb prou feines podia arribar als 14, i això únicament en breus impulsos.<ref name="Forczyk p. 33"/>

 

Els vaixells japonesos s'organitzaren en divisions, cada Divisió comandada per un Oficial de Bandera. A la Batalla de Tsushima, l'Almirall Tōgō tenia el comandament suprem al ''Mikasa'' (les altres divisions estaven comandades per vicealmiralls, contraalmiralls, comodors, capitans i comandants per les divisions de destructors). Immediatament després del ''Mikasa'' a la línia hi anaven els cuirassats ''Shikishima'', ''Fuji'' i ''Asahi''. De seguida venien dos creuers blindats.

 

Girar en seqüència volia dir que els vaixells girarien l'un després de l'altre mentre continuaven seguint el vaixell que tenien al davant. En la pràctica cada vaixell giraria sobre el mateix espai de mar (posant-se així en perill durant la maniobra, car la flota enemiga tindria l'oportunitat d'obrir foc sobre l'àrea en qüestió). Tōgō podria haver ordenat la seva flota que girés "conjuntament", és a dir, que cada unitat efectués el gir al mateix temps invertint així el rumb. Aquesta maniobra, la mateixa efectuada per la flota Franco-Espanyola a Trafalgar, hauria estat més ràpida però hauria malmès la seqüència de la línia de batalla i causat confusió alterant els plans de combat i situant els creuers al davant, quelcom que Tōgō desitjava evitar.

 

Com que els russos desitjaven entrar a Vladivostok sense ser detectats, a mesura que s'acostaven a aigües japoneses modificaven el rumb per allunyar-se de les rutes marítimes regulars, per reduir així les possibilitats de ser detectats. La nit del 26 al 27 de maig, la Flota Russa s'apropà a l'estret de Tsushima.

En la nit fosca i emboirada, una boira espessa afavoria els russos. A les 2:45 de la matinada (hora japonesa), tanmateix, el creuer auxiliar japonès ''Shinano Maru'' va observar tres llums en el que aparentava ser un vaixell a l'horitzó distant i es va atansar per investigar-ho. Els llums pertanyien al vaixell hospital rus ''Oryol'', que les mantenia enceses en compliment de les lleis internacionals de guerra naval. A les 4:30, el ''Shinano Maru'' s'apropà al vaixell desconegut i observà que no duia armament i que aparentava ser una unitat auxiliar. L{{'}}''Oryol'' va prendre el ''Shinano Maru'' per un altre vaixell rus i no va provar de notificar l'encontre a la flota. El que si va fer fou informar el vaixell japonès que hi havia altres vaixells russos a prop. El ''Shinano Maru'' va observar aleshores les formes imprecises d'uns altres deu vaixells russos enmig de la boira. La Flota Russa havia estat descoberta, i qualsevol possibilitat d'arribar a Vladivostok sense ser detectada havia desaparegut.

La telegrafia sense fils va jugar un paper important des del començament. A les 4:55, el Capità Narukawa del Shinano Maru va enviar un missatge a l'almirall Tōgō a Masampo informant que "l'Enemic és al quadrant 203". Cap a les 5 de la matinada, senyals telegràfics interceptats informaren els russos que havien estat descoberts i que els creuers japonesos de reconeixement els estaven seguint. L'Almirall Tōgō va rebre el seu missatge a les 5:05, i va començar immediatament a preparar la seva flota de batalla per una sortida.

 

A les 6.34 de la matinada, abans de salpar amb la Flota Combinada, l'Almirall Tōgō va enviar un missatge confiat al Ministre de Marina a Tòquio:

Acabo de rebre notícies [per telègraf sense fils] que la flota enemiga ha estat albirada. La nostra flota salparà immediatament per atacar l'enemic i destruir-lo. El temps avui és bo però hi ha maregassa.

A les 2:45, Tōgō va creuar la 'T' russa, cosa que va permetre la seva flota disparar amb tots dos costats, mentre que els russos únicament podien replicar amb les bateries davanteres.

 

Els russos navegaven del sud-sud-oest cap al nord-nord-est; la Flota Japonesa de l'oest cap al nord-est "avançant cap a un punt d'intersecció que atorgués un angle de tir únicament a les bateries de proa enemigues; això permeté en Tōgō anar deixant successivament moltes de les bateries russes sense angle." L'Almirall Tōgō va ordenar la flota que girés en seqüència, permetent els seus vaixells seguir el mateix rumb que els russos, arriscant però cada unitat durant el gir. Aquest gir s'efectuà amb èxit. Rozhestvensky només tenia dues alternatives, "una càrrega directa, en línia", o començar "un combat formal." Va triar la darrera opció, i a les 1408, el vaixell insígnia ''Mikasa'' fou tocat a uns 7000 metres de distància, amb els japonesos replicant a 6400 metres. La superior artilleria japonesa va començar a fer-se notar, deixant molts dels cuirassats russos malmesos. Com que els combats navals començaven tradicionalment a una distància molt inferior, Tōgō va guanyar immediatament l'avantatge de la sorpresa.

 

Un impacte directe a la santabàrbara del ''Borodino'' provinent del cuirassat japonès ''Fuji'', el va fer esclatar, va enviar una columna de fum milers de peus enlaire i va atrapar tota la tripulació a bord mentre el ''Borodino'' s'enfonsava. Els vaixells japonesos patiren únicament danys lleugers. L'Almirall Rozhestvensky va ser deixat fora de combat per un fragment de projectil que el va copejar al crani. Al vespre, el Contra-Almirall Nebogatov va prendre el comandament de la Flota Russa. Els russos van perdre els cuirassats ''Knyaz Suvorov'', ''Oslyabya'', ''Imperator Aleksander III'' i ''Borodino''.

 

A la nit, cap a les 8 del vespre, els japonesos van enviar 37 bots torpeders i 21 destructors contra els russos. Els destructors formaren l'avantguarda i els torpeders atacaren des de l'est i el sud de la Flota Russa. Els japonesos foren molt agressius i continuaren els seus atacs durant tres hores sense interrupció; a causa d'això es produïren un cert nombre de col·lisions entre els petits vaixells i les unitats russes. Els russos es trobaven ara dispersos en petits grups provant de fugir cap al nord. Cap a les 11 de la nit, semblava que els russos s'havien fet fonedissos, però van revelar les seves posicions als seus perseguidors encenent llurs projectors — irònicament, els projectors s'havien engegat per detectar els atacants. El vell cuirassat ''Navarin'' va col·lidir amb una mina i es va veure forçat a aturar-se; va ser aleshores torpedinat quatre cops i es va enfonsar. D'una tripulació de 622, només tres es van salvar i van ser rescatats pels japonesos.

 

El cuirassat ''Sisoy Veliki'' fou danyat seriosament per un impacte de torpede a popa i l'endemà fou enfonsat pels mateixos russos. Els dos vells creuers blindats — ''Admiral Nakhimov'' i ''Vladimir Monomakh'' — foren greument danyats, el primer per un impacte de torpede a proa, el segon per col·lisió amb un destructor japonès. Tots dos creuers foren enfonsats per les seves tripulacions l'endemà al matí, l{{'}}''Admiral Nakhimoff'' a prop de l'Illa de Tsushima, cap a on es va dirigir en veure que presentava vies d'aigua. Els atacs nocturns havien suposat un desastre per als russos, que havien perdut dos cuirassats i dos creuers blindats, mentre que els japonesos havien perdut únicament tres bots torpeders.

 

Durant l'acció nocturna, l'Almirall Tōgō va poder fer reposar la seva flota principal de vaixells blindats. A les 9:30 del matí del 27 de maig, el que quedava de la Flota Russa va ser albirat dirigint-se cap al nord. Els cuirassats de l'Almirall Tōgō procediren a rodejar l'esquadró restant de Nebogatov al sud de l'illa de Takeshima. A les 10:34, adonant-se que la seva situació era desesperada, l'Almirall Nebogatov va ordenar als sis vaixells encara sota el seu comandament que es rendissin. Es va hissar el senyal internacional de rendició XGE; a les 10.53 h els japonesos acceptaren la rendició. Adonant-se que la batalla havia esdevingut inútil, Nebogatov no desitjava sacrificar les vides dels seus mariners simplement per salvar el seu propi honor. En canvi va decidir acceptar la vergonya de la rendició, sabent molt bé que el podien afusellar quan retornés a Rússia. Va dir als seus homes:

 

Fins al vespre del dia 28 de maig, vaixells russos aïllats foren perseguits pels japonesos fins que gairebé tots foren destruïts o capturats. Tres vaixells russos arribaren a Vladivostok. El creuer ''Izumrud'', que havia escapat dels japonesos malgrat trobar-se inclòs en la rendició de Nebogatov, va ser enfonsat per la seva tripulació després d'embarrancar a prop de la costa de Sibèria. Alguns vaixells retornaren a Rússia o foren internats a ports neutrals.

 

La Flota Japonesa havia practicat amb l'artilleria amb regularitat des del començament de la guerra, emprant adaptadors de subcalibre per als seus canons. Els japonesos tenien artillers experimentats. A més, els japonesos empraven principalment projectils d'alt explosiu amb melinita, dissenyats per explotar en contacte amb l'objectiu i destrossar les superestructures dels vaixells. Els russos empraven projectils de penetració de blindatge amb petites càrregues de cotó de pólvora i espoletes poc fiables. Els impactes japonesos causaven més dany als vaixells russos que el dany causat pels impactes russos als vaixells japonesos, i incendiaven les superestructures, i la pintura i les grans quantitats de carbó emmagatzemades. (La Flota Russa va haver de comprar sovint carbó al mar a vaixells mercants durant el seu llarg viatge, degut a la manca de ports on aprovisionar-se).

 

El foc japonès també fou més acurat perquè els japonesos empraven els darrers marcadors de tir Barr & Stroud (1903) que havien estat fabricats i que tenien un abast de 6.000 iardes (5.500 m), mentre que els cuirassats russos estaven equipats amb marcadors Liuzhol del 1880, amb un abast d'únicament 4000 iardes (3.700 m).<ref>Forczyk pp. 56, 57</ref> Finalment, cap al 27 de maig de 1905, l'Almirall Tōgō i els seus homes tenien experiència de dues accions amb cuirassats, amb més de 4 hores d'experiència de combat de cuirassat a cuirassat a Port Arthur i al Mar Groc — experiència amb la qual eliminaren els errors de càlcul i les decisions precipitades que havien fet durant aquests primers combats; aplicaren aquestes lliçons a Tsushima amb precisió i sense pietat.

 

'''Pèrdues Russes'''

 

Els japonesos perderen únicament tres bots [[torpediner]]s (Ns. 34, 35 i 69), a més de 117 morts i 500 ferits.<ref>Regan; ''The Guinness Book of Decisive Battles-The Battle of Tsushima 1905'', p. 178</ref>

 

El prestigi de la Rússia Imperial quedà molt malmenat i la derrota representà un cop duríssim per la dinastia Romanov. Gairebé tota la Flota Russa es perdé en una sola batalla; el iot ràpid armat ''Almaz'' (classificat com a creuer de 2a classe) i els destructors ''Grozny'' i ''Bravy'' foren els únics vaixells russos que aconseguiren arribar a Vladivostok. En el llibre ''Els Canons d'Agost'', Barbara Tuchman afirma que la derrota de Rússia va desestabilitzar l'equilibri de poder a Europa, afavorint els Poders Centrals (Alemanya i l'Imperi Austro-hongarès) i contribuint a la seva decisió d'anar a la guerra el 1914.